Ovidi

Ovidi

Gravat de Publi Ovidi Nasó
Projectes germans
Biografia a la Viquipèdia
Multimèdia a Commons
Dades biogràfiques
Naixement	Sulmona (Itàlia),  20 de març de 43 aC
Mort	Constanța (Romania),  17 dC (58/59 anys)
Ocupació	Poeta
Els drets d'autor han expirat

Publi Ovidi Nasó [Publius Ovidius Naso] (Sulmona, 20 de març de 43 aC - Tomis, 17 dC), va ser un poeta romà famós pel seu Art amatoria, i transformacions mitològiques. Categoritzat juntament amb Virgili i Horaci com un dels tres poetes canònics de la literatura llatina.

• Aprofita les ocasions.^[1]
• Déu ha donat a l'home un rostre elevat i la possibilitat de mirar el cel.^[1]
• Que d'altres s'enamorin de l'antic; jo em felicito d'haver nascut ara; aquest segle s'avé amb els meus gustos.^[1]
• Sempre és millor la collita al camp dels altres.^[1]
• Fujo del que em segueix i segueix el que em defuig.^[2]
• Mentre siguis feliç, tindràs molts amics.^[3]

(en llatí) Donec eris felix, multos numerabis amicos.

Tristes. Llibre I, § 9.5.

• Abocar aigua al mar.^[3]

(en llatí) Aquas in mare fundere.

Tristes. Llibre V, § 6.4.

Pàgina principal: Art amatòria

• O no ho intentis o acaba-ho.^[4]

(en llatí) Aut non rem temptes aut perfice.

Llibre I, § 389.

• Que l'amor entri encobert sota el nom d'amistat.^[5]

(en llatí) Intret amicitiae nomine tectus amor.

Llibre I, § 720.

• Per ser estimat, sigues amable.^[1][6]

(en llatí) Ut ameris, amabilis esto.

Llibre II, § 107.

• Sóc el poeta dels pobres, perquè vaig ser pobre quan vaig estimar.^[7]

(en llatí) Pauperibus vates ego sum, quia pauper amavi.

Llibre II, § 165.

• Sovint les desgràcies espavilen l'enginy.^[3]

(en llatí) Ingenium mala saepe movent.

Llibre II, § 43.

• De quina manera es prepara per vessar algun dia sang humana el qui degolla un xai a sang freda i escolta impassible els seus bels llastimosos.^[8]
• Nosaltres dos som multitud.^[1]

(en llatí) Nos duo turba sumus.

Les Metamorfosis. Llibre I, § 355.

• L'abundància m'ha fet pobre.^[9]

Metamorfosis.

• La virtut es troba al punt mig.^[10]

(en llatí) In medio stat virtus.

Les Metamorfosis. Llibre II, § 137.

• Els valents reben el suport de la divinitat.^[11]

(en llatí) Audentes deus ipse adiuuat

Les Metamorfosis. Llibre X, § 586.

Pàgina principal: Amors (poema)

• Els amants són com soldats de la guerra.^[12][13]

(en llatí) Militat omnis amans.

Llibre I, § 9,1.

• Porta el seu càstig amb to més resignat, qui el mereix.^[14]

(en llatí) Aequo animo poenam, qui meruere, ferunt.

Llibre II, § 7,12.

• Peca menys el qui pot pecar.^[15]

(en llatí) Cui peccare licet, peccat minus.

Llibre III, § 4,9.

• No puc viure ni amb tu ni sense tu.^[7]

(en llatí) Sic ego non sine te, nec tecum vivere possum.

Llibre III, § 11,39.

• L'amor és cosa plena d'anguniosa por.^[7]

(en llatí) Res est solliciti plena timoris amor.

Heroïdes. Llibre I. Penelope Vl.

• Els gustos es tornen hàbits.^[7]

(en llatí) Abeunt studia in mores.

Heroïdes. Llibre XV. Sappho Phaoni.

Pàgina principal: Remeis a l'amor

• Si algú estima allò que li agrada d'estimar, que gaudeixi abrusant-se feliçment i navegui a la mercè del seu vent.^[16]

(en llatí) Si quis amat quod amare iuuat, feliciter ardens / Gaudeat et uento nauiget ille suo.

• La virtut suporta sovint incriminacions com si fos un vici.^[16]

(en llatí) Pro vitio virtus crimina saepe tulit.

• No et calen indrets isolats —l'isolament acreix les fúries de l'amor—^[16]

(en llatí) Non tibi secretis —augent secreta furores—

• És vergonyós de veure un home i una dona, units suara, esdevenir de sobte enemics.^[16]

(en llatí) Turpe vir et mulier, iuncti modo, protinus hostes.

• El vi prepara el nostre esperit a l'amor.^[16]

(en llatí) Vina parant animum Veneri.

• Una cara te més atractiu si l'acompanya un bon caràcter.^[16]

(en llatí) Ingenio facies conciliante placet.

• L'amor funda en el caràcter és durador; la bellesa serà devastada per l'edat i les arrugues solcaran el visatge seductor.^[16]

(en llatí) Certus amor morum et: formam populabitur aetas, / Et placitus rugis vultus aratus erit.

• Si no trobes gens de benevolença, les llàgrimes guanyaran benevolença per a tu.^[17]

(en llatí) Gratia si nulla est, lacrimae tibi gratia fient.

«Vxori». Llibre III, § 1,99.

• La meva gratitud per la vostra conducta morirà quan el meu cos consumit serà reduït a cendra.^[17]

(en llatí) Tunc igitur meriti morietur gratia uestri, / cum cinis absumpto corpore factus ero.

«Cottae». Llibre III, § 2,27.

• Els nostres escrits plauen gairebé sempre després de la mort, car l'enveja acostuma a atacar els vivents i a especejar-los amb dent injusta.^[17]

(en llatí) Scripta placent a morte fere, quia laedere uiuos / liuor et iniusto carpere dente solet.

«Rufino». Llibre III, § 4,73.

• La gota buida la pedra, no per la força sinó caient sovint.^[3]

(en llatí) Gutta cavat lapidem non vi sed saepe cadendo.

«Albinovano». Llibre IV. § 10,5.

• Escolà Tuset, Josep M. Diccionari de llatinismes i expressions clàssiques. Barcelona: Edicions 62, 1997 (El Cangur ; 235). ISBN 8429742786. 
• Gómez Llauger, Núria; Serra Casals, Enric. 100 llatinismes més vius que mai. Barcelona: Cossetània Edicions, 2014. ISBN 9788490342299. 
• Lenoir, Fréderic. Carta oberta als animals (i als qui se'ls estimen). LA Bisbal d'Empordà: Edicions Sidillà, 2018. ISBN 9788494748424. 
• Ovidi Nasó, Publi. Amors. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1971 (Fundació Bernat Metge ; 180). 
• Ovidi Nasó, Publi. Amors (en català). Barcelona: Quaderns Crema, 2000. ISBN 9788477273080. 
• Ovidi Nasó, Publi. L'Art d'estimar. Barcelona: La Magrana, 2000. ISBN 9788482642611. 
• Ovidi Nasó, Publi. Remeis a l'amor ; Cosmètics per a la cara (en llatí-català). Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1979 (Fundació Bernat Metge ; 206). ISBN 8472251462. 
• Peris i Juan, Antoni. Diccionari de locucions i frases llatines. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2001. ISBN 8441208786. 
• Torralba, Francesc. Paraules per ser feliç. Badalona: Ara Llibres, 2009. ISBN 9788492552702.