Yassine Bounou

Bono

(2023)
Nom original	(ar) ياسين بونو
Biografia
Naixement	5 d'abril de 1991 (1991-04-05) (33 anys) Montreal, Canadà
Alçada	1,95 m
Activitat
Ocupació	futbolista
Activitat	2010 -
Nacionalitat esportiva	Marroc
Esport	futbol
Posició a l'equip	Porter
Club actual	Al-Hilal
Núm. esportiu	37
Clubs juvenils Anys Equip 1999–2010 Wydad Casablanca Clubs professionals Anys Equip PJ (g) 2010–2012 Wydad Casablanca 10 (0) 2012–2014 Atlètic de Madrid B 47 (0) 2012–2016 Atlètic de Madrid 0 (0) 2014–2016 → Reial Saragossa (cedit) 35 (0) 2016–2020 Girona FC 83 (0) 2019–2020 → Sevilla FC (cedit) 6 (0) 2020–2023 Sevilla FC 90 (1) 2023– Al Hilal 31 (0) Selecció nacional Anys Equip PJ (g) 2011–2012 Marroc sub-20 4 (0) 2011–2012 Marroc sub-23 4 (0) 2012– Marroc 67 (0)
Participà en
2022	Copa d'Àfrica de Nacions 2021
2019	Copa d'Àfrica de Nacions 2019
2018	Mundial de Futbol 2018
2017	Copa d'Àfrica de Nacions 2017
2012	Jocs Olímpics d'Estiu de 2012
Premis
(20 desembre 2022)  oficial de l'Orde del Tron
Llista Trajectòria   Equip 2010–2012 Wydad AC 10 (0) 2012–2016 Atlètic de Madrid 0 (0) 2012–2014 → cessió:  Atlètic de Madrid B 47 (0) 2014–2016 → cessió:  Real Zaragoza 35 (0) 2016–2020 Girona Futbol Club 83 (0) 2019–2020 → cessió:  Sevilla FC 6 (0) 2020–2023 Sevilla FC 90 (1) 2023–valor desconegut Al-Hilal SFC 17 (0)   Selecció nacional 2011–2012   Marroc sub-23 4 (0) 2011–2012   selecció de futbol sub-20 del Marroc 4 (0) 2013–   Marroc 63 (0)

Yassine Bounou (àrab: ياسين بونو, Yāsīn Būnū) (Montreal, Quebec, 5 d'abril de 1991), conegut com a Bono, és un futbolista professional marroquí que juga com a porter a l'Al-Hilal. Guanyador del Trofeu Zamora com a porter menys golejat de la primera divisió de la temporada 2021-22, el primer que aconsegueix un porter del Sevilla FC a la història.^[1]

Bounou va començar a jugar a futbol al Wydad Athletic Club de Casablanca, club en el qual va començar a formar-se des dels vuit anys i on guanya la Lliga marroquina de futbol del 2009-10. L'OGC Nice francès el va fitxar quan tenia disset anys, però per problemes burocràtics Bounou no va disputar cap partit amb el club francès.^[2]

L'Atlètic de Madrid es va fixar en ell després de participar en un torneig a Toulon^[2] i va acabar fitxant-lo, el 15 de juny de 2012,^[3] encara que amb caràcter general va exercir com a jugador de l'equip filial del club.

L'1 de setembre de 2014 oficialitzava la seva cessió per un any al Reial Saragossa,^[4] ja que no comptaria per Simeone a causa dels fitxatges per a la porteria blanc-i-vermella de Moyà i Oblak. Al club aragonès, va lluitar per guanyar-se un lloc a l'onze titular de l'equip de Víctor Muñoz. Però tota la primera volta del campionat va ser suplent del porter titular, el juvenil Óscar Whalley. No va ser fins l'11 de gener de 2015 que Bounou va debutar en partit oficial amb el Zaragoza, en la derrota 5 a 3 del seu club davant la UD Las Palmas a la 20a jornada de la segona divisió.

Després de la seva cessió al Real Zaragoza, el 30 de juny va tornar a l'Atlético de Madrid, el qual, poques setmanes després, el va cedir novament al club aragonès per una temporada més, el 23 de juliol del 2015.

El 12 de juliol de 2016 va firmar per dues temporades amb el Girona FC, procedent de l'Atlètic de Madrid,^[5][6] i hi va aconseguir l'ascens a la primera divisió. El primer any es va alternar la titularitat amb René. L'any següent, tot i que amb l'arribada de Gorka Iraizoz el porter basc va començar sent titular, l'internacional marroquí va acabar mantenint la titularitat. L'11 de gener de 2019 va renovar contracte amb els gironins fins al 2021.^[7]

Degut al descens de categoria del Girona FC, el 2 de setembre de 2019, a petició del porter, és cedit amb opció de compra al Sevilla FC, una opció de compra que s'acabaria executant per part dels sevillans a causa de les seves bones actuacions. A les files del Sevilla FC, Bounou acaba convertint-se amb el porter titular a partir de la temporada 2020-21 i debuta a la Champions League contra l'APOEL Nicòsia. Com a jugador del Sevilla FC guanya la Lliga Europa de la temporada 2019-20 derrotant al FC Internazionale a la final disputada a Colònia. La temporada 2021-22 guanya el Trofeu Zamora com a porter menys golejat de la primera divisió.

Bounou va ser internacional pel Marroc en les categories Sub-20 i Sub-23. El 14 d'agost de 2013 va fer el seu debut amb la selecció absoluta en un partit amistós contra Burkina Faso.

Com que va néixer a la ciutat quebequesa de Montreal posseeix també la ciutadania canadenca, però mai ha declarat la seva intenció de jugar amb la selecció nacional d'aquest país. Els seus pares són naturals de Casablanca, ciutat a la qual van retornar amb ell quan tenia tres anys, per això Yassine va optar per la nacionalitat marroquina i jugar posteriorment amb aquesta selecció.^[2]

Bounou també va ser convocat per a la Copa Africana de Nacions de 2021 al Camerun.^[8] Al torneig, va ser notícia per la seva defensa de l'àrab i la seva negativa a parlar amb la premsa en francès o anglès; una pulla a la CAN per no haver contractat ni un sol traductor d'àrab.^[9]

El 10 de novembre de 2022, Bounou va ser inclòs a la llista de 26 jugadors del Marroc per a la Copa Mundial de la FIFA Qatar 2022.^[10][11] Bono va realitzar dues parades a la tanda de penals de vuitens de final contra Espanya, el que va permetre al Marroc classificar-se per a quarts de final per primera vegada en la seva història.^[12]

A a l'últim partit jugat el 9 novembre 2022^[13]

A a l'últim partit jugat el 10 desembre 2022^[14]

• 2 Lliga Europa de la UEFA: 2019-20, 2022-23^[15] (Sevilla FC)
• 1 Lliga espanyola de futbol: 2013-14 (Atlético de Madrid)
• 1 Lliga marroquina de futbol: 2009-10 (Wydad Casablanca)
• 1 Trofeu Zamora: 2021-22 (Sevilla FC)

• Perfil oficial al Girona FC Arxivat 2017-12-01 a Wayback Machine.
• Yassine Bounou, Fitxa a Soccerway