Vés al contingut

Silvestrins

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ordeSilvestrins, o
Orde de Montefano
Emblema de la congregació, amb els tres munts en verd, sobre fons blau, amb un bàcul daurat i dues roses
TipusMonàstic, amb elements eremítics
Nom oficialCongregació Silvestrina de l'Orde de Sant Benet
Nom oficial llatíCongregatio Silvestrina Ordinis Sancti Benedicti
SiglesO.S.B. Sil.
Altres nomsOrde de Montefano, Orde dels Silvestrins
HàbitTúnica, escapulari i caputxa blaves
LemaOra et labora (Prega i treballa)
ObjectiuAplicació de la regla benedictina amb rigor; vida comunitària amb l'austeritat de l'eremítica; gestió de parròquies i apostolat missioner
Fundació1231, Eremo di S. Silvestro in Montefano (Fabriano, Marques, Itàlia) per Sant Silvestre Guzzolini
Aprovat perInnocenci IV, en 1247
ReglaRegla de Sant Benet (s. VI)
PatronsSant Benet de Núrsia
SupressióEntre 1662 i 1680 va estar unida als vallombrosins
Branques i reformesÉs reforma dels benedictins; reforma ca. 1600 (Leonardi)
Fundacions destacadesParrochia S. Benedetto (Fabriano), S. Stefano Protomartire (Roma, cúria general), S. Vicenzo (Bassano Romano, 1942), Santo Volto (Giulianova, 1953), Madonna di Czestochowa (Roma), Navajeewan (Índia), Arcadia (Sidney, Austràlia), Oxford (Michigan, EUA)
Fundacions a terres de parla catalanaNo n'hi ha
Persones destacadesSant Bonfili, beat Giovanni del Bastonn, beat Ugo di Serra San Quirico
Lloc webhttp://www.silvestrini.org

L'Orde dels Silvestrins (actualment congregació dins l'Orde de Sant Benet com a Congregació Benedictina Silvestrina) o Orde de Montefano és una congregació religiosa benedictina, nascuda com a orde monàstic que seguia la Regla de Sant Benet. Va ser fundada a Monte Fano, prop de Fabriano (Marques, Itàlia), per Sant Silvestre Guzzolini en 1231.

Història

[modifica]

Silvestre Guzzolini era un canonge regular que decidí de fer vida contemplativa i es va retirar com a eremita cap al 1227. Convidat a entrar en un orde religiós, va triar l'Orde de Sant Benet, accentuant-ne el caràcter ascètic d'austeritat i solitud. Per això, va fundar una comunitat on la Regla de Sant Benet s'apliqués de manera més rigorosa i austera.

Silvestre i els seus deixebles a la grota de Grottafucile; fresc a l'ermita de Grottafucile.

El 1231 va deixar el seu retir de Grottafucile i marxà al Monte Fano, prop de Fabriano, per fer-hi el nou monestir. El 1247, Innocenci IV va aprovar l'orde, com a congregació benedictina, que va propiciar-ne la difusió. A més de la vida eremítica i de pregària, els monjos feien apostolat i predicació.

Quan Silvestre va morir, el 1267, ja hi havia onze monestirs silvestrins. La congregació va arribar a tenir 56 cases, la majoria d'elles a Úmbria, Toscana i les Marques d'Ancona, amb algunes cases importants com San Benedetto a Perugia i San Marco de Florència. En 1907, però, només en quedaven nou, amb prop de 60 monjos.

En començar el segle xx, els nous propietaris de la muntanya on hi havia Grottafucile van voler fer-hi una pedrera que comportava la destrucció del primer ermitatge de Silvestre, quedant en ruïnes.

Activitats i difusió

[modifica]

A diferència d'altres branques benedictines, els silvestrins fan tasques de gestió parroquial, i activitats d'apostolat missioner, mantenint, però, la dimensió monàstica.

Avui, la congregació té cases a Itàlia, Sri Lanka (des de 1855), Índia, Austràlia (a Sidney), Estats Units, Filipines i Congo Kinshasa.

Vegeu també

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]