Takatāpui
Takatāpui (també escrit takataapui) és un terme te reo Māori (llengua maori), que s'utilitza de manera similar a LGBTQI+. Quan es parla en te reo Māori, les persones LGBTQI+ de qualsevol cultura es coneix com a Takatāpui.[1] En altres idiomes, una persona Takatāpui és un individu maori que és lesbiana, gai, bisexual o transgènere (LGBT).[2][3]
Tradicionalment, Takatāpui es referia a una parella devota del mateix sexe.[4][5][6] En ús contemporani, Takatāpui s’utilitza en resposta a la construcció occidental de «sexualitat, gènere i expressions d’identitat corresponents» (identitat de gènere i identitat sexual).[3][7] Els identificadors de gènere māori (wāhine, tāne) i els rols de gènere (protocols marae, participació en la guerra, els modes de vestir i la col·locació de Tā moko) van existir abans i fora de la influència occidental. El terme Takatāpui inclou no només aspectes de la sexualitat, sinó també la identitat cultural.[3][8] Takatāpui incorpora tant un sentiment d’identitat indígena i comunica l’orientació sexual; s’ha convertit en un terme genèric per construir la solidaritat entre les minories de sexualitat i de gènere dins de les comunitats māoris.[9]
Takatāpui no és un nou terme, però l’aplicació d’aquest és recent.[3] El Dictionary of the Māori Language (Diccionari de la llengua māori, recopilat per primera vegada pel missioner Herbert Williams el 1832) assenyala la definició com a «company íntim del mateix sexe».[10] Després d’un llarg període de desús, hi ha hagut un ressorgiment a partir de la dècada del 1980 com a una etiqueta per descriure un individu que és māori i no heterosexual.[3][10] Es va trobar que la paraula Takatāpui existia a la Nova Zelanda pre-colonial per descriure les relacions entre persones del mateix sexe.[3] L’existència d’aquesta paraula repudia l’argument conservador māori que l’homosexualitat no existia a la societat māori abans de l’arribada dels europeus.[3][8]
Hinemoa i Tutānekai
[modifica]El relat clàssic i primer dels orígens dels déus i els primers éssers humans es troba en un manuscrit titulat Nga Tama A Rangi (Els fills del cel), escrit el 1849 per Wī Maihi te rangikāheke, de la tribu Ngāti Rangiwewehi de Rotorua. El manuscrit «dóna un relat clar i sistemàtic de les creences i creences religioses māori sobre l’origen de molts fenòmens naturals, la creació de la dona, l’origen de la mort i la pesca. Cap altra versió d’aquest mite es presenta d’una manera tan connectada i sistemàtica, però tots els esdeveniments inicials, des de qualsevol àrea o tribu, confirmen la validesa general de la versió de Rangikāheke. Comença de la manera següent: Amics meus, escolteu-me!. El poble māori prové d’una única font, és a dir, el Gran-cel-que-es-troba-a-sobre, i la terra-que-es-troba-avall. Segons els europeus, Déu va fer el cel i la terra i totes les coses. Segons els māoris, el cel (rangi) i la terra (papa) són ells mateixos la font ».[Nota 1][11]
Una de les grans històries d’amor del món māori és la llegenda de la princesa Hinemoa i el jove Tūtānekai. La història continua sent popular i es recorda en cançons, pel·lícules, teatre cultural i dansa.[12][12] En llegir la versió original de Te Rangikāheke en māori, Ngahuia Te Awekotuku va trobar que Tūtānekai tenia un amic masculí (hoa takatāpui), anomenat Tiki, i Tūtānekai «no es va quedar tant impressionat per Hinemoa com la narració victoriana romàntica havia descrit».[12] Després que Tūtānekai es va unir amb Hinemoa, Tiki es va entristir molt per la pèrdua del seu hoa takatāpui. Tūtānekai, sentint-se molt trist també, va decidir que la seva germana petita es casés amb Tiki per consolar-lo.[13] Si bé ningú no pot dir que Tūtānekai i Tiki estaven implicats sexualment, la seva relació es va acceptar per ser íntima més enllà de la mera amistat, i la història il·lustra el concepte que takatāpui en la vida tradicional de māori no era exactament la mateixa que les construccions de l'homosexualitat contemporània a les societats occidentals.
