Raquel García-Tomás (Barcelona, 1984) és una compositora catalana especialitzada en creació interdisciplinar doctorada al Royal College of Music de Londres. El 2020 va guanyar el Premio Nacional de música en la modalitat de composició, que concedeix el ministeri d'Educació, Cultura i Esports.^[1] Amb l’obra Alexina B., s’ha convertit en la segona compositora en estrenar una òpera en el Gran Teatre del Liceu i la primera del segle XXI.

Va néixer en un barri barcelonés del Maresme, en una família sense antecedents musicals i amb una situació econòmica precària. Els seus inicis amb la música van ser al col·legi i a casa amb un teclat electrònic on improvisava melodies. Als 10 anys va començar a estudiar piano quan la seva professora del col·legi, titulada superior de conservatori, va obrir una escola de música al barri. Va seguir els seus estudis de piano fent el grau mig al conservatori i va cursar el batxillerat artístic a l’Institut Pau Gargallo de Badalona. En arribar l’etapa universitària, va ingressar a Belles Arts tot i que tenia un major interès per l’estudi del piano.^[2] Als 19 anys, va sofrir una tendinitis, que li va impedir seguir practicant l’instrument i va entrar a l’Escola Superior de Música de Catalunya en l’especialitat de composició.   Al 2010, es va graduar a l’ESMUC i va entrar al Royal College of Music de Londres on gràcies a beques de la Generalitat de Catalunya i de Caja Madrid va poder realitzar el màster. Després de 6 anys a Londres, va finalitzar els seus estudis amb un doctorat sobre creació multidisciplinar que relacionava la seva antiga dedicació a les Belles Arts amb la música.^[3]

Va estrenar la seva primera composició Canción al alba, un quartet de corda, al 2008 mentre estudiava a l’ESMUC, i el 2010, amb el treball de fi de carrera a Barcelona, que es tractava d’una òpera, va començar la seva creació multidisciplinaria i el seu inici en el món de l’òpera.

A partir del 2010, ha tingut l’oportunitat de treballar fent òpera, teatre, instal·lacions, música instrumental, electroacústica…  i ha col·laborat amb institucions prestigioses com l’English National Ballet i la Royal Academy of Arts.^[4] Ha col·laborat com compositora i videocreadora amb el director d’escena berlinès Matthias Rebstock en la creació de Büro für postidentisches Leben, estrenada al Festival Grec i a la Neuköllner Oper de Berlin. ^[5]

Ha estat compositora convidada del cicle de música contemporània Sampler Sèries de L'Auditori de Barcelona la temporada 2015-2016, amb l'obra Blind Contours no. 1, amb la interpretació de l'Oslo Sinfonietta.^[6] Altres formacions de les que ha rebut encàrrecs o amb les que ha col·laborat són, entre d’altres, Phace Ensemble, Ensemble Contemporáneo Orquesta de Cadaqués, Orquesta Sinfónica de Madrid, Càmera Musicae, Experimental Funktion, CrossingLines Ensemble, Ensemble Sonido Extremo, Cosmos Quartet, Barcelona Clarinet Players, Barcelona Reed Quintet, BCN 216 i PluralEnsemble.

Al llarg de la seva carrera, la seva música ha estat interpretada a sales com L'Auditori, el Palau de la Música Catalana, el Teatre Lliure, el Teatre Nacional de Catalunya, el Palau de la Música de València, l'Auditori de Saragossa, el Teatro Español, els Teatros del Canal, La Casa Encendida o l'Auditorio 400 del Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía. En l'àmbit internacional, les seves obres s'han interpretat a Berlín, Dresden, Karlsruhe, Stuttgart, Amsterdam, Luxemburg, Budapest, Viena, Orleans, Lió, Basilea, Lausana, Porto, Edimburg, Nagoya, El Cairo, Rosario, Buenos Aires i especialment a Londres, on va residir sis anys.^[4]

