alçar

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/əɫˈsa/
Occidental:	nord-occidental /aɫˈsa/
	valencià /aɫˈsaɾ/, /aɫˈsa/

• Rimes: -a(ɾ)
• Homòfon: alçà
• Etimologia: De l'aragonès alzar, del llatí vulgar *altiāre, de altus ‎(«alt»), segle XIV.

alçar trans., pron., intr. ‎(pronominal alçar-se)

1. Posar-se dret algú que estava assegut.

   Alça't, que anirem a passejar!

2. Anar en contra del poder establert.

   Es van alçar en armes contra el governador.

3. Augmentar l'alçària.

   Vull que alcin la tanca mig metre.

4. Posar més amunt.

   Alça el peu i et lligaré els cordons.

   Vam fer la votació a mà alçada.

5. Veure una cosa que destaca per la seva verticalitat.

   Al nord s'alça el Puig Moltó.

6. Edificar

   En aquest espai alçaran un bloc de pisos.

7. (valencià) Guardar (una cosa) en el seu lloc.

   Alça els plats en l'armari.

Paradigmes de flexió: alço, alça, alcem

• aixecar, ascendir, augmentar, elevar, enlairar, erigir, hissar, incorporar, llevar, pujar, sobrealçar
• amotinar, avalotar, insurreccionar
• aparellar, bastir, construir, edificar

• realçar

• Síl·labes: al·çar (2)
• Anagrames: calar, carlà, clara, lacra

• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC, DCVB, Optimot
• Vegeu el Diccionari de sinònims de Softcatalà-OpenThesaurus: alçar

alçar

1. alçar
2. exalçar

• Obres de referència: DCVB, Faraudo