Vés al contingut

Umberto Eco

De Viquidites
Infotaula de personaUmberto Eco
Umberto Eco (1984)
Projectes germans
  Biografia a la Viquipèdia
  Multimèdia a Commons
Dades biogràfiques
Naixement Alessandria (Itàlia)
5 de gener de 1932
Mort Milà (Itàlia)
19 de febrer de 2016 (84 anys)
Ocupació Filòsof, novel·lista, assagista, pedagog, guionista, traductor, professor d'universitat, semiòtic, escriptor, crític literari, medievalista, especialista en literatura i historiador
Modifica dades a Wikidata

Umberto Eco (Alessandria, Piemont 5 de gener de 1932 — Milà, Llombardia, 19 de febrer de 2016) fou un escriptor italià.

  • Qui no llegeixi, als 70 anys haurà viscut una vida. Qui llegeixi, haurà viscut cinc mil anys. La lectura és la immortalitat cap enrere.[1]
(en italià) Chi non legge, a 70 anni avrà vissuto una sola vita - aveva detto in passato - Chi legge avrà vissuto 5000 anni. La lettura è un'immortalità all'indietro.
(en francès) Si Dieu existait, il serait une bibliothèque.
Entrevista a la revista L'événement du Jeudi, 9 d'abril de 1998.

El nom de la rosa (1980)

[modifica | modifica el codi]
  • El millor d'un llibre rau en ésser llegit.[3]
(en italià) Il bene di un libro sta nell'essere letto. Un libro è fatto di segni che parlano di altri segni, i quali a loro volta parlano delle cose
  • No totes les veritats són per totes les oïdes.[1]
(en italià) Non tutte le verità sono per tutte le orecchie.
  • L'autor hauria de morir després d'haver escrit la seva obra. Per aplanar així el camí al text.[1]
(en italià) L'autore dovrebbe morire dopo aver scritto. Per non disturbare il cammino del testo.

El pèndol de Foucault (1988)

[modifica | modifica el codi]
  • Quan els homes deixen de creure en Déu, no vol dir que ja no creuen res, sinó que creuen en tot.[4]
(en italià) Quando gli uomini non credono più in Dio, non è che non credano più a nulla, credono a tutto.
  • Com es podia no caure de genolls al davant de l'altar de la certesa?[5]
(en italià) Come non cadere in ginocchio davanti all'altare della certezza?
capítol I.

Atribuïdes

[modifica | modifica el codi]
  • M'agrada l'olor de tinta d'un llibre pel matí.[6]
(en italià) Mi piace l'odore di inchiostro da un libro di mattina.

Referències

[modifica | modifica el codi]
  1. 1,0 1,1 1,2 «"La lectura és la immortalitat cap enrere": Umberto Eco en 10 frases». Ara.cat, 20-02-2016. [Consulta: 21 febrer 2016].
  2. «Citations». Paris: Evene, cop. 1999. Arxivat de l'original el 1369721698. [Consulta: 30 març 2013].
  3. Ratcliffe, Susan (ed.). Oxford Essential Quotations (en anglès). Oxford University Press, 2015 [Consulta: 14 desembre 2024]. 
  4. Eco, Umberto. El Pèndol de Foucault. Barcelona: Destino, 1992. ISBN 8423321762. 
  5. Eco, 1989, p. 17.
  6. Van Aken, 2017.

Bibliografia

[modifica | modifica el codi]
  • Eco, Umberto; traducció d'Antoni Vicens. El pèndol de Foucault. [2a. ed.]. Barcelona: Destino, 1989. ISBN 84-233-1773-0. 
  • Van Aken (ed.), Bart. Citas sobre los libros, la lectura y la escritura (en castellà). Barcelona: Editorial Gustavo Gili, 2017. ISBN 9788425230356. 

Enllaços externs

[modifica | modifica el codi]