Sarah Wigglesworth
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 16 maig 1957  (67 anys)Londres |
| Activitat | |
| Ocupació | arquitecta, catedràtica |
| Ocupador | Universitat de Sheffield |
| Premis | |
Sarah Wigglesworth (Londres, 16 de maig de 1957)MBE RDI és una guardonada arquitecta britànica i Professora d'Arquitectura a la Universitat de Sheffield.
Fou, juntament amb el seu soci, Jeremy Till, Wigglesworth (en 1991) la primera arquitecta a rebre el Fulbright.[1] En 1998 el The Sunday Times la va nomenar en el podi dels tres arquitectes en la seva enquesta dels "100 Calents".[1][ Va rebre l'Ordre més Excel·lent de l'Imperi britànic (MBE) en 2004.[2]
Vida personal
[modifica]Wigglesworth va créixer a la zona nord de Londres, assistint a l'Escola per a Noies de Camden, de 1968 a 1976.[2] Va estudiar arquitectura a la Universitat de Cambridge de 1976 a 1983, tenint honors en la seva graduació.[3]
El seu vell company Jeremy Till és el Capitost de la Universitat Saint Martins, Col·legi d'Arts i Disseny i Pro Vicerector de la Universitat d'Arts de Londres, i era anteriorment el Degà d'Arquitectura a la Universitat de Westminster.[2]
Malgrat ser una forta defensora dels mitjans de comunicació utilitzats per promoure l'arquitectura, Wigglesworth es lamente per no tenir un programa de televisió.[2]
Carrera
[modifica]Wigglesworth va fundar Sarah Wigglesworth Arquitectes (SWA) en 1994.[4] Les seves pràctiques van desenvolupar una bona reputació pels edificis ecològics i una fascinació particular per l'ús de materials alternatius, incloent-hi palla, en l'arquitectura.[2] Un dels millors edificis construïts és la Casa de la Palla en Islington, Londres.[5] L'edifici va estar dissenyat com a casa i oficina per Wigglesworth i Till, utilitzant fardells de palla, sitja-borses plenes amb ciment, etc. "Això no sembla un edifici verd tradicional," va dir Wigglesworth. "Volem portar arquitectura verda al mercat modern per fer-la més urbà".[6]
Ha estat Professora d'Arquitectura a la Universitat de Sheffield des de 1999 i va fundar el PhD per Disseny en 2002.[3][7] El seu treball acadèmic sovint ho barreja amb els seus projectes "vius", ella els descriu com el seu focus de cerca el veritable sentit del treball i progrés.[7]
Wigglesworth ha estat jutgessa, per un bon nombre d'anys, en el Premi de Drew de la Jane, el qual celebra la inclusió i diversitat en l'arquitectura.[3] En 2012 va ser nomenada una Dissenyadora Real per a la Indústria, la primera dona a rebre aquest prestigiós títol.[8][9]
Treballs notables
[modifica]- Clearwater Jardí, Espectacle de Flor Chelsea (2000)[5]
- Casa de la palla i oficina, Londres (2001) - Premi RIBA i Premi RIBA de Sustentabilitat[7]
- Estudis de Ball Siobhan Davis, Londres (2006) - Premi RIBA[10]
- Escola Primària Comunitària Sandal, Wakefield (2010) - Premi RIBA[10]
Participació en la televisió
[modifica]- Grans Dissenys, Sèrie 1, Episodi 7 en Canal 4 (1999)
- El Projecte Castleford (sèrie de televisió) en Canal 4 (2004)[2]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 Sarah Wigglesworth (profile), The Guardian, 25 June 2001.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 George Hay Deconstructing sarah, Building Magazine, Issue 08, 2004 (online version retrieved 2012-03-15).
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Maggie Toy (Ed.), Women in Contemporary Architecture, Wiley-Academy (2001), pp. 174-179.
- ↑ Sarah Wigglesworth Architects Arxivat 2016-03-17 a Wayback Machine., Britain's Best Architects website.
- ↑ 5,0 5,1 Olga Popovic Larsen, Andy Tyas, "Conceptual structural design: bridging the gap between architects and engineers", Thomas Telford Publishing (2003), pp. 77-84.
- ↑ Dominic Lutyens Clutching at straws, The Observer, 13 January 2002.
- ↑ 7,0 7,1 7,2 Clare Melhuish, Architecture Paper #1 Arxivat 2012-09-04 a Wayback Machine., July 2011 (published as part of Architecture/Design/Fashion Papers, Series 1 by the British Council)
- ↑ Royal Designers for 2012 Arxivat 2014-10-29 a Wayback Machine., RSA Action and Research Centre.
- ↑ «Wigglesworth becomes Royal Designer for Industry».
- ↑ 10,0 10,1 Jonathan Glancey RIBA awards offer a bird's eye view of British architecture, The Guardian, 19 May 2011.