Vagn Walfrid Ekman
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 3 maig 1874 Estocolm (Suècia) |
| Mort | 9 març 1954 (79 anys) Stockaryd (Suècia) (en)  |
| Formació | Universitat d'Uppsala |
| Activitat | |
| Camp de treball | Oceanografia |
| Ocupació | físic, professor d'universitat |
| Ocupador | Universitat de Lund (1910–1939) |
| Membre de | |
| Influències | |
| Família | |
| Fills | Sara-Brita Ekman |
| Pares | Fredrik Laurentz Ekman i Cecilia Augusta Ekman |
| Germans | Rolf Ragnar Ekman Thorsten Ekman Sven Ekman |
| Premis | |
| |
Vagn Walfrid Ekman (* 3 de maig de 1874 a Estocolm; † 9 de març de 1954 a Gostad prop de Stockaryd) va ser un físic i oceanògraf suec.
Vida
[modifica]Walfrid va ser el quart fill del químic i hidrògraf Fredrik Laurentz Ekman (1830–1890). Primer va estudiar física a la Universitat d'Uppsala i va assistir a conferències sobre oceanografia. Però les conferències de Vilhelm Bjerknes, que va ensenyar sobre la mecànica dels fluids, van ser influents per a ell. Durant la seva expedició amb el Fram, Fridtjof Nansen va descobrir que els icebergs no van a la deriva en la direcció del vent, sinó que es desvien en un angle de 20-40°. A proposta de Bjerknes, Ekman va inventar l'espiral d'Ekman quan encara era estudiant per a una explicació d'aquest fenomen.[1] Després de graduar-se el 1902 amb un doctorat, Ekman va anar al Laboratori Internacional d'Investigació Oceanogràfica d'Oslo, on va treballar durant set anys. De 1910 a 1939 va continuar el seu treball teòric i pràctic a la Universitat de Lund com a professor de mecànica i física matemàtica. Les seves investigacions sobre la interacció de l'energia eòlica, la força de Coriolis i la fricció van conduir a coneixements de gran abast sobre la formació i el comportament dels corrents oceànics. També va tractar teòricament i experimentalment amb l'aigua morta,[2] un fenomen provocat per onades internes als estuaris. 1925
El 1910 va ser nomenat membre de la Reial Societat Fisiogràfica de Lund, el 1931 a la Reial Societat Científica i Literària de Göteborg i el 1935 tant a l'Acadèmia Noruega de Ciències com a la Reial Acadèmia Sueca de Ciències.[3]
A més de l'espiral d'Ekman, el nombre d'Ekman, la capa d'Ekman i el transport d'Ekman reben el nom d'Ekman. Va ser guardonat amb la Medalla Agassiz el 1928 i la Medalla Vega el 1939.
Treball
[modifica]- Mekanik. Norstedt, Stockholm 1919.
Bibliografia
[modifica]- Plantilla:NordFamilje
- Alastair D. Jenkins, John A. T. Bye. bora.uib.no Some aspects of the work of V. W. Ekman (PDF) (en anglès). 42, gener 2006, p. 15-22. DOI 10.1017/S0032247405004845. Arxivat 2017-08-13 a Wayback Machine.
Referències
[modifica]- ↑ Vagn Walfrid Ekman: On the influence of the earth’s rotation on ocean currents. In: Arch. Math. Astron. Phys. Band 2, Nr. 11, 2005 Plantilla:Webarchiv (PDF; 3,5 MB).
- ↑ Vagn Walfrid Ekman: On dead-water. In: Fridtjof Nansen (Hrsg.): The Norwegian North Polar Expedition 1893–1896: Scientific results. Band V, Nr. 15, Dybwad, Christiania 1905, S. 1–152 ([{{{url}}} Vagn Walfrid Ekman] a Internet Archive).
- ↑ Plantilla:SvenskBioHandbok