Vés al contingut

X Premis de la Crítica de les Arts Escèniques

Afegeix enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula esdevenimentX Premis de la Crítica de les Arts Escèniques
Tipuscerimònia de premi
Premis de la Crítica de les Arts Escèniques Modifica el valor a Wikidata

La desena edició dels Premis de la Crítica de les Arts Escèniques va correspondre a la temporada 1997-1998. El lliurament dels premis va tenir lloc a la Sala Petita del Teatre Nacional de Catalunya (Barcelona), el 21 de desembre de 1998.[1][2] En aquesta edició es recuperà la categoria de millor vestuari, instaurada el 1993, i eliminada, temporalment, a l'edició anterior. Va ser una de les edicions que lliurà més premis a la millor interpretació, fins a un total de deu persones van rebre el guardó.

X Premis de la Crítica de Teatre

[modifica]
Categoria Persona Obra Autoria Direcció Teatre
Millor espectacle - La increïble història del Dr. Floït & Mr. Pla Els Joglars i CDGC Albert Boadella Teatre Romea[3][4]
Millor especatcle internacional - Le cri du caméléon Josef Nadj, Cia. Anomalie i Centre National des Arts du Cirque-Châlons en Champagne[5] Josef Nadj[6] Mercat de les Flors
Millor direcció Rosa Novell Olga sola Joan Brossa - Espai Escèncic Joan Brossa[7]
Millor interpretació Mercè Arànega Perifèria Koltès Sergi Belbel a partir de textos de Bernard-Marie Koltès[8] Rafel Duran[8] Sala Beckett (Grec 98)
Les presidentes Werner Schwab i Cia. Palangana Teatre[9] Carme Portaceli[9] Teatre Lliure (Grec 98)
Vicky Peña Guys and Dolls Mario Gas a partir del musical homònim de Frank Loesser, Abe Burrows i Jo Swerling[10] Mario Gas TNC
Lina Lambert Privado Lluïsa Cunillé i Cia. Cae La Sombra[11] Xavier Albertí[11] Sala Beckett[11]
Les presidentes Werner Schwab i Cia. Palangana Teatre Carme Portaceli Teatre Lliure (Grec 98)
Carme Sansa Farsa y licencia de la reina castiza Ramón María del Valle-Inclán i Grup d'Acció Teatral (GAT)[12] Enric Flores[12] Teatre Joventut
Àngels Bassas La senyoreta Júlia August Strindberg[13] Antonio Simón[13] Nou Tantarantana[13]
Francesca Piñón Olga sola Joan Brossa Rosa Novell Espai Escèncic Joan Brossa
Lourdes Barba Les presidentes Werner Schwab i Cia. Palangana Teatre Carme Portaceli Teatre Lliure (Grec 98)
Franco Di Francescantonio[3] Confessione Lev Tolstoii Cia. Ocupazioni Farsesche de Florència[14] Riccardo Sottili[14] SIT 98 i Teatre Adrià Gual[15][14]
Jordi Boixaderas Paraules encadenades Jordi Galceran, CDGC i Grup Focus[3] Tamzin Townsend[3] Teatre Romea[3]
Carles Martínez Fum, fum, fum Jordi Sánchez i CDGC[3] Josep Maria Mestres[3] Teatre Romea[3]
El sopar dels idiotes Francis Veber i Vania Porducciones[16][17] Paco Mir[16] Teatre Condal (Grec 98)[16]
Millor musical - Guys and Dolls Mario Gas a partir del musical homònim de Frank Loesser, Abe Burrows i Jo Swerling Mario Gas TNC
Millor text

(ex aequo)

Chema Cardeña La puta enamorada Chema Cardeña Antonio Díaz Zamora[18] Versus Teatre (Grec 98)[18]
Roger Bernat Confort domèstic (Un especatcle contra la teva vida)[19] Roger Bernat i General Elèctrica d'Espectacles[20] Roger Bernat SIT 98[21]
Millor escenografia Jon Berrondo Paraules encadenades Jordi Sánchez i CDGC Josep Maria Mestres Teatre Romea
Así que pasen cinco años Federico García Lorca, Grec 98 i Bitó Produccions[22] Joan Ollé[22] Teatre Grec
Millor vestuari Alfons Flores Farsa y licencia de la reina castiza Ramón María del Valle-Inclán i Grup d'Acció Teatral (GAT) Enric Flores Teatre Joventut
Millor il·luminació Albert Faura Faust, versió 3.0 La Fura dels Baus, a partir de Faust de Goethe[23] Àlex Ollé i Carlus Padrissa[23] TNC
Premi Revelació

(ex aequo)

- El somni d'un curiós Jordi Basora i Teatre de la Brume[24] Jordi Basora[24] Espai Escèncic Joan Brossa[24]
Víctor Àlvaro Àfrica 30 Mercè Sarrias[25] Toni Casares[25] Sala Beckett[25]
Premi especial

