Takatāpui

Takatāpui (també escrit takataapui) és un terme te reo Māori (llengua maori), que s'utilitza de manera similar a LGBTQI+. Quan es parla en te reo Māori, les persones LGBTQI+ de qualsevol cultura es coneix com a Takatāpui.^[1] En altres idiomes, una persona Takatāpui és un individu maori que és lesbiana, gai, bisexual o transgènere (LGBT).^[2][3]

Tradicionalment, Takatāpui es referia a una parella devota del mateix sexe.^[4][5][6] En ús contemporani, Takatāpui s’utilitza en resposta a la construcció occidental de «sexualitat, gènere i expressions d’identitat corresponents» (identitat de gènere i identitat sexual).^[3][7] Els identificadors de gènere māori (wāhine, tāne) i els rols de gènere (protocols marae, participació en la guerra, els modes de vestir i la col·locació de Tā moko) van existir abans i fora de la influència occidental. El terme Takatāpui inclou no només aspectes de la sexualitat, sinó també la identitat cultural.^[3][8] Takatāpui incorpora tant un sentiment d’identitat indígena i comunica l’orientació sexual; s’ha convertit en un terme genèric per construir la solidaritat entre les minories de sexualitat i de gènere dins de les comunitats māoris.^[9]

Takatāpui no és un nou terme, però l’aplicació d’aquest és recent.^[3] El Dictionary of the Māori Language (Diccionari de la llengua māori, recopilat per primera vegada pel missioner Herbert Williams el 1832) assenyala la definició com a «company íntim del mateix sexe».^[10] Després d’un llarg període de desús, hi ha hagut un ressorgiment a partir de la dècada del 1980 com a una etiqueta per descriure un individu que és māori i no heterosexual.^[3][10] Es va trobar que la paraula Takatāpui existia a la Nova Zelanda pre-colonial per descriure les relacions entre persones del mateix sexe.^[3] L’existència d’aquesta paraula repudia l’argument conservador māori que l’homosexualitat no existia a la societat māori abans de l’arribada dels europeus.^[3][8]

El relat clàssic i primer dels orígens dels déus i els primers éssers humans es troba en un manuscrit titulat Nga Tama A Rangi (Els fills del cel), escrit el 1849 per Wī Maihi te rangikāheke, de la tribu Ngāti Rangiwewehi de Rotorua. El manuscrit «dóna un relat clar i sistemàtic de les creences i creences religioses māori sobre l’origen de molts fenòmens naturals, la creació de la dona, l’origen de la mort i la pesca. Cap altra versió d’aquest mite es presenta d’una manera tan connectada i sistemàtica, però tots els esdeveniments inicials, des de qualsevol àrea o tribu, confirmen la validesa general de la versió de Rangikāheke. Comença de la manera següent: Amics meus, escolteu-me!. El poble māori prové d’una única font, és a dir, el Gran-cel-que-es-troba-a-sobre, i la terra-que-es-troba-avall. Segons els europeus, Déu va fer el cel i la terra i totes les coses. Segons els māoris, el cel (rangi) i la terra (papa) són ells mateixos la font ».^{[Nota 1][11]}

Una de les grans històries d’amor del món māori és la llegenda de la princesa Hinemoa i el jove Tūtānekai. La història continua sent popular i es recorda en cançons, pel·lícules, teatre cultural i dansa.^[12][12] En llegir la versió original de Te Rangikāheke en māori, Ngahuia Te Awekotuku va trobar que Tūtānekai tenia un amic masculí (hoa takatāpui), anomenat Tiki, i Tūtānekai «no es va quedar tant impressionat per Hinemoa com la narració victoriana romàntica havia descrit».^[12] Després que Tūtānekai es va unir amb Hinemoa, Tiki es va entristir molt per la pèrdua del seu hoa takatāpui. Tūtānekai, sentint-se molt trist també, va decidir que la seva germana petita es casés amb Tiki per consolar-lo.^[13] Si bé ningú no pot dir que Tūtānekai i Tiki estaven implicats sexualment, la seva relació es va acceptar per ser íntima més enllà de la mera amistat, i la història il·lustra el concepte que takatāpui en la vida tradicional de māori no era exactament la mateixa que les construccions de l'homosexualitat contemporània a les societats occidentals.

Un dels primers usos contemporanis de «takatāpui» va ser un informe a la Comissió de Salut Pública per Neewini i Sheridan (1994), que utilitzaven el terme per abastar homes gai māori i homes que tenen relacions sexuals amb homes però que no s’identifiquen com a gai.^[14] L’ús històric del terme pot no correspondre amb la comprensió contemporània de les identitats LGBTQI+, mentre que la informació sobre la sexualitat no heterosexual i les variacions dels rols de gènere tal com els entenem avui ha estat substancialment erradicada per la moral victoriana aportada pels colonitzadors i els missioners cristians.^[15] Tot i que circumstancial, hi ha algunes proves que takatāpui vivia sense discriminació en època preeuropea.^[16]

Algunes persones LGBTQI+ māori contemporànies utilitzen els termes «gai» i «lesbianes» per conveniència, mentre que d’altres s’autoidentifiquen com a takatāpui per resistir la colonització de les seves identitats i cossos «que negarien l’accés a un coneixement ancestral important».^[3][5][17] Alguns utilitzen els dos termes segons el context.^[3][5] L'ús de takatāpui per identificar-se requereix l'acceptació d'un mateix com a māori i alhora com a LGBTQI+.^[5] Aproximadament una cinquena part de māori són joves, però el sistema educatiu estatal no preveu explícitament explorar les múltiples identitats.^[5] Els rols espirituals i socials tradicionals que takatāpui ha tingut en les societats māoris històriques no s’incorporen fàcilment als plans d’ensenyament i, malgrat un mandat del 2002 del Ministeri d’Educació, hi ha una «absència a l’engròs de currículums de sexualitat culturalment adequats a les escoles per a māoris».^[5]

Els derivats de takatāpui inclouen takatāpui kaharua (bisexual), takatāpui wahine (lesbiana), takatāpui wahine ki tāne (home transgènere) i takatāpui tāne ki wahine (dona transgènere).^[3][5]Takatāpui serveix de terme genèric per a totes aquestes identitats.^[5]