Vés al contingut

The Big Easy

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaThe Big Easy
Fitxa
DireccióJim McBride Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
Dennis Quaid
Ellen Barkin
John Goodman
Ned Beatty
Charles Ludlam
Grace Zabriskie
Gailard Sartain
Lisa Jane Persky
Marc Lawrence
Tom O'Brien
Joy N. Houck, Jr.
Ebbe Roe Smith
Robert Lesser Modifica el valor a Wikidata
ProduccióStephen J. Friedman Modifica el valor a Wikidata
GuióDaniel Petrie Jr. i Jim McBride Modifica el valor a Wikidata
MúsicaBrad Fiedel Modifica el valor a Wikidata
FotografiaAffonso Beato Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorColumbia Pictures i Netflix Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenEstats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata
Estrena27 novembre 1986 Modifica el valor a Wikidata
Durada99 min i 102 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalanglès Modifica el valor a Wikidata
RodatgeNova Orleans Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gènerecinema de ficció criminal, neo-noir, cinema d'acció i drama Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióNova Orleans Modifica el valor a Wikidata
IMDB: tt0092654 FilmAffinity: 404020 Allocine: 2593 Rottentomatoes: m/big_easy Letterboxd: the-big-easy Mojo: bigeasy Allmovie: v5412 TCM: 68653 Metacritic: movie/the-big-easy TV.com: movies/the-big-easy AFI: 57557 TMDB.org: 11028 Modifica el valor a Wikidata

The Big Easy és una pel·lícula de comèdia thriller neo-noir[1] estatunidenca del 1986 dirigida per Jim McBride i escrita per Daniel Petrie Jr. Els protagonistes són Dennis Quaid, Ellen Barkin, John Goodman, id Ned Beatty. La pel·lícula està ambientada i rodada a Nova Orleans (Louisiana).[2]

Posteriorment la pel·lícula fou adaptada a una sèrie de televisió durant dues temporades a USA Network (1996–1997).[3]

Sinopsi

[modifica]

Remy McSwain és un tinent de la policia de Nova Orleans que investiga l'assassinat d'un mafiós local. La seva investigació el porta a sospitar que hi han pogut participar companys del cos policial.

Anne Osborne, advocada del fiscal de districte, és enviada a investigar una presumpta corrupció policial. Després de veure de primera mà algunes pràctiques poc ortodoxes de Remy, Anne l'acusa d'estar al corrent. Li contesat que ella no entén com funciona el sistema a la policia de Nova Orleans.

Malgrat els sentiments sospitosos i aprensius d'Osborne envers ell, formen una relació. McSwain és capturat en acceptar suborns en una picada d'Afers Interns i Osborne té la responsabilitat d'acusar-lo. Amb l'assistència de companys oficials dins del cos policial, les proves es destrueixen i se suprimeixen. McSwain és absolt dels càrrecs, moment en què Anne, es troba davant del conflicte dels seus sentiments personals per Remy i el seu deure de defensar la llei.

Més tard es revela que Jack Kellom, el cap de Remy i els dos detectius De Soto i Dodge estan al darrere de l'assassinat, i una pila d'heroïna s'amaga en un pati del vaixell. Kellom es dirigeix al vaixell i s'enfronta a De Soto i Dodge. Kellom suggereix desfer-se de les drogues, però De Soto dispara Kellom. Remy i Anne arriben i s'enfronten a De Soto i Dodge, i comença un tiroteig. De Soto és disparat per un Kellom ferit fatalment, i Dodge és disparat per Remy. Remy i Anne surten corrents abans que exploti el vaixell.

L'escena final mostra Remy ballant amb Anne, i sembla que s'acabaven de casar.

Repartiment

[modifica]

Producció

[modifica]

El rodatge va trigar 50 dies i els actors principals van assajar tres setmanes abans de l'inici de la fotografia principal.[4]

El conegut fiscal del districte de Nova Orleans Jim Garrison fa un cameo com a jutge. Garrison es va fer conegut per les seves teories de l'assassinat de Kennedy i la seva investigació sobre l'assassinat de JFK a Nova Orleans durant la dècada de 1960.

La ciutat de Nova Orleans i la seva atmosfera funcionen com a protagonistes de la pel·lícula. Això és evident des del començament de la pel·lícula: L'obertura és una vista aèria del bayou de Nova Orleans i la banda cajun BeauSoleil interpreta "Zydeco Gris Gris" a la banda sonora (seqüència del títol).

