Tsimané

Tsimané
Tipus	llengua i llengua viva
Ús
Parlants nadius	5.300 (2004 )
Autòcton de	Departament de Beni i Departament de la Paz
Estat	Bolívia
Classificació lingüística
	llengua humana; llengua indígena; llengües ameríndies; Moseten–Chonan (en) ; Llengües mosetenes
Característiques
Nivell de vulnerabilitat	2 vulnerable
Codis
ISO 639-3	cas
Glottolog	mose1249
Ethnologue	cas
UNESCO	634
IETF	cas
Endangered languages	2428

El tsimané (chimané) és una llengua aïllada sud-americana, que segons alguns lingüistes forma la família de les llengües mosetenes. Alguns dialectes es coneixen com a Mosetén (Mosetén de Santa Ana, Mosetén de Covendo). El tsimané és una llengua de les terres baixes de l'oest bolivià parlada pel poble tsimane' al llarg del riu Beni i la regió al voltant de San Borja, al departament de Beni (Bolívia). Sakel (2004)^[1] les classifica com a dues llengües per diversos motius, tot i que algunes de les variants de la llengua són mútuament intel·ligibles i, segons sembla, no tenen problemes per comunicar-se (Ethnologue 16) i evidentment eren una sola llengua separada recentment a través del contacte cultural (Campbell 2000).

Estat

Els dialectes del tsimané es troben en diferents situacions sociolingüístiques. El Mosetén de Covendo té al voltant de 600 parlants, mentre que el mosetén de Santa Ana només en té uns 150-200. Tots dos dialectes s’esvaeixen ràpidament i gairebé tots els parlants d’aquests dialectes són bilingües en castellà. Només els parlants més ancians mantenen l’ús de la llengua sense influència del castellà. El tsimané pròpiament dit, en canvi, té almenys 4.000 parlants i el nombre de parlants creix. A més, la majoria dels parlants de tsimané pròpiament dits són monolingües. Els mosetens van estar en contacte amb missions durant gairebé 200 anys, mentre que els tsimane' han romàs aïllats durant molt més temps, portant-los a preservar els seus costums i tradicions, inclosa la llengua, molt més que els mosetén.^[1]

Dialectes

Dialectes recollits per Mason (1950):^[2]

Moseten
- Amo
- Aparono
- Cunana
- Chumpa
- Magdaleno
- Punnucana
- Rache
- Muchanes
- Tucupi
Chimane
- Chimaniza
- Chumano
- Nawazi-Monlji

Classificació

El mosetén no té parents evidents entre les llengües d'Amèrica del Sud. Hi ha algun lèxic compartit amb el puquina i les llengües uru-chipaya, però semblen préstecs. Morris Swadesh va suggerir una relació Moseten-Chon, de la qual Suárez va proporcionar proves als anys 70, i que gauceix del suport de Kaufman (1990).

Contacte lingüístic

Jolkesky (2016) assenyala que hi ha similituds lèxiques amb les uru-chipaya, yurakaré i pano a causa de les famílies lingüístiques en contacte.^[3]

Sistema d'escriptura

Chimane està escrit des del 1980 amb un alfabet basat en el castellà ideat per Wayne Gill. Utilitza les lletres addicionals ṕ, ć, q́u, tś, ćh, mʼ, nʼ, ä. S'utilitza àmpliament en publicacions i s'ensenya a les escoles tsimane'.^[4]

El 1996, Colette Grinevald va crear un alfabet pel mosetén i tsimané que només feia servir les lletres que es trobaven en un teclat espanyol. Incloïa els multigrafs ph khdh ch chh tsh dh, i fou adoptat pel mosetén.^[4]

La llei boliviana 3603 del 17 de gener de 2007 reconeix els drets dels tsimané i els moseten a la seva llengua en tots els aspectes de la vida a Bolívia, inclosa l'educació, i la traducció de la política que els concerneix, i que el tsimané escrit ha d'utilitzar l’únic alfabet chimane (-Moseten). Tanmateix, no aclareix de quin alfabet es tracta.^[5]

Fonologia

El tsimané té 5 vocals:^[1]