Referències

[modifica]
  1. ↑ «‘La increïble història del Dr. Floït & Mr. Pla’ guanya el premi de la Crítica». Avui, 22-12-1998. [Consulta: 22 juny 2020].
  2. ↑ «Els Joglars ganan el premio de la crítica al mejor espectáculo de la temporada, página 55 - Hemeroteca - Lavanguardia.es» (en castellà). La Vanguardia, 22-12-1998. [Consulta: 22 juny 2020].
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 3,7 «El Romea cambia de imagen y apuesta por los autores actuales, página 41 - Hemeroteca - Lavanguardia.es» (en castellà). La Vanguardia, 10-09-1997. [Consulta: 23 juny 2020].
  4. ↑ «Crítica de teatro: La increïble història del Dr. Floït & Mr. Pla, página 41 - Hemeroteca - Lavanguardia.es» (en castellà). La Vanguardia, 20-09-1997. [Consulta: 23 juny 2020].
  5. ↑ «Més circ a Barcelona de la mà de ‘Le cri du caméléon’». Avui, 16-01-1998. [Consulta: 23 juny 2020].
  6. ↑ «Crítica de teatro: Le cri du caméléon, página 43 - Hemeroteca - Lavanguardia.es» (en castellà). La Vanguardia, 20-01-1998. [Consulta: 23 juny 2020].
  7. ↑ «Crítica de teatro: Olga sola, página 56 - Hemeroteca - Lavanguardia.es» (en castellà). La Vanguardia, 20-02-1998. [Consulta: 23 juny 2020].
  8. ↑ 8,0 8,1 «Perifèria Koltès | Arxiu Grec». [Consulta: 23 juny 2020].
  9. ↑ 9,0 9,1 «Les presidentes | Arxiu Grec». [Consulta: 23 juny 2020].
  10. ↑ «Quaderns de teatre: ‘Days and Goals’». Avui, 04-05-1998. [Consulta: 23 juny 2020].
  11. ↑ 11,0 11,1 11,2 «Xavier Albertí dirige "Privado", de Lluïsa Cunillé, en la Beckett, página 47 - Hemeroteca - Lavanguardia.es» (en castellà). La Vanguardia, 06-03-1998. [Consulta: 23 juny 2020].
  12. ↑ 12,0 12,1 «Carme Sansa y Enric Majó estrenan una farsa de Valle-Inclán, página 77 - Hemeroteca - Lavanguardia.es» (en castellà). La Vanguardia, 19-04-1998. [Consulta: 23 juny 2020].
  13. ↑ 13,0 13,1 13,2 «Crítica de teatro: La senyoreta Júlia, página 43 - Hemeroteca - Lavanguardia.es» (en castellà). La Vanguardia, 19-03-1998. [Consulta: 23 juny 2020].
  14. ↑ 14,0 14,1 14,2 «El actor Franco di Francescantonio crea una maravilla con “Las confesiones” de Tolstoi, página 43 - Hemeroteca - Lavanguardia.es» (en castellà). La Vanguardia, 09-06-1998. [Consulta: 23 juny 2020].
  15. ↑ «Avui. 22/12/1998.». [Consulta: 22 juny 2020].
  16. ↑ 16,0 16,1 16,2 «El sopar dels idiotes | Arxiu Grec». [Consulta: 23 juny 2020].
  17. ↑ «Entrevista a Paco Mir, director de “El sopar dels idiotes", página 39 - Hemeroteca - Lavanguardia.es» (en castellà). La Vanguardia, 25-06-1998. [Consulta: 23 juny 2020].
  18. ↑ 18,0 18,1 «La puta enamorada | Arxiu Grec». [Consulta: 23 juny 2020].
  19. ↑ «El Festival de Teatre de Sitges es decanta per l'elitisme». Avui, 29-04-1998. [Consulta: 23 juny 2020].
  20. ↑ «Sitges estrena ‘Maleïts’, una reflexió generacional de Josep Pere Peyró». Avui, 07-06-1998. [Consulta: 23 juny 2020].
  21. ↑ «Quadern de teatre: La terra vista des de la lluna». Avui, 29-06-1998. [Consulta: 23 juny 2020].
  22. ↑ 22,0 22,1 «Así que pasen cinco años | Arxiu Grec». [Consulta: 23 juny 2020].
  23. ↑ 23,0 23,1 «Entrevista a Àlex Ollé, miembro fundador de La Fura dels Baus y codirector del espectáculo, página 46 - Hemeroteca - Lavanguardia.es» (en castellà). La Vanguardia, 25-04-1998. [Consulta: 23 juny 2020].
  24. ↑ 24,0 24,1 24,2 «Crítica de teatro: El somni d'un curiós, página 68 - Hemeroteca - Lavanguardia.es» (en castellà). La Vanguardia, 29-03-1998. [Consulta: 23 juny 2020].
  25. ↑ 25,0 25,1 25,2 «Crítica de teatro: Àfrica 30, página 70 - Hemeroteca - Lavanguardia.es» (en castellà). La Vanguardia, 10-05-1998. [Consulta: 23 juny 2020].
  26. ↑ «Caries Santos presenta en el Lliure una versión de cámara de “La pantera imperial", página 50 - Hemeroteca - Lavanguardia.es» (en castellà). La Vanguardia, 24-09-1997. [Consulta: 23 juny 2020].
  27. ↑ «Instintos ocultos | Arxiu Grec». [Consulta: 23 juny 2020].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=X_Premis_de_la_Crítica_de_les_Arts_Escèniques&oldid=31845419»