Els productors van utilitzar llocs coneguts com el de Tipitina, Antoine's, el magatzem de Blaine Kern ple de carrosses de Mardi Gras i un striptease al Barri Francès per donar a conèixer l'estat d'ànim de la pel·lícula.

Recepció

[modifica]

Taquilla

[modifica]

La pel·lícula va tenir una estrena limitada el 21 d'agost de 1987 i va acumular 353.259 dòlars. Es va ampliar una setmana en què va recaptar 3.626.031 dòlars de 1.138 pantalles i la recaptació total va ser de 17.685.307 dòlars. En el seu llançament més ampli, la pel·lícula va ser presentada a 1.219 sales i va estar en pantalla cinc setmanes.[5]

Crítica

[modifica]

Roger Ebert, crític de cinema del Chicago Sun-Times, va lloar la pel·lícula, i va escriure, "The Big Easy és una de les pel·lícules americanes més riques de l'any. També em sembla un fantàstic thriller, jo dic "passa", perquè crec que la trama d'aquesta pel·lícula només és una excusa per la seva força real: la creació d'un grup de personatges tan interessants, tan complicats i tan originals que fan que molta altra gent de pel·lícula tinguin aparença de personatges pintats amb un número."[6]

Sheila Benson, escrivint per a Los Angeles Times, va escriure, "El guionista Daniel Petrie Jr. planteja el conflicte i el director Jim McBride ho explica amb una seguretat devastadora i sexy..."[7]

El crític de cinema Vincent Canby va ser una mica més dur a la pel·lícula i va escriure: "Remy i Anne estan fets l'un per l'altres o haurien estat si The Big Easy fos la comèdia sofisticada que podria haver estat... [la pel·lícula] va ser dirigida per Jim McBride, que algun dia traurà una pel·lícula comercial que funcionarà fins a la fi no només en pedaços."[8]

La pel·lícula és elogiada per l'exactitud de l'accent cajun de Quaid, qui va investigar minuciosament per a la seva preparació. Tot i això, els residents de la zona de Nova Orleans no van wurfst tan satisfets, referint-s'hi com a "encongit".[9]

Nominacions i premis

[modifica]

Premis

[modifica]

Nominacions

[modifica]
  • 1988 — Independent Spirit Awards: Millor Director, Jim McBride; Millor pel·lícula, Stephen J. Friedman
  • 1988 — Casting Society of America: Artios Award; Millor càsting d'una pel·lícula, Drama, Lynn Stalmaster i David Rubin
  • 1988 — Edgar Allan Poe Awards: Edgar; Millor guió, Daniel Petrie Jr.

Altres

[modifica]

La pel·lícula ha estat reconeguda per l'American Film Institute en aquestes llistes:

Referències

[modifica]
  1. ↑ Silver, Alain; Ward, Elizabeth; eds. (1992). Film Noir: An Encyclopedic Reference to the American Style (3rd ed.). Woodstock, New York: The Overlook Press. ISBN 0-87951-479-5
  2. ↑ The Big Easy a Catàleg de l'American Film Institute (anglès)
  3. ↑ The Big Easy (television series) a Internet Movie Database (anglès)
  4. ↑ Van Gelder, Lawrence[Enllaç no actiu]. The New York Times, 28 agost 1987.
  5. ↑ Box Office Mojo box office data. Last accessed: 18 juliol 2014.
  6. ↑ Ebert, Roger. Chicago Sun-Times, film review, 21 agost 1987. Accessed: agost 4, 2013.
  7. ↑ Benson, Sheila. Los Angeles Times, Calendar Section, film review, 21 agost 1987.
  8. ↑ Canby, Vincent. The New York Times, film review, "The Big Easy, Comedy About Police Case," 21 agost 1987.
  9. ↑ "Dennis Quaid says that..." at New Orleans Times-Picayune Last accessed: 22 juliol 2014.
  10. ↑ «Archived copy». Arxivat de l'original el 7 febrer 2012.
  11. ↑ «AFI's 100 Years...100 Passions Nominees» (PDF). [Consulta: 18 agost 2016].
  12. ↑ «AFI's 10 Top 10 Nominees» (PDF). Arxivat de l'original el 16 juliol 2011. [Consulta: 19 agost 2016].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=The_Big_Easy&oldid=34139252»