Pel que fa a l’òpera, en 2013, va col·laborar en la creació de l’òpera de cambra Dido Reloaded junt a Xavier Bonfill, Joan Magrané i Octavi Rumbau, produïda per Òpera de Butxaca i Nova Creació, amb dramaturgia de Cristina Cordero i direcció escènica de Jordi Pérez Solé, que es va estrenar en octubre de 2013 a la Real Academia de Medicina de barcelona i en la sala Berlanga de Madrid. Després de l’estrena, el mateix equip va continuar el projecte amb l’obra Go, Aeneas, Go! que es va estrenar a maig de 2014 en la Russisches Haus der Wissenschaft und Kultur de Berlín després d’haver obtingut el primer premi del Berliner Opernpreis 14 organitzat per la Neukölner Oper i GASAG per recolçar a creadors emergents.^[7]

En 2015, Raquel García-Tomás i Joan Magrané van crear l’òpera ambientada en Barcelona, disPLACE, que es va representar al Festival MusikTheaterTage Wien, al Centre Santa Mónica de Barcelona i als Teatros del Canal de Madrid en coproducció amb el Teatre Real.^[3]

El 14 de febrer de 2018, el Teatre Nacional de Catalunya, va estrenar Balena Blava, amb música de Raquel García Tomàs i text de Victoria Szpunberg, obra de vint minuts de duració inspirada en La consagració de la Primavera, d’Ígor Stravinsky. Balena Blava és un monodrama que narra la història en forma de monòleg de la directora d’un institut a punt de jubilar-se. La directora fa una sèrie de preguntes existencials provocades pels rumors que un dels seus alumnes està participant en el joc de la Balena Blava. La inspiració amb la Consagració de la Primavera es troba perquè a partir de la idea de sacrifici de la Rússia pagana de Stravinsky, el joc de la Balena Blava en l’actualitat és també un exemple de sacrifici perquè qui guanya és qui mor. A l’obra, es troben motius musicals de la Consagració inclosos al discurs musical de l’orquestra.^[8] L’event va comptar amb la participació de l’alumnat de l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC) i de l’actriu Marta Angelat. Aquest mateix any, es va estrenar al Teatre Real de Madrid, al Teatro Español i al Teatre Lliure de Barcelona l’òpera bufa creada junt a Helena Tornero (llibret) i Marta Pazos (escenografia), Je suis narcissiste. ^[9] Amb aquesta òpera, Raquel García-Tomás va guanyar el setembre de 2019 el Premi Interdisciplina dels I Premis Alícia de l'Acadèmia Catalana de la Música.

Durant la temporada 2019-2020, va ser compositora resident a Residències Musicals de la Fundació Catalunya – La Pedrera.^[10] El 13 de maig de 2022 es va estrenar a l’Auditori una obra simfònic coral, Suite of Myself, basada musicalment en la Passió segons San Joan de Bach i literariament en poemes de Walt Whitman.^[11]

El 18 de març de 2023, García-Tomás va estrenar al Gran Teatre del Liceu l’òpera Alexina B., per a la creació de la qual havia rebut una Beca Leonardo de la Fundació BBVA. Amb aquesta òpera, es va convertir en la segona dona que va estrenar una òpera al Gran Teatre del Liceu, la primera catalana després que el 1974 la valenciana Matilde Salvador va estrenar-hi Vinatea. L'obra, Alexina B., amb llibret d'Irène Gayraud, direcció escènica de Marta Pazos i direcció musical d'Ernest Martínez Izquierdo, era també la primera òpera protagonitzada per un personatge intersexe.^[10]

→ 2017. Va ser reconeguda amb el premi El Ojo Crítico de Ràdio Nacional d'Espanya, RNE de Música Clàssica, segons va destacar el jurat per la originalitat dels seus plantejaments i l'ús i combinació del llenguatge compositiu.^[12]

→ 2019. Al setembre, l'òpera bufa Je suis narcissiste, una producció d’Òpera de Butxaca i Nova Creació, Teatre Lliure, Teatro Español i Teatro Real, va guanyar el Premi Interdisciplinari, dels primers Premis Alícia amb els quals l'Acadèmia Catalana de la Música pretén projectar i promocionar de manera transversal els valors artístics, culturals, socials i educatius de la música.^[13]

→ 2020: Je suis narcissiste va ser finalista de la categoria de Millor espectacle musical o líric a la XXIII edició dels Premis Max de les arts escèniques. En aquests mateixos premis, García-Tomás va ser finalista de la categoria Millor Composició musical per espectacle escènic i Pier Paolo Álvaro també va ser finalista de la categoria millor disseny de vestuari per la mateixa òpera.^[14]

