Wanda Rutkiewicz
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 4 febrer 1943 Plungė (Lituània) |
| Mort | 13 maig 1992 (49 anys) Kanchenjunga |
| Formació | Escola Politècnica de Wroclaw Maria-Magdalenen-Gymnasium |
| Activitat | |
| Camp de treball | Alpinisme |
| Ocupació | alpinista |
| Membre de | |
| Cronologia | |
| 16 octubre 1978 | ascensió a l'Everest
|
| Premis | |
| |
 | |
Wanda Rutkiewicz (4 de febrer de 1943 - 12 o 13 de maig de 1992) fou una alpinista i enginyera informàtica polonesa,[1] considerada una de les alpinistes més grans de la història.[2] Fou la primera dona a pujar fins al cim del K2 i la tercera dona (la primera europea) a fer el cim de l'Everest.[3][4]
Trajectòria
[modifica]Va néixer el 1943 a Plungė, una ciutat que en aquells anys formava part de Polònia i que avui en dia és a Lituània. Després de la Segona Guerra Mundial la Unió Soviètica es va annexionar les parts orientals de Polònia i la seva família va marxar cap a Wrocław, on es graduà en enginyeria elèctrica.[5]
Wanda Rutkiewicz fou la tercera dona (primera europea) i la primera persona polonesa a pujar l'Everest, el 16 d'octubre de 1978. El 1986 es convertia en la primera dona a pujar el K2 com a part d'una petita expedició encapçalada per Lilliane i Maurice Barrard.[6]
Morí el 12 o 13 de maig de 1992 mentre pujava el Kangchenjunga. Començà l'ascensió amb Carlos Carsolio a les 3.30 h del matí del 12 de maig des del Camp IV, situat a 7.950 metres. Després de dotze hores d'escalada amb una forta nevada, Carlos assolí el cim. De baixada, se la trobà que estava entre els 8.200 i 8.300 m. Ella decidí fer bivac allà i reprendre la pujada l'endemà, però no tenia menjar ni equip per bivaquejar. Mai més se la tornà a veure.[7]
D'haver aconseguit el cim hauria estat el seu novè vuit mil.[7]
Principals ascensions
[modifica]Ascensions principals:
- 1978 - Everest[8]
- 1985 - Nanga Parbat.[8] Junt a Krystyna Palmowska i Anna Czerwinska. Fou el primer equip íntegrament femení a escalar aquest cim. La primera dona a fer-lo havia estat Lilliane Barrard el 1984
- 1986 - K2.[8] Fou la primera dona a fer-ne el cim. Allà esperà a Michel Parmentier, Maurice i Liliane Barrard (morts ambdós durant el descens)
- 1987 - Shisha Pangma,[8] junt a Ryszard Warecki
- 1989 - Gasherbrum II, junt a Rhony Lampard[9]
- 1990 - Gasherbrum I, junt a Ewa Panejko-Pankiewicz[9]
- 1991 - Cho Oyu, en solitari[9]
- 1991 - Annapurna, en solitari per la cara sud[9]
Referències
[modifica]- ↑ Gugglberger, Martina «Wanda Rutkiewicz – crossing boundaries in women's mountaineering» (en anglès). Sport in Society, vol. 20, núm. 8, 24-04-2016, pàg. 1059–1076. DOI: 10.1080/17430437.2016.1175139.
- ↑ Bonington, Chris. Heroic Climbs: A Celebration of World Mountaineering (en anglès). Chris Bonington, 1996, p. 202. ISBN 0898864968.
- ↑ «"Wyglądała, jakby wróciła z Księżyca". 30 lat temu Rutkiewicz stanęła na K2» (en polonès). TVP.info, 23-06-2016. [Consulta: 13 maig 2022].
- ↑ «Strona 3 Pruszkowskiej Drużyny Harcerskiej» (en polonès). 3pdh.pruszkow.zhp.pl. Arxivat de l'original el 2021-01-26. [Consulta: 13 maig 2022].
- ↑ Mountaineers (en anglès). Dorling Kindersley Ltd, 2011, p. 316.
- ↑ Diemberger, Kurt; Mantovani, Roberto. K2, challenging the sky (en anglès). Smithmark, 1995, p. 116. ISBN 0831710721.
- ↑ 7,0 7,1 Curran, Jim. K2: The Story Of The Savage Mountain (en anglès). Hachette UK, 2013. ISBN 1444778358.
- ↑ 8,0 8,1 8,2 8,3 Mazel, David. Mountaineering Women (en anglès). Texas A&M University Press, 1994, p. 13. ISBN 0890966176.
- ↑ 9,0 9,1 9,2 9,3 Reinisch, Gertrude. Wanda Rutkiewicz: a caravan of dreams (en anglès). Carreg Ltd., 2000, p. 192. ISBN 0953863107.
Bibliografia
[modifica]- A Caravan of Dreams, ISBN 0-9538631-0-7.
Enllaços externs
[modifica]