acalorar

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ə.kə.ɫuˈɾa/
	balear /ə.kə.ɫoˈɾa/, /ə.kə.ɫuˈɾa/
Occidental:	nord-occidental /a.ka.ɫoˈɾa/
	valencià /a.ka.ɫoˈɾaɾ/, /a.ka.ɫoˈɾa/

• Rimes: -a(ɾ)
• Homòfon: acalorà
• Etimologia: Del prefix a- i calor, segle XIX

acalorar trans., pron. ‎(pronominal acalorar-se)

1. Fer o donar calor.
2. Excitar, exaltar.
3. (pronominal) Encendre's, aclaparar-se per un excés de treball o exercici.
4. (pronominal) Enardir-se en la conversa o disputa.

Paradigmes de flexió: acaloro, acalora, acalorem
Vocal rizotònica: /o/

• arroentar, caldejar, calefactar, calfar, encalentir, escalfar, reescalfar.

• desacalorar

• Síl·labes: a·ca·lo·rar (4)
• Anagrames: acorrala, acorralà, coralara

• Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana. Editorial Salvat, 1910. Tom 1
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
• Vegeu el Diccionari de sinònims de Softcatalà-OpenThesaurus: acalorar

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: /a.ka.loˈɾaɾ/

Americà: alt /a.k(a).loˈɾaɾ/, baix /a.ka.loˈɾaɾ/

• Rimes: -aɾ

acalorar trans., pron. ‎(pronominal acalorarse, present acaloro, passat acaloré, futur acaloraré)

1. acalorar

• Síl·labes: a·ca·lo·rar (4)