Torrefarrera
Tipus | municipi de Catalunya | ||||
---|---|---|---|---|---|
Localització | |||||
| |||||
Estat | Espanya | ||||
Comunitat autònoma | Catalunya | ||||
Província | província de Lleida | ||||
Àmbit funcional territorial | Ponent | ||||
Comarca | Segrià | ||||
Capital | Torrefarrera | ||||
Població humana | |||||
Població | 4.852 (2023) (206,47 hab./km²) | ||||
Llars | 39 (1553) | ||||
Gentilici | Torrefarrerí, torrefarrerina | ||||
Idioma oficial | català | ||||
Geografia | |||||
Superfície | 23,5 km² | ||||
Altitud | 214 m | ||||
Limita amb | |||||
Organització política | |||||
• Alcalde | Jordi Josep Latorre Sotus (2023–) | ||||
Identificador descriptiu | |||||
Codi postal | 25123 | ||||
Fus horari | |||||
Codi INE | 25228 | ||||
Codi IDESCAT | 252287 | ||||
Lloc web | torrefarrera.cat |
Torrefarrera és un municipi de la comarca del Segrià.
Història
[modifica]Torrefarrera és un municipi situat al centre de la comarca del Segrià, de 4.702 habitants, que ocupa una extensió de 23,5 km². Manté contacte amb altres termes municipals de Lleida com Torre-Serona, Rosselló i Benavent de Segrià.
L'origen del topònim del poble sembla provenir de la torre fortalesa que estava situada a l'actual nucli antic del poble, que està documentat des de l'any 1177. Tot i això, existeixen dues històries per explicar l'origen del municipi.
La primera indica que és un dels molts conreus ocupats pel repoblador Ferrer i el seu fill Pere Ferrer. La segona versió afirma que es deu a donacions a repobladors per la canònica de Lleida i el bisbe Guillem Pere de Ravidats realitzades entre els anys 1168 i 1185. Sigui quina sigui la veritable història, segons el Llibre verd, el lloc ja estava repoblat per 13 famílies que feren una concessió de censal a l'església del poble, dedicada a la Santa Creu fins avui dia.
Durant el segle XVII, una sèrie d'adversitats quasi acaben amb el poble, com la Guerra dels Segadors, epidèmies i males collites. Després es va instaurar un període de pau fins a la invasió napoleònica, on Torrefarrera esdevingué camp de batalla i l'economia es va desestabilitzar.
Actualment, Torrefarrera gaudeix d’un eix de comunicació molt important, l’autovia A2 i la N-230 que l’uneix amb altres municipis com: Rosselló, Alguaire, Almenar, Alfarràs i que porta fins a Vielha. Els sectors primaris, és a dir, la ramaderia i l'agricultura, segueixen sent rellevants pel municipi. El sector serveis està molt desenvolupat així i com el sector industrial gràcies al polígon municipal.[1]
Geografia
[modifica]- Llista de topònims de Torrefarrera (orografia: muntanyes, serres, collades, indrets...; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc.).
Entitat de població | Habitants (2019) |
---|---|
Comes, les | 9 |
Corxat | 8 |
Malpartit | 49 |
Pla de la Pona, el | 43 |
Raconada, la | 12 |
Salats | 38 |
Torrefarrera | 4.411 |
Tossal | 35 |
Font: Idescat |
Fills i filles il·lustres
[modifica]- Pau Boix i Rull (1847-1907): delegat de la Unió Catalanista a l'Assemblea de Manresa (1892)
- Antoni Palau i Vila. Futbolista
Demografia
[modifica]
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.) |