La localització industrial es defineix com l'estudi, exploració i anàlisi d'un establiment apropiat i idoni per a l'assentament d'una fàbrica o indústria en una certa regió geogràfica.^[1] Aquestes delimitacions de les indústries manufactureres es concentren en llocs estratègics amb una lògica espacial, generalment aglomerant diverses indústries i empreses, més encara en l'actualitat amb l'evolució tecnològica, que formen polígons industrials a partir d'una planificació urbanística prèvia, que permet adobar les infraestructures i els serveis comuns i configurar espais que s'ajustin a les necessitats específiques d'aquests sectors econòmics.

Des de fa bastant més d'un segle l'activitat industrial constitueix un component essencial de la realitat econòmica, laboral i territorial de nombroses societats del món, sent un factor clau del creixement experimentat en nombrosos països i regions i molts economistes varen afirmar que la industrialització era la solució de tots els problemes de desenvolupament econòmic de qualsevol nucli habitat.^[2][3]

El sistema de localització industrial, doncs, pretén i permet aprofitar els factors directes i indirectes que influeixen en el bon funcionament de les indústries i en el seu creixement econòmic i social, procurant els màxims beneficis industrials i els mínims costos de producció. Tot i això, la gestió de les localitats industrials estan sotmeses a un canvi i una inestabilitat constant. Aquest dinamisme corrobora que el problema de la localització industrial no és una qüestió actual, perquè la divulgació de les primeres descentralitzacions i relocalitzacions i la relació existent entre transformació productiva i reconstrucció espacial fan que la resolució d'escollir un lloc on erigir una nova fàbrica, es converteixi en un requisit constant i això converteix en fràgils fonaments en què moltes regions i ciutats varen basar el seu desenvolupament industrial i, en conseqüència, la seva capacitat per atreure població, capital i iniciatives durant dècades, obligant a reconsiderar les polítiques destinades a potenciar o regular les relacions entre la indústria i el terreny.^[4][5][6]

Són diversos els factors que influencien i dictaminen la decisió de la localització geogràfica d'una indústria o empresa en un lloc o altre i les consideracions que són de primera importància poden ser diferents per a cada indústria. Per exemple, no tindran els mateixos interessos geoeconòmics una indústria de producció d'energia elèctrica i una indústria alimentària.^[7]

Una distribució particular de la indústria és resultat de la interacció de molts factors, tant materials, com personals i varien en número i grau d'influència. Realment, no hi han uns conceptes estrictament específics i únics establerts per a la implantació d'una indústria o zona industrial, i aquests poden variar segons la disponibilitat econòmica del país o regió, les condicions socials o altres circumstàncies o components. En molts casos, és difícil d'explicar la localització amb un alt grau de precisió, i expressar en cadascun dels casos quin va ser el factor que va tenir més influència, ja que això variarà respecte a la classe i la importància de les operacions de les indústries particulars.^[8][9]

Tanmateix, els contactes personals a escala local com les relacions directes, els serveis existents o el coneixement de les condicions del territori són determinants, però solen ser-ho encara més els factors a escala regional o nacional, com ara, els avantatges fiscals i la qualificació de la mà d'obra. Per tant, és un procés complex on, per una banda, intervenen factors locals purament de naturalesa invariant i, per altra banda, intervenen nombroses limitacions de difícil apreciació com la política econòmica, l'evolució del mercat, el canvi d'escala geogràfica o les canviants condicions propietats i condicions de la tecnologia i la correcta demanda.^[10] Ni es pot comprendre el desenvolupament d'una regió determinada sense atendre els factors fonamentals que afecten el país en el seu conjunt, ni es pot comprendre cabalment un procés d'industrialització sense analitzar els mecanismes específics que han fet possible el seu floriment en unes zones concretes del territori estudiat. A més, l'estudi d'aquests processos de concentració requereix una perspectiva a llarg termini, ja que els factors acumulatius juguen un paper fonamental.^[11]

Així i tot, l'emplaçament i foment de les indústries manufactureres sol estar influenciat per uns components clau generals prèviament estudiats i analitzats, com ara, les primeres matèries, l'accés a la mà d'obra, la proximitat a mercats o infraestructures de transports, fonts d'energia, les ajudes econòmiques o fiscals o el cost de distància.

