Vés al contingut

Triòxid d'estronci i titani

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de compost químicTriòxid d'estronci i titani

Titanat d'estronci en la forma de tausonita Modifica el valor a Wikidata
Substància químicatipus d'entitat química Modifica el valor a Wikidata
Massa molecular183,838 Da Modifica el valor a Wikidata
Estructura química
Fórmula químicaO₃SrTi Modifica el valor a Wikidata
SMILES canònic
Model 2D
[O-][Ti](=O)[O-].[Sr+2] Modifica el valor a Wikidata
Identificador InChIModel 3D Modifica el valor a Wikidata
Propietat
Densitat4,81 g/cm³ Modifica el valor a Wikidata
Punt de fusió2.060 ℃ Modifica el valor a Wikidata
Cristal·lografia
Sistema cristal·lísistema cristal·lí cúbic Modifica el valor a Wikidata

El triòxid d'estronci i titani, antigament conegut com a titanat d'estronci,[a] és un compost inorgànic de la classe dels òxids, constituït per cations estronci(2+), titani(4+) i anions òxid O2–, amb la fórmula química SrTiO3.

A temperatura ambient, es tracta d'un material centrosimètric paraelèctric amb una estructura perovskita. A baixes temperatures s'apropa a una transició de fase ferroelèctrica amb una constant dielèctrica ~ 104, però es manté per a la menor temperatura mesurada com a resultat de fluctuació quàntica, fent-lo un paràmetre quàntic perifèric.[1] Durant molt de temps es pensava que era un material totalment artificial, fins a 1982, quan la seva contrapart natural, descoberta a Sibèria i anomenada tausonita va ser reconeguda per l'IMA. La tausonita continua sent una naturalesa mineral extremadament rara, que es produeix com a cristalls molt petits. La seva aplicació més important ha estat en la seva forma sintetitzada, on ocasionalment es troba com un simulant de diamant, en precisió òptica, en varistor i en ceràmica avançada.

Estructura del triòxid de calci i titani. En blanc els cations òxid O2–, en negre els cations Ti4+ i en gris els cations Ca2+.

El triòxid d'estronci i titani presenta una estructura cristal·lina de perovskita.[2] En aquesta estructura, el catió voluminós del grup 2 de la taula periòdica o dels alcalinoterris, com l'Sr2+, o un metall de transició amb càrrega 2+, i els anions òxid O2– formen una estructura cúbica centrada a les cares. En els intersticis octaèdrics dels oxígens s'hi situa el catió petit, un catió d'un metall de transició amb càrrega +4, com el Ti4+. Així el Ti4+ presenta coordinació octaèdrica (està envoltat per sis anions O2–) i els cations Sr2+ està coordinat a dotze anions O2–. El tipus d'estructura de perovskita és una estructura cúbica (grup espacial Pm3m).[3]

Cristalls de triòxid d'estronci i titani. A l'esquerra un cristall pur i a la dreta un cristall dopat amb 0,5 % de niobi.

El nom tausonita va ser donat en honor de Lev Vladimirovich Tauson (1917-1989), un geoquímic rus. Els noms comercials en desús del producte sintètic inclouen "mesotitanat d'estronci", "Fabulite",[4] Diagem i Marvelite. A més de la seva localitat tipus Murun Massif a la República de Sakha, la tausonita natural també es troba a Cerro Sarambi, Departament de Concepción, Paraguai; i al llarg del riu Kotaki de Honshū, Japó.[5][6]

Notes

[modifica]
  1. 'Titanat de calci' és un nom no sistemàtic encara molt emprat en l'actualitat, però la IUPAC considera que s'ha d'abandonar perquè dona a entendre que existeix un anió titanat TiO32- i que és una sal, la qual cosa és incorrecte perquè no té aquest anió i és un òxid.

Referències

[modifica]
  1. «SrTiO3: un paràmetre quàntic intrínsec per a la part inferior de 4 K». Phys. Rev. B, 19, 7, 1979, pàg. 3593-3602. Bibcode: 1979PhRvB..19.3593M. DOI: 10.1103 / PhysRevB.19.3593.
  2. Buttner, R. H.; Maslen, E. N. «Electron difference density and structural parameters in CaTiO3» (en anglès). Acta Crystallographica Section B Structural Science, 48, 5, 01-10-1992, pàg. 644–649. DOI: 10.1107/s0108768192004592. ISSN: 0108-7681.
  3. Gutiérrez Ríos, E. Química inorgánica. 2a. Barcelona: Reverté, 1978. ISBN 9788429172157. 
  4. Mottana, Annibale «Una brillant sintesi» (en italian). Scienza e Dossier. Giunti, 1, 1, 3-1986, pàg. 9.
  5. «Tausonite». Webmineral.. [Consulta: 6 juny 2009].
  6. «Tausonite». Mindat. [Consulta: 6 juny 2009].

Enllaços externs

[modifica]