Théo Lefèvre
Theo Lefèvre (17 de gener de 1914 – 18 de setembre de 1973[1]) va ser un advocat del tribunal de justícia de Gant. El 1946 va ser elegit com a diputat del parlament belga per al partit PSC-CVP. Entre el 25 d'abril de 1961 i el 28 de juliol de 1965 va ser el 39è Primer ministre de Bèlgica.
Théo Lefèvre va ser escollit a la Cambra de Representants el 1946 i hi va continuar fins a 1971, quan va passar al Senat belga (1971-1973). El setembre del 1950 Lefèvre va ser president del PSC-CVP (1950-1961). El desembre del 1958 va ser nomenat ministre d'estat.[2]
El 1961, després de la caiguda del quart govern de Gaston Eyskens i després de les eleccions consecutives, Lefèvre va exercir com a primer ministre del govern de coalició amb els socialistes belgues. Durant aquest període, l'exèrcit belga va intervenir al Congo (Operació Drac Carm��n).
Aquest mateix any, el seu govern va haver de regir un incident major que va indignar l'opinió pública belga. Durant llurs vacances a Espanya, el noucasat rei dels Belgues, Balduí va esmorzar amb la seva esposa Fabiola Mora y Aragón al jot del dictador Francisco Franco, tot i que Lefèvre i el ministre de l'Exterior Paul-Henri Spaak (1899-1972) van assajar dissuadir-ne el rei.[3] Hi va participar també Fernando Castiella, militar i col·laborador amb el règim nazi, cosa molt sensible en una època a la qual les ferides de la segona guerra mundial encara eren obertes.[3] No va plaure ni al govern de Lefèvre i ni als seus successors la diplomacia paral·lela del rei, recolzat per Fabiola que mai no va comprendre l'ostracisme contra el seu país i govern. Un rei, que malgrat l'oposició del govern, «sempre va tenir una simpatia tossuda per al poble espanyol i el seu règim polític»[4] i una reina «entristida» per les «falses acusasions contra el seu país» en plena dictadura.[3]
El govern de Lefèvre tenia una forta oposició i la reforma de la part salut de la securitat social només va reeixir a causa de grans concessions fetes pel govern. Tenint un fort rebuig popular, Lefèvre va perdre les eleccions de 1965 i va ser exclòs del proper govern, el qual era un govern de coalició de demòcrates-cristians i liberals.
El 1968 Lefèvre va ser una altra vegada inclòs al cinquè govern dirigit per Gaston Eyskens (Eyskens V) com a ministre sense carpeta, encarregat de la política científica (1968-1972). El 1972,al govern «Eyskens VI», va esdevenir secretari d'estat per a la política científica (gener de 1972 - gener de 1973).[2]
Referències
[modifica]- ↑ «Theo Lefevre Is Dead at 59; Premier of Belgium, 1961–65». The New York Times [Consulta: 19 febrer 2018].
- ↑ 2,0 2,1 Cardyn, Francis. «Théo Lefèvre» (en neerlandès, anglès). Odis, 06-09-2019.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Havaux, Pierre «Le mariage de Fabiola et Baudouin : bingo pour Franco» (en francès). Le Vif, 14-12-2006.
- ↑ Ruys, Manu. Bas les masques : apparences et réalité du pouvoir en Belgique (en francès, traduït del neerlandès). Brussel·les: Editions Racine, 1996, p. 202. ISBN 2-87386-082-0.
| Precedit per: Gaston Eyskens |
Primer Ministre de Bèlgica 1961-1965 |
Succeït per: Pierre Harmel |