Aquesta pàgina ha estat validada.
_(page_7_crop).jpg)
LO COHET Y LA LLANTIA
—Enrera, enrera,minvada flama,—
á la humil Llantiadeya 'l Cohet:
—aquí oblidadaningú t' esmenta,
y jo trob gloriaper tot arreu.
Mentres que, febley esmortuhida,
entorn projectasun cercle estret,
jo al cel m' enlayroy encench los núvols,
jo en trons esclatocom lo llampech.
—Amáyna, amáynatanta superbia,—
la veu d' un sabili respongué:
—¿què val qu' als núvolsardit te llenses
y un instant brillesmés resplandent,