• El cost de distància o transport és sens dubte un dels elements clau a tenir en compte a l'hora d'analitzar l'emplaçament més adequat i variarà la seva importància segons els tipus d'indústria. Per exemple, la indústria metal·lúrgica o cimentera que requereix l'obtenció de materials molt pesats com és el ciment, sol estar als afores de les grans ciutats o a prop d'elles, ja que aquests materials costen molt de transportar i, per tant, tenen un cost de distància més elevat. En canvi, indústries manufactureres com la tèxtil, poden situar-se en llocs més llunyans a les ciutats i grans concentracions urbanes perquè tenen un cost de transport o distància menys elevat pel fet que és més senzill de transportar i es pot fer en quantitats més grans.

A més, és important situar la indústria a prop d'infraestructures de transport ben estructurades i ràpides, de manera que l'accessibilitat a diferents serveis, de les matèries primeres i de l'evacuació de les mercaderies sigui molt més eficient.^[12]

• Si l'industria consumeix moltes matèries primeres i de gran volum, és important situar-se a prop d'elles, evitant així transports costosos i complicats i, per tant, suposant un gran abaratiment dels costos de transport i estalvi de temps.^[13]
• La mà d'obra és també un factor clau. Els treballadors han d'estar ben qualificats i amb bons coneixements de la zona. A més s'ha de tenir en compte el cost de la mà d'obra, que varia depenen de la zona.^[14]
• L'apropament d'una localització de mercat proper té un paper molt beneficiós, ja que l'industria o empresa pot trobar productes del seu consum a curta distància, abaratint el cost de transport. A més, moltes indústries s'instauren a prop d'institucions que s'especialitzen en temes de producció relacionats amb els productes de l'industria.^[15]
• Les fonts d'energies permeten extreure recursos naturals que proporcionen energia a les fàbriques per poder produir llum, calor treball mecànic, etc. És essencial, disposar de font d'energies properes per a la més accessible producció de béns.^[16]
• Les ajudes econòmiques o fiscals, finançades per l'administració de la zona en alguns casos en el suposat d'instaurar la indústria o empresa en aquesta zona sota unes condicions, pot permetre estalviar grans costos al principi.^[17]

En l'àmbit de la geografia industrial, hi ha hagut una metamorfosi constant que sobretot, ha arribat a uns nivells dinàmics i de canvi molt alt en les últimes dues dècades. En desenvolupar-se noves tècniques i aparèixer noves indústries, poden canviar a grans escales les circumstàncies per les quals s'escull un territori o un altre que sigui propens als interessos de les empreses i indústries. Fent fins i tot, que molts processos industrials, actualment siguin molt més flexibles en establir les condicions de localització que no pas abans.^[18]

Des del començ de la revolució industrial, hi ha hagut tendències conjuntes de la localització que permeten establir diverses fases netament diferenciades fins al moment i algunes de les causes més comunes que han fet variar les condicions de l'establiment industrial per efecte de l'acció humana són les de la necessitat de disposar de més espai, el clima social, la cura pel medi ambient o en efecte, el reajustament tecnològic.^[1][10]

Al llarg del segle XIX l'activitat industrial adoptava unes pautes disperses i sovint rurals.^[10] Anys més tard, veuen la llum noves ciutats industrials en regions riques en recursos naturals. Resulta també evident, que la ciutat, i la gran ciutat de forma particular, apareix com el lloc més eficient des del punt de vista de la localització dels serveis en general, i dels serveis a la producció en particular, sent el territori privilegiat d'enllaç entre aquestes dues parts del procés productiu i que la ciutat i l'activitat industrial han estat sempre entrellaçades entre si. Per altre part, després del 1950, una nova tendència va afavorir la ràpida industrialització de les regions perifèriques en busca d'avantatges com grans extensions d'aigua i la més fàcil obtenció d'energia hidràulica, produint-se una desconcentració territorial que va conduir de nou a la dispersió industrial en àrees rurals, però amb unes condicions diferents. La forta dispersió inicial manifestava la dèbil concentració de capital, el cost elevat de transport i la dispersió de les fonts d'energia (cursos d'aigua i boscs).^[3]

A poc a poc, cadascun d'aquests tres factors va agafar una dinàmica pròpia i es va anar dispersant. La concentració del capital, per una part, va afavorir que les empreses disposessin de més avantatges espacials, perquè podien moure's en funció de la proximitat a les matèries primeres o els mercats. Els avanços als sistemes de transport varen reduir els condicionants anteriors, afavorint a les regions excèntriques, al mateix temps que la revolució del carbó va desenvolupar acceleradament els districtes de indústria pesada en la proximitat dels jaciments. Es va passar així de la dispersió inicial a la concentració regional.^[5]

