Virginie Efira

Virginie Efira

(2023)
Biografia
Naixement	5 maig 1977 (47 anys) Schaerbeek (Bèlgica)
Alçada	175 cm
Color dels ulls	Marró
Color de cabells	Ros
Activitat
Camp de treball	Arts escèniques i interpretació cinematogràfica
Lloc de treball	França
Ocupació	actriu, periodista, presentadora de televisió, guionista
Activitat	2005 -
Ocupador	M6
Membre de	Collectif 50/50
Família
Cònjuge	Patrick Ridremont (2002–2005)
Parella	Niels Schneider (2018–)
Premis
(3 juliol 2024)  Dama de la Legió d'Honor (2 novembre 2023)  Oficial de l'orde de les Arts i les Lletres (2023)  César a la millor actriu, per l'obra Memòries de París (21 maig 2021)  Cavaller de l'Orde Nacional del Mèrit

Virginie Efira (Schaerbeek, 5 de maig de 1977) és una actriu i presentadora belga. Ha treballat en la televisió francesa, així com en una vintena de pel·lícules.^[1]

Filla d'André Efira, oncòleg i professor d'hematologia, d'origen jueu-otom��, i de Carine Verelst, d'ascendència belga.^[2] Té dos germans i una germana.^[3] Els seus pares es van divorciar quan ella tenia nou anys.^[4] Va començar estudis d'arts de l'espectacle i teatre, però mais els va finalitzar.

Va estar en parella amb Patrick Ridremont, pare de tres fills, a partir del 2000 i fins el 2002 any en el qual es van casar. Es van separar al 2005.^[5] Van sol·licitar el divorci al febrer de 2009.^[6] Posteriorment va entaular una relació amb Mabrouk El Mechri, amb qui té una filla, Ali, nascuda el 24 de maig de 2013. Se li va concedir la ciutadania francesa el 2016.^[7]

A partir del 2018 ha estat parella de l'actor Niels Schneider, a qui va conèixer durant el rodatge de Un amour impossible.^[8] Van tenir un fill, Hiro, el 28 d'agost del 2023 a Paris.

Va ser contractada per primera vegada el 1998 pel Club RTL (canal de televisió belga en el Grup RTL) per presentar un programa per adolescents anomenat Mégamix, juntament amb Lidia Gervasi. A continuació, va presentar altres programes a Bèlgica, entre ells A la recherche de la nouvelle Star.^[9]

Al setembre de 2002, se li va oferir el lloc de presentadora de la versió belga de Star Academy.^[9] Al 2003 convertir-se en noia del temps al canal M6 de França, i ràpidament va ser triada com una de les principals presentadoras de la cadena M6. Va participar en programes com Opération séduction, Le Grand Zap, La saga des..., Follement Gai, Absolument 80/90, Le Grand Piège i Drôles d'équipes.^{[9] [10]} Va ser amfitriona de Classé Confidentiel durant un any, abans de reemplaçar a Benjamin Castaldi com a amfitriona del popular reality musical Nouvelle Star, quarta sèrie. També ha presentat diversos programes en RTL-TVi (un nou canal nascut del Grup RTL).^[11]

El 2008 va deixar M6 i va signar un contracte amb Canal+. En aquesta caden començà el 2009 a presentar un nou programa humorístic anomenat Canal Presque, tenint com a copresentador a Ahmed Hamidi, un dels creadors de Les Guignols de l'info. El programa, però, va deixar d'emetre's a les poques setmanes per baixa audiència.^[12]

L'any 2010 va declarar a Paris Match que deixava la presentació de programes de televisió si no és que tingui cinc fills que no tinguin res per menjar', i es concentra en la seva carrera cinematogràfica.^[13] Aquell mateix any, però, va aparèixer a Rendez-vous en terre inconnue, un documental de Frédéric Lopez on va trobar-se amb una minoria mongol, els Tsaatan; aquesta programa emès per France 2 va assolir un rècord d'audiència de més de 8 millions d'espectadors.^[14]

La seva carrera cinematogràfica havia començat a partir de l'any 2004, principalment com dobladora de pel·lícules com ara Garfield i Garfield 2 al 2006. Al 2005 va participar al doblatge de Robots. També llavors va començar a fer d'actriu en teatre i telefilms.^{[15] [16]}

L'any 2010 Philippe Lefebvre li va oferir el seu primer paper realment important a la seva pel·lícula Le Siffleur. Des de llavors va començar a actuar a prou pel·lícules, la majoria d'elles comèdies romàntiques, com ara: L'amour, c'est mieux à deux, La Chance de ma vie, Mon pire cauchemar, Les Invincibles, Dead Man Talking i 20 ans d'écart. En aquesta època també va continuar amb el doblatge, com a Hotel Transsilvània, i va probar sort amb el drama a En solitari.^[17]

L'any 2013 va ser escollida Dona de l'any per la revista GQ.^[18]

L' any 2016 va marcar un abans i un després en la carrera d'Efira. La directora Justine Triet l'escull com a protagonista de la pel·lícula Victoria: en aquesta l'actriu repersenta el paper d'una advocada separada, mare de dues filles i a punt d'entrar en crisi tant personal com profesionalment. Victoria va tenir una gran rebuda tant entre el públic i la crítica, com al Festival de Canes o als Premis César, on va assolir cinc nominacions, entre elles la de César a la millor actriu per Efira. No va aconsseguir el César, però si el premi a la millor actriu dels Premis Magritte.^{[19] [20]}

El mateix 2016 va participar al thriller dirigir per Paul Verhoeven Elle, que també va assolir grans èxits, com el César a la millor pel·lícula 2017.^[21]

Des de llavors l'actriu ha participat en un gran número de importants pel·lícules com: Un home d'altura del 2016; Un amour impossible del 2018; El gran bany del 2018; Police del 2020; Adieu les cons també del 2020; Benedetta dirigida per Paul Verhoeven l'any 2021; Madeleine Collins del 2021; Don Juan del 2022; o L'Amour et les Forêts del 2023.

* Font: Pàgina de l'actriu a IMDb.