Usos
[modifica]Un dels primers usos contemporanis de «takatāpui» va ser un informe a la Comissió de Salut Pública per Neewini i Sheridan (1994), que utilitzaven el terme per abastar homes gai māori i homes que tenen relacions sexuals amb homes però que no s’identifiquen com a gai.[14] L’ús històric del terme pot no correspondre amb la comprensió contemporània de les identitats LGBTQI+, mentre que la informació sobre la sexualitat no heterosexual i les variacions dels rols de gènere tal com els entenem avui ha estat substancialment erradicada per la moral victoriana aportada pels colonitzadors i els missioners cristians.[15] Tot i que circumstancial, hi ha algunes proves que takatāpui vivia sense discriminació en època preeuropea.[16]
Algunes persones LGBTQI+ māori contemporànies utilitzen els termes «gai» i «lesbianes» per conveniència, mentre que d’altres s’autoidentifiquen com a takatāpui per resistir la colonització de les seves identitats i cossos «que negarien l’accés a un coneixement ancestral important».[3][5][17] Alguns utilitzen els dos termes segons el context.[3][5] L'ús de takatāpui per identificar-se requereix l'acceptació d'un mateix com a māori i alhora com a LGBTQI+.[5] Aproximadament una cinquena part de māori són joves, però el sistema educatiu estatal no preveu explícitament explorar les múltiples identitats.[5] Els rols espirituals i socials tradicionals que takatāpui ha tingut en les societats māoris històriques no s’incorporen fàcilment als plans d’ensenyament i, malgrat un mandat del 2002 del Ministeri d’Educació, hi ha una «absència a l’engròs de currículums de sexualitat culturalment adequats a les escoles per a māoris».[5]
Els derivats de takatāpui inclouen takatāpui kaharua (bisexual), takatāpui wahine (lesbiana), takatāpui wahine ki tāne (home transgènere) i takatāpui tāne ki wahine (dona transgènere).[3][5]Takatāpui serveix de terme genèric per a totes aquestes identitats.[5]
Notes
[modifica]- ↑ Gray va publicar una versió editada de la història de Te Rangikāheke a Nga Mahi a Nga Tupuna, i la va traduir a l'anglès amb el títol de Polynesian Mythology (Mitologia de Polinèsia). [Gray 1956] i [Gray 1971] són edicions posteriors d’aquestes primeres obres. Però els estudiosos posteriors han estat crítics amb els mètodes d’edició utilitzats per Gray.
Referències
[modifica]- ↑ «Takatāpui» (en anglès). Gender Minorities.
- ↑ Hutchings, Aspin i Aspin, 2007, p. 7-13.
- ↑ 3,00 3,01 3,02 3,03 3,04 3,05 3,06 3,07 3,08 3,09 Murray, 2003, p. 233-241.
- ↑ Hutchings i Aspin, 2007, p. 145.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 5,5 5,6 5,7 Sears i 2005, 592-593.
- ↑ Tregear, 1891, p. 452.
- ↑ Hutchings i Aspin, 2007, p. 7-13.
- ↑ 8,0 8,1 Hutchings i Aspin, 2007, p. 15-16.
- ↑ Leap i Boellstorff, 2004, p. 174-180.
- ↑ 10,0 10,1 Hutchings i Aspin, 2007, p. 15.
- ↑ Biggs, 1966, p. 448.
- ↑ 12,0 12,1 12,2 Laurie, 2001, p. 1-3.
- ↑ «Polynesian Mythology: The Story of Hine-Moa». www.sacred-texts.com.
- ↑ Hutchings i Aspin, 2007, p. 16.
- ↑ Hutchings i Aspin, 2007, p. 15-22.
- ↑ Ember, 2004, p. 819.
- ↑ Hutchings i Aspin, 2007, p. 19.
Bibliografia
[modifica]- Biggs, B. G.. «Maori Myths and Traditions'». A: Encyclopaedia of New Zealand (3 vol.) (en anglès). II. Wellington: Government Printer, 1966, p. 447-454.
- Ember, Carol R. Encyclopedia of medical anthropology (en anglès). Springer, 2004. ISBN 978-0-306-47754-6.
- Grey, G. Polynesian Mythology (en anglès). Christchurch: Whitcombe and Tombs, 1956. Edició il·lustrada reimpresa el 1974.
- Grey, G. Nga Mahi a Nga Tupuna (en anglès). Wellington: Reed, 1971. Primera edició el 1854.
- Hutchings, Jessica; Aspin, Clive. Sexuality and the Stories of Indigenous People (en anglès). Huia Publishers, 2007. ISBN 978-1-86969-277-3.
- Laurie, Alison J. Lesbian Studies in Aotearoa/New Zealand (en anglès). Psychology Press, 2001. ISBN 978-1-56023-253-7.
- Leap, William; Boellstorff, Tom. Speaking in queer tongues: globalization and gay language (en anglès). University of Illinois Press, 2004. ISBN 978-0-252-07142-3.
- Murray, David A. B. «Who Is Takatāpui? Māori Language, Sexuality and Identity in Aotearoa/New Zealand» (en anglès). Anthropologica. Canadian Anthropology Society, 45(2), 2003.
- Sears, James Thomas. Youth, education, and sexualities: an international encyclopedia (en anglès). Greenwood Publishing Group, 2005. ISBN 978-0-313-32755-1.
- Tregear, Edward. Maori-Polynesian Comparative Dictionary (en anglès). Lyon and Blair, 1891.