Vanilla

	En altres projectes de Wikimedia:
Commons	Commons (Galeria)
Commons	Commons (Categoria)
Viquiespècies	Viquiespècies

*Vanilla*
	; vainilla
Dades
Font de	vanil·lina
Planta
Tipus de fruit	càpsula
Taxonomia
Superregne	Eukaryota
Regne	Plantae
Ordre	Asparagales
Família	Orchidaceae
Subfamília	Vanilloideae
Gènere	Vanilla ; Plumier ex Mill., 1754
Nomenclatura
Sinònims	Vanillophorum Neck.; Myrobroma Salisb.; Dictyophyllaria Garay; Miguelia Aver.;
Espècies
Distribució

Vanilla és un gènere d'orquídies amb al voltant de 110 espècies distribuïdes per totes les regions tropicals i subtropicals ^[1]que produeix un fruit del que s'obté un saboritzant del mateix nom. Quan la van conèixer, els espanyols li van posar el nom de vainilla, per semblar-se a les baines (fesol verdes) en petit.

És l'única espècie de orquídia conreada per a ús industrial; utilitzada en cosmètics i com saboritzant en aliments i begudes.

Descripció

Les espècies del gènere Vanilla són plantes Monopòdiques terrestres o hemiepífites, de hàbits enfiladissos ^[2] que arriben a assolir més de 36 m amb fulles alternes que s'estenen per tota la seva longitud.

Tija

La tija, gairebé sempre no ramificat, és enfiladís; pot arribar a una longitud de més de 10 metres. Es subjecta al suport, generalment l'escorça dels arbres per mitjà d'arrels adventícies. Arrela amb facilitat si es trenca.

Fulles

Les fulles són de color verd fosc; dístiques, oblongues, de marge sencer, llises per ambdues cares, coriàcies o carnoses, lleugerament apuntades. La saba és irritant, provoca a la pell cremades i picors persistents.
En el respectiu a la grandària, són tres vegades més llargues que amples i poden mesurar aproximadament uns 55 cm.

No obstant això, hi ha un significatiu nombre d'espècies les fulles s'han reduït a escates o estan desproveïdes, gairebé o totalment d'elles i utilitzen les seves tiges reptants per a la fotosíntesi.

Posseeixen llargues i fortes arrels aèries que neixen de cada nòdul i que permeten a la vainilla aferrar-se a la seva suport o, en cas de tall, arrelar.

Flors

Les inflorescències són flors de curta durada que sorgeixen successivament sobre curts peduncles de les vores de les fulles o escates. Estan agrupades en petits ramells de 8 o 10 i encara que cada raïm pot contenir fins a 100 flors, generalment no sobrepassa la vintena.

Són flors bastant grans i atractives, la majoria amb una dolça fragància, amb 3 sèpals i 3 pètal s de colors. Els colors d'aquests passen pel blanc, verd, verdós, groc, groc pàl·lid o crema, posseint sempre l'estructura clàssica d'una orquídia (malgrat la seva estructura tan regular).

Cada flor s'obre al matí i es tanca al vespre; posteriorment, es marceix, hagi estat polinitzada o no.

Label

El label és de forma tubular i envolta la llarga i hirsuta columna obrint-se com una campana en l'àpex. L'antera es troba al final de la columna i penja sobre l'estigma separada pel rostellum . La floració sorgeix només quan la flor s'ha desenvolupat completament.

Fecundació

Les flors s'autofertilitzen, però la fecundació natural precisa de la intervenció de pol·linitzadors, insectes especialitzats, únicament presents en els densos boscos d'Amèrica Central, dels quals prové originàriament el gènere.

A aquest tipus pertanyen insectes com ara abelles i certs colibrís, que obtenen el seu nèctar i efectuen la pol·linització. Concretament, dins de les abelles, es pot considerar a les de la tribu Euglossini, principalment a l'espècie Euglossa viridissima, així com en menor mesura Eulaema cingulata. Entre les del gènere Melipona, destaca Melipona beecheii, considerada durant una època com les fecundadores de Vanilla, encara que avui dia són descartades per molts entomòlegs.^[3] De totes maneres, la pol·linització manual és el millor mètode en el cultiu comercial de la vainilla.

Fruit

Després de la fecundació, l'ovari, que complia la funció de peduncle a la base de la flor, es transforma donant lloc al fruit. Es tracta d'una càpsula allargada, un beina carnosa que penja, i que aconsegueix una longitud mitjana de 12 a 25 centímetres. Madura gradualment (de 8 a 9 mesos després de la floració), tornant-se negra amb el temps i deixant anar un fort aroma. Les beines fresques i encara sense olor posseeixen un diàmetre d'entre 7 i 10 mil·límetres. Contenen milers de minúscules llavors que seran alliberades en esclatar els fruits quan estiguin madurs si no s'ha anat a recollir-los quan encara estaven verds (interessa recollir la beina per elaborar el saboritzant).

L'espècie Vanilla planifolia és pràcticament l'única orquídia que s'utilitza amb fins industrials (en les indústries alimentària i cosmètica).

Distribució i hàbitat

Els membres d'aquest gènere viuen a les zones baixes de les pluviselves. Ja eren reproduïdes per esqueixos abans de l'arribada dels conqueridors espanyols a Mèxic i Guatemala. A més, gairebé la totalitat de les arrels, fins i tot aquelles que neixen silvestres, són clons d’altres que provenen d'explotacions actuals o bé de cultius abandonats.

La zona natural de la qual és originària Vanilla planifolia és mal coneguda. S'estendria sobre una àmplia regió que comprendria parts del sud de Mèxic, Guatemala, Belize i Hondures; però s'hauria tornat molt difícil de trobar en un estat realment silvestre. Per això, tan sols una trentena d'arrels, a més molt disperses, són actualment identificades com a tals. ^[4]

Principalment, la vainilla és coneguda com una espècia que es conrea. I és la història d'aquesta espècia la que ha ajudat a difondre el cultiu i al fet que es doni la planta en la major part de les pluviselves on actualment es troba.