Sauva Negra
Tipus | Fageda (fagus sylvatica) | |||
---|---|---|---|---|
Localització | ||||
País | Catalunya | |||
Regió | Comarques centrals | |||
Comarca | Moianès i Osona | |||
Municipi | Castellcir, Balenyà i Centelles | |||
Localització | Castellcir | |||
| ||||
Característiques | ||||
Altitud | Entre 625 i 670 | |||
La Sauva Negra és una fageda a l'entorn del punt de trobada dels termes municipals de Castellcir, de la comarca del Moianès, on hi ha la major part del bosc, i Balenyà i Centelles, de la comarca d'Osona, que es reparteixen l'extrem oriental del bosc.
Està situat en el sector nord-est del terme de Castellcir, a l'oest del de Centelles i al sud-oest del de Balenyà. És un bosc espès -d'aquí li ve el nom- que forma tot un massís amb molta personalitat. Tradicionalment, ha estat destí de nombroses excursions, des de finals del segle xix fins a l'actualitat.
Està situada majoritàriament en el costat de migdia del torrent de Sauva Negra, al sud-oest de Santa Maria Savall i a migdia del Serrat de la Cua de Cavall. Ocupa tot el vessant nord-oest del Serrat Rodó, on hi ha el Coll de Sauva Negra, i en el seu extrem oriental, al límit de les terres osonenques, es troba la Font de Sauva Negra. És al nord-est de la Casanova del Castell i al nord del Pla de Bruga. És a prop i al nord del Castell de Castellcir i de l'església de Sant Martí de la Roca. En el seu extrem nord-occidental hi ha el paratge de la Teuleria i en el sud-occidental, el Pou Cavaller.
Espai natural protegit
[modifica]Com a espai del Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN), el de la Sauva Negra és de dimensions reduïdes (110 hectàrees). A cavall entre el Moianès (Castellcir) i Osona (Balenyà i Centelles), és bàsicament l'obaga de la serra que hi ha entre el Corral de la Rovira i la Casanova del Castell, entre la carena d'aquesta serra, que inclou el Coll de Sauva Negra, el Serrat Rodó i part del Pla de Bruga, i el torrent de Sauva Negra, entre els 750 i els 924 metres d'altitud.
Les seves 110 hectàrees estan repartides en tres termes municipals. 67,35 ha són al Moianès, en el terme de Castellcir, mentre que 42,65 són a Osona: 40,03 pertanyen a Centelles, mentre que 2,62 són dins del terme de Balenyà.
Tal com es llegeix en el document de declaració d'espai natural,[1] És un espai representatiu del paisatge subhumit de l'altiplà del Moianès que acull una mostra significativa de la irradiació extrema d'unitats de vegetació extramediterrànies, destacant la presència relictual, i extremadament singular en aquest territori, de la fageda i altres elements de caràcter eurosibèrià. Així mateix també cal destacar la riquesa faunística d'aquest espai, amb diverses espècies de carnívors.
Referències
[modifica]Bibliografia
[modifica]- VICENS I LLAURADÓ, Albert. 100 arbres monumentals de Catalunya: Excursions a peu, en BTT o en cotxe. Sant Vicenç de Castellet: Farell Editors, 2005. (Col·lecció "Llibres de muntanya", núm. 10. ISBN 84-95695-46-4.