Vowels
	Frontal	Central	Posterior
Tancada	i
Semitancada	e		o
Mitjana		ə
Oberta	a

El tsimané té 24 consonants:^[1]

Consonants
		Bilabial		Labiodental	Alveolar			Postalveolar		Palatal	Velar		Glottal
		plana	aspirada	Labiodental	plana	aspirada	palatalitzada	plana	aspirada	Palatal	plain	aspirada	Glottal
Oclusiva	Sorda	p	pʰ		t		tʲ				k	kʰ	ʔ
Oclusiva	Sonora	b			d		dʲ
Fricativa				f	s			ʃ
Africada					t͡s	t͡sʰ		t͡ʃ	t͡ʃʰ				h
Nasal		m			n					ɲ
Aproximant				ʋ
Vibrant					r					j

Vocabulari

Loukotka (1968) lllista els següents ítems bàsics de vocabulari per mosetén i tsimané.^[6]

glossa	Mosetene	Chimane
un	irit	íris
dos	pára	pöre
tres	chibin	chiːbi
dents	moñín	múdyin
llengua	nem	ném
mà	uñ	ín
dona	pen	pén
aigua	oxñi	oñé
foc	tsi	tsí
lluna	ivua	ihúa
dacsa	tára	tãra
jaguar	itsiki	ítsikí
casa	aka	aká

Referències

Notes

↑ ^1,0 ^1,1 ^1,2 ^1,3 1973-, Sakel, Jeanette. A grammar of Mosetén. Berlin: Mouton de Gruyter, 2004. ISBN 3110183404. OCLC 56682554.
↑ Mason, John Alden. «The languages of South America». A: Handbook of South American Indians. 6. Washington, D.C., Government Printing Office: Smithsonian Institution, Bureau of American Ethnology Bulletin 143, 1950, p. 157–317.
↑ (tesi).
↑ ^4,0 ^4,1 Sakel, Jeanette, Gender Agreement in Mosetén, with Crevels, Mily and Simon van de Kerke in Sérgio Meira, Hein van der Voort (Editors): Current Studies on South American Languages, Indigenous Languages of Latin America 3, Leyde, CNWS, 2002 ISBN 90-5789-076-3
↑ Ley 3603 de Enero 17 de 2007, declara patrimonio cultural, intangible de la nacion la lengua tsimane (chimane-mostene) Arxivat 2012-09-25 a Wayback Machine.
↑ Loukotka, Čestmír. Classification of South American Indian languages. Los Angeles: UCLA Latin American Center, 1968.

Fonts

Adelaar, Wilhem. The Languages of the Andes. Cambridge University Press, 2004.
Sakel, Jeanette (2009). Mosetén y Chimane (Tsimane'). In: Mily Crevels and Pieter Muysken (eds.) Lenguas de Bolivia, vol. I, 333–375. La Paz: Plural editores.
Sakel, Jeanette. A Grammar of Mosetén. University of Nijmegen, 2003.

Enllaços externs

[:0-1] 1,0 ^1,1 ^1,2 ^1,3 1973-, Sakel, Jeanette. A grammar of Mosetén. Berlin: Mouton de Gruyter, 2004. ISBN 3110183404. OCLC 56682554.

[Mason-1950-2] Mason, John Alden. «The languages of South America». A: Handbook of South American Indians. 6. Washington, D.C., Government Printing Office: Smithsonian Institution, Bureau of American Ethnology Bulletin 143, 1950, p. 157–317.

[Jolkesky-2016-3] (tesi).

[Sakel_2003-4] 4,0 ^4,1 Sakel, Jeanette, Gender Agreement in Mosetén, with Crevels, Mily and Simon van de Kerke in Sérgio Meira, Hein van der Voort (Editors): Current Studies on South American Languages, Indigenous Languages of Latin America 3, Leyde, CNWS, 2002 ISBN 90-5789-076-3

[5] Ley 3603 de Enero 17 de 2007, declara patrimonio cultural, intangible de la nacion la lengua tsimane (chimane-mostene) Arxivat 2012-09-25 a Wayback Machine.

[Loukotka-6] Loukotka, Čestmír. Classification of South American Indian languages. Los Angeles: UCLA Latin American Center, 1968.

[1]