Wi (kana)

Wi
	;
Caràcter	ゐ (hiragana) ; Unicode: 3090; ; ヰ (katakana) ; Unicode: 30F0; ; ㋼ (katakana) ; Unicode: 32FC;
Tipus	caràcter hiragana i caràcter Unicode
Part de	hiragana, gojūon i kana
Entitat HTML	ゐ i ゐ

En l'escriptura japonesa,^[1] ゐ, en hiragana o ヰ en katakana, és un kana obsoleta. Com a combinació de la forma "W-" i la vocal "I", representa la mora "wi".^[2] És obsolet, com que des de fa segles es pronunciava /i/. Es continua usant en les llengues ainu i okinawenca.

A la taula de l'ordre gojūon (per columnes, i de dreta a esquerra), es troba en la desena columna (ま行, columna «wa») i la segona fila (い段, fila «i»).

En japonès

S'assumeix que la pronúncia original de ゐ/ヰ era [ɰi] (?·pàg.). També existien les combinacions クヰ [kʷi] i グヰ [gʷi]. La pronúncia de ゐ i い es diferenciava durant el període Heian quan es va escriure el famós poema Iroha. Durant el període Kamakura es van començar a confondre i cap al segle xiii la pronúncia ja era [i], de manera que s'unificaven ゐ i い. També クヰ i グヰ havien esdevingut [ki] i [gi] i s'unificaven amb キ i ギ. Durant molts segles es van continuar usant ゐ/ヰ per a l'ortografia de certs mots. Al segle xix fins i tot es van crear les variants ゐ゙/ヸ amb el dakuten per a representar el so /vi/.

Finalment es va eliminar del japonès durant la reforma ortogràfica de 1946,^[3] substituït per い/イ en tots els contextos. Només es fa servir molt rarament, en alguns noms propis amb finalitats estilístiques. De fet, per a representar la mora «wi» com a onomatopeia i en paraules estrangeres, es prefereix la combinació ウィ, i per a «vi» la corresponent ヴィ.

En altres llengües

A la llengua d'Okinawa s'empra el hiragana ゐ per la síl·laba /wi/ i en dígrafs per a les síl·labes /kwi/, /gwi/. En l'ortografia de la Universitat de Ryukyu, s'empra el katakana ヰ per a /i/, mentre que い és /ʔi/.
En ainu el katakana ヰ s'empra per la síl·laba /wi/.

Escriptura

El hiragana ゐ prové del kanji 爲 mentre que el katakana ヰ prové del kanji 井.

Altres escriptures

En braille japonès^[4]

wi ゐ/ヰ	vi ゐ゙/ヸ

Alfabet fonètic: 「ゐどのヰ」 (W)ido no "(W)i", és a dir, «el (w)i de pou»
Codi Morse:^[5] • － • • －

Referències

↑ «escriptura japonesa». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
↑ Gilhooly, Helen. Beginner's Japanese Script (en anglès). Teach Yourself, 2003. ISBN 978-0-340-86024-3.
↑ Hashi. «The Kana, They Are A-Changin'» (en anglès), 19-09-2011. [Consulta: 7 febrer 2024].
↑ «Japanese Braille» (en anglès). Accessible Japan, 12-10-2015. [Consulta: 4 febrer 2024].
↑ Ohta, Satoru. «The Earliest Japanese Telecommunication Technology» (en anglès). IEEE Conference Publication. Institute of Electrical and Electronics Engineers (IEEE), 01-08-2017. DOI: 10.1109/histelcon.2017.8535723. [Consulta: 4 febrer 2024].

Bibliografia

López i Vidal, Lluc. L'escriptura japonesa. Editorial UOC, 2008. ISBN 978-84-9788-772-4.
Nolla i Cabellos, Albert. L'escriptura en kanji (pdf). Barcelona: Universitat Oberta de Catalunya, p. 40.

[1] «escriptura japonesa». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

[2] Gilhooly, Helen. Beginner's Japanese Script (en anglès). Teach Yourself, 2003. ISBN 978-0-340-86024-3.

[3] Hashi. «The Kana, They Are A-Changin'» (en anglès), 19-09-2011. [Consulta: 7 febrer 2024].

[4] «Japanese Braille» (en anglès). Accessible Japan, 12-10-2015. [Consulta: 4 febrer 2024].

[5] Ohta, Satoru. «The Earliest Japanese Telecommunication Technology» (en anglès). IEEE Conference Publication. Institute of Electrical and Electronics Engineers (IEEE), 01-08-2017. DOI: 10.1109/histelcon.2017.8535723. [Consulta: 4 febrer 2024].

[1]