Simfonia núm. 10 (Mahler)
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
Forma musical | simfonia |
---|---|
Tonalitat | fa sostingut major |
Compositor | Gustav Mahler |
La Simfonia núm. 10 va ser composta per Gustav Mahler l'estiu del 1910 i va ser la seva composició final. En el moment de la mort de Mahler, la composició era substancialment completa en forma d'un esborrany continu, però no totalment elaborada ni orquestrada, i per tant no es podia tocar. Només el primer moviment es considera raonablement complet i interpretable com pretenia Mahler. Potser com a reflex de la crisi interior que estava patint en aquell moment (Mahler sabia que tenia un cor fallit i la seva dona havia estat infidel), la desena simfonia és, probablement, la seva obra més dissonant.
Diversos compositors i directors han creat versions de la simfonia utilitzant les notes de Mahler. L'obra es considera una de les composicions més importants de Mahler, i destaca per la seva complexitat i intensitat emocional. Sovint és interpretada i gravada per orquestres i es considera un element bàsic del repertori simfònic.
Moviments
[modifica]- I. Adagio: Andante-Adagio
- II. Scherzo: Schnelle Viertel
- III. Purgatorio: Allegretto moderato
- IV. Scherzo: Allegro pesante, Nicht zu Schnell
- V. Finale: Langsam-Allegro moderato-Adagio