A les darreres dècades, són diverses les ideologies que basen conceptes com que la flexibilització del procés productiu implica la perduda de pes de les grans empreses i, com a conseqüència, l'augment de l'automatització de la petita i mitjana empresa i la deslocalització i descentralització productiva. Incidint en les petites i mitjanes ciutats com a nou territori idoni de la localització industrial i empresarial.^[19] És sabut que, sota aquest enfocament, nombrosos agents locals varen llançar-se a la producció de sòl industrial que, a posteriori, seria mal ocupat i utilitzat o inclòs inutilitzat, perquè no es donaven les condicions reals idònies de localització.

La introducció de la indústria moderna va significar, en tots els països, una profunda redistribució de la localització de les activitats manufactureres. Les economies d'escala i d'aglomeració pròpies de les noves tècniques de producció fabril varen proporcionar la seva concentració en determinades àrees, però, a la vegada, donada aquesta evolució del sistema econòmic i les tecnologies, el pes de cada factor varia amb el temps, fent que el problema de la geografia industrial estigui involucrat a constants modificacions.^[7] Aquesta revolució tecnològica va impulsar de manera violenta i exageradament ràpida l'aparició de nous objectes de consum que automatitzen les cadenes de producció i muntatge amb l'ús de robots cada cop més sofisticats i màquines altament capacitades per a fer el treball.^[4] Sidney Pollard, un dels historiadors més destacats de la industrialització europea, considerava l'aparició i el desenvolupament de la indústria moderna des d'una perspectiva diferent, on les característiques específiques de cada regió o territori jugaven un paper essencial, posant èmfasi en la diferència d'accessibilitat i recursos entre les regions més riques i pobres. Encara que l'impacte desigual de la industrialització és un fenomen generalitzat en tots els països, en alguns el desequilibri generat ha sigut, i és, més intens que en d'altres.^[20][21]

Per altra banda, hi ha diversos debats en l'àmbit global actual que afecten la indústria i als polígons industrials i han provocat un ràpid i profund desplaçament de la temàtica dominant des del punt de vista de l'estudi de la localització i els seus factors al dels actuals processos de reconstrucció del sistema com en àmbits espacials, organitzatius, sociolaborals o tecnològics. Profunditzant en assumptes com la crisi ambiental, on s'està intentant mostrar un major respecte per la natura, que sempre es troba en conflicte amb les estratègies i interessos de l'organització i producció de les indústries manufactureres o en aspectes com la solidaritat i el suport per la innovació, que ocasionen la crisi dels anteriors models d'intervenció pública, fonamentant noves iniciatives locals i econòmiques entre d'altres.^[4] Al mateix temps, queda per demostrar que s'estigui produint un canvi estructural del procés econòmic, o per saber si els efectes territorials de la innovació tecnològica porten a la descentralització, o simplement han de ser entesos com un canvi d'escala, i així successivament.^[22]

• Localització de la indústria. Sèrie Geografies: https://www.youtube.com/watch?v=c1x3DwC1ALA

• Factors de la localització industrial: https://www.youtube.com/watch?v=QI1eqjxb-9I

• Localització industrial: https://www.youtube.com/watch?v=1QLQ1q4j58s
• Teoria de la localització: https://www.youtube.com/watch?v=tYflG9tgKfk

• Localització de plantas industrials: https://www.youtube.com/watch?v=L_lDprW0LLA

• Factors de la localització industrial: https://www.youtube.com/watch?v=GpMImdTXchQ

• Méndez Gutiérrez del Valle, Ricardo; Caravaca Barroso, Inmaculada (1992). Organización industrial y territorio (15ª ed.). Síntesis. Vallehermoso, Madrid. ISBN 84-7738-430-4

• R.C. Estall; R.O. Buchanan (1970). Actividad industrial y geografía económica (9ª ed.). Labor. Barcelona.

• Precedo Ledo, Andrés; Villarino Pérez, Montserrat (2003). La localización industrial (18ª ed.). Síntesis. Madrid. ISBN 84-7738-155-0
• Grupo de Geografía Industrial (AGE), Universitat de Girona (1994). La indústria en la planificació urbana (separata). Girona. ISBN 84-88762-17-8