→ 2020. Al febrer, es va publicar la llista de finalistes dels International Opera Awards en la qual estava inclòs a la categoria Millor Estrena Absoluta el de Je suis narcissiste al Teatre Real (Madrid). Aquests premis que va crear en 2012 la revista britànica Opera amb l'objectiu de guardonar anualment als millors en el món de la lírica són considerats els Oscar del món de l'òpera.^[15]

→ 2020. El 14 d'octubre, es va proposar la concessió a García-Tomás del Premi Nacional de Música, que atorga anualment el Ministeri de Cultura i Esport, en la modalitat de Composició.^[16] El premi, a causa de la pandèmia de la covid-19, no li va ser entregat fins al 12 de juliol de 2022, en un acte presidit pels Reis d'Espanya al Claustre del Museu del Prado en el qual es van lliurar els guardons a tots els premiats.

1. «Raquel García Tomás, el futuro de la composición multidisciplinar».^[1] Doce Notas. 27 de novembre de 2017. Consultat el 25 d’octubre de 2023.
2. «Els contorns cecs de Raquel García-Tomás».^[2] Núvol (en català). Consultat el 28 d’ octubre de 2023.
3. «Raquel García Tomás, la compositora que no quiso serlo”.^[3] The new Barcelona post. 15 de novembre. Consultat el 28 d’octubre de 2023.
4. «Raquel García-Tomás».^[4] Taller de Músics. Consultat el 28 d’octubre de 2023.
5. «Büro für postidentisches Leben – Neuköllner Oper Berlin»^[5] (en de-DE). Consultat el 2 de novembre de 2023.
6. Sampler Sèries, ed. (divendres, 13 de maig de 2016). «Entrevista a Raquel García-Tomás (Sampler Sèries presenta l'estrena de Blind Contours no. 1)».^[6] Consultat el 2 de novembre de 2023.
7. «Dido Reloaded / Go, Aeneas, Go!».^[7] OBNC. Consultat el 2 de novembre de 2020.
8. «L'entrevista».^[8] www.esmuc.cat. Arxivat des de el original el 17 de febrer de 2023. Consultat el 2 de novembre de 2023.
9. Guerra, Jorge Fernández (7 de marzo de 2019). «‘Je suis narcissiste’, muy buena música y algunas mentiras».^[9] El País. ISSN 1134-6582. Consultat el 5 de novembre de 2023.
10. «Els intèrprets residents de la temporada 2019 - 2020».^[10] Arxivat des de el original el 12 de juny de 2021. Consultat el 2 de novembre de 2023.
11. «Raquel García-Tomás estrena «Suite of Myself»».^[11] Minimalismore. 12 de maig de 2022. Consultat el 2 de novembre de 2022.
12. RTVE.es (22 de noviembre de 2017). «La compositora Raquel García-Tomás, Premio El Ojo Crítico de RNE de Música Clásica».^[12] RTVE.es. Consultat el 14 de novembre de 2023.
13. Peris, Guillermo Peris. «La Acadèmia Catalana de la Música da a conocer los ganadores de los primeros Premios Alícia 2019».^[13] Diario Siglo XXI. Consultat el 14 de novembre de 2020.
14. «XXIII Premios Max delas artes escénicas».^[14]
15. «2020».^[15] Opera Awards. 5 de febrer de 2020. Consultat el 14 de novembre de 2023.
16. «La Moncloa. 14/10/2020. Spanish Brass y Raquel García Tomás, Premios Nacionales de Música 2020 [Prensa/Actualidad/Cultura y Deporte]».^[16] www.lamoncloa.gob.es. Consultat el 5 de novembre de 2023.

• Pàgina oficial

Aquesta és una pàgina de proves de Atherna3. Es troba en subpàgines de la mateixa pàgina d'usuari. Serveix per a fer proves o desar provisionalment pàgines que estan sent desenvolupades per l'usuari. No és un article enciclopèdic. També podeu crear la vostra pàgina de proves. Vegeu Viquipèdia:Sobre les proves per a més informació, i altres subpàgines d'aquest usuari