caràcter

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /kəˈɾak.tər/ⓘ, balear /kəˈɾak.tə/
Occidental:	/kaˈɾak.teɾ/

• Etimologia: Del llatí character, del grec antic χαρακτήρ ‎(kharaktḗr, «el qui marca, ferro per marcar el bestiar»), format a partir de χαράσσειν ‎(kharássein, «marcar el bestiar»), segle XIV.

caràcter m. ‎(plural caràcters)

1. Signe gràfic, usat sobretot en impressió o informàtica.
2. Tret dominant que permet reconèixer o diferenciar.

• característic
• caracteritzar

• Tenir molt de caràcter = ser dominant i tenir geni
• Tenir bon o mal caràcter = enfadar-se poc o molt sovint
• Amb caràcter de = amb les qualitats de

• disposició
• lletra, signe

• tarannà

• Síl·labes: ca·ràc·ter (3)

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot