acorralar

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ə.ku.rəˈɫa/
	balear /ə.ko.rəˈɫa/, /ə.ku.rəˈɫa/
Occidental:	nord-occidental /a.ko.raˈɫa/
	valencià /a.ko.raˈɫaɾ/, /a.ko.raˈɫa/

• Rimes: -a(ɾ)
• Homòfon: acorralà
• Etimologia: Del prefix a- i corral, segle XIX.

acorralar trans.

1. encorralar
2. Assetjar per impedir la fuita.
3. Pressionar a algú deixant-lo sense defensa.

Paradigmes de flexió: acorralo, acorrala, acorralem

• acorralador
• acorralament

• Síl·labes: a·cor·ra·lar (4)

• Diccionari Catalá-Castellá-Llatí-Frances-Italiá: Per una societat de catalans. Barcelona, 1839. Tom I.
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: /a.ko.raˈlaɾ/

Americà: alt /a.k(o).raˈlaɾ/, baix /a.ko.raˈlaɾ/

• Rimes: -aɾ

acorralar trans. ‎(present acorralo, passat acorralé, futur acorralaré)

1. encorralar
2. acorralar

• Síl·labes: a·co·rra·lar (4)