-ard

• Etimologia: D’origen preromà *-arr o -arro.^[1]

-ard ‎(femení -arda)

1. Augmentatiu amb matís pejoratiu.

   mosca → moscard

• És un sufix fòssil poc productiu.
• Molts mots que presenten aquest sufix són d’origen francès.

• Etimologia: Del fràncic -ard («dur, fort»), atestat en prenoms, ex. Bernard, Gerard, Richard.

-ard

1. Emprat per donar un to pejoratiu.

   bavard

2. Emprat en termes de l'entorn camperol, rústic.

   plumard

3. Relatiu a una activitat, un objecte, una època, un lloc, una causa, com a extensió del significat.

   charognard (activitat:charogne), riflard (objecte:rifler), quarante-huitard (època:republicans de la revolució del 1848), campagnard (lloc:campagne), dreyfusard (causa:de Alfred Dreyfus).

4. Noms d'animal, generalment afegit a una arrel que representa l'onomatopeia del crit que fa.

   canard, de la mateixa arrel que cancaner