Victor Staub

Victor Staub

Biografia
Naixement	16 octubre 1872 Lima (Perú)
Mort	4 febrer 1953 (80 anys) París
Activitat
Camp de treball	Interpretació de piano, arranjament i arranjament
Ocupació	compositor, pianista
Instrument	Piano

Victor Staub (Lima, 16 d'octubre de 1872 - París, 4 de febrer de 1953) va ser un pianista i compositor francès.

Nascut a Lima, Perú, de pares franco-suïssos, Staub va mostrar una primera aptitud per al piano. Va estudiar al Conservatori de París amb Marmontel^[1] i Louis Diémer, obtenint el primer premi de piano el 1888.

Staub va competir al premi Anton Rubinstein a Berlín el 1895. Tant ell com Josef Lhévinne van interpretar la Sonata Hammerklavier op. 106 de Beethoven. A la primera ronda de votacions, Staub i Lhévinne van obtenir el mateix nombre de vots, però finalment va rebre el primer premi de 5.000 francs després d'una segona ronda de votacions.^[2]

Staub va ensenyar durant cinc anys al conservatori de Colònia.^[3] Va deixar Colònia el 1902 i va tornar a París.^[4]

Es va convertir en professor al Conservatori de París el 21 d'octubre de 1909, en successió d'Edouard Risler. Després de la mort d'Elie Delaborde el 1914,^[5] Gabriel Fauré va escollir Staub per sobre de Marguerite Long per dirigir la Classe Supérieure per a dones.^[6] Les dones de Staub van incloure Germaine Devèze, Madeleine Giraudeau, Jacqueline Pangnier (Robin), Hélène Pignari i Rita Savard. També va ensenyar a José Iturbi, Ernest Hoffzimmer i Raymond Trouard. Staub es va retirar del Conservatori el 15 de gener de 1941 i el va succeir Armand Ferté.

Victor Staub va gravar el vals de Chopin a Fa, op. 34, núm. 3; Ménéstrels de Debussy; i Des Abends de Schumann.

Va compondre nombroses peces per a piano, entre les quals destaquen "Sous bois" (1902) i "Boléro" (1924), així com el seu arranjament per piano de L'aprenent de bruixot de Paul Dukas. També va ser autor d'obres pedagògiques.

Raymond Trouard va recordar que:

.^[7]

Fill de Henri Staub (Zuric 1845 - París 1906) i Isabelle Merey (1847-1907), Victor Staub tenia tres germanes: Emma, Béatrice i Sylvie. Amb la seva primera esposa, Blanche Marie de Orelly (1882-1906), Victor Staub va tenir una filla, Diana Staub (n. 1905). Després es va casar amb Marie Marguerite Emilie Baneux (1882–1958) i va tenir una filla, Odette Blanche Staub (1908–2000). Odette era la mare de l'actor Jean Claudio.

Victor Staub vivia al número 27 del carrer Fourcroy, a París, on també impartia classes particulars per a "professionals, aficionats i nens".^[8] Va morir a París.