Sapé

Sapé
Tipus	llengua i llengua viva
Ús
Parlants	1 (2017)
Autòcton de	Aragua i Bolívar
Estat	Veneçuela
Classificació lingüística
	llengua humana; llengua indígena; llengües ameríndies; llengües indígenes d'Amèrica del Sud; Llengües arutani-sapé
Característiques
Nivell de vulnerabilitat	5 en perill crític
Codis
ISO 639-3	spc
Glottolog	sape1238
Ethnologue	spc
UNESCO	312
IETF	spc
Endangered languages	2749

El sapé o kaliana és una llengua extingida recentment parlada al llarg del riu Paragua i del riu Karuna. A mitjan dècada de 1900 només hi havia unes quantes dotzenes de parlants i, cap a la dècada del 2000, només es trobaven alguns parlants d’edat avançada. Sapé pot ser una llengua aïllada.

Documentació

El sapé és una de les llengües existents amb més poca atestació a Amèrica del Sud, i no hi ha una descripció lingüística completa de la llengua més que les llistes de paraules disperses.^[2]^[3]

Les llistes de paraules han estat recollides per Armellada & Matallana (1942),^[4] Migliazza (1978),^[5] Walter Coppens,^[6] i Francia Medina.^[7] Hi ha quaderns de camp inèdits de Fèlix Cardona i Puig dels anys 1930-1940 que contenen dades lingüístiques del sapé.^[8]

Perozo et al. (2008: 175-176) també va ser capaç de recollir 44 paraules i 5 frases breus de semiparlants que vivien als pobles ninam de Boca de Ichún i Kavamaikén i al poble pemon de Karunkén a Veneçuela.^[9] Alguns dels semiparlants sapé s'han traslladat a Yuwapí Merú, un poble situat al Paragua Mitjà. També hi pot haver semiparlants de sapé que viuen al poble pemon de Venevené (Benebené, Veneveken).^[8]

Loukotka (1968)

Loukotka (1968) llista els següents ítems bàsics de vocabulari per a Kaliána.^[10]

glossa	Kaliána
un	koki
dos	ikiria
tres	komoña
cap	koyanukú
ull	kam-kukú
dents	kaká
home	mínõ
aigua	inám
foc	txokó
sol	yám
manioc	téntu
jaguar	pudzyín
casa	enaĩ

Situació sociolingüística

Segons Rosés Labrada i Medina (2019), els darrers parlants fluents de sapé van ser Elena Lezama, que va morir el 2004, i Ramón Quimillo Lezama, que va morir el novembre de 2018. Tot i així, queden almenys 2 semiparlants.^[8] Situat tradicionalment al llarg del riu Karún i del riu Paragua superior, la majoria dels sapé s’han assimilat a pobles de parla pemon.

Contacte lingüístic

Jolkesky (2016) assenyala que hi ha semblances lèxiques amb les llengües warao, txibtxa, Puinave-Kak, Jirajara, Tukano (especialment cubeo i wanano), arutani, i máku a causa del contacte.^[11]

Les similituds amb el txibtxa són principalment amb el subgrup Magdalena.^[11]^:326

Referències

↑ Jorge Emilio Rosés Labrada & Francia Medina (2019). Sapé (Venezuela) — Language Snapshot. In Peter K. Austin (ed.) Language Documentation and Description, vol 16. London: EL Publishing. pp. 169–175
↑ Hammarström, Harald. 2010. 'The status of the least documented language families in the world'. In Language Documentation & Conservation, v 4, p 183 [1]
↑ Dixon and Aikhenvald, 1999, The Amazonian Languages, p 343.
↑ Armellada, Cesareo de & Baltasar de Matallana. 1942. Exploración del Paragua. Boletín de la Sociedad Venezolana de Ciencias Naturales 8, 61-110.
↑ Migliazza, Ernest C. 1978. Maku, Sape and Uruak languages current status and basic lexicon. Anthropological Linguistics 20(3), 133-140.
↑ Coppens, Walter. 2008 [1983]. Los Uruak (Arutani). In Miguel Ángel Perera (ed.) Los aborígenes de Venezuela, 2nd edition, Volume 2, 705-737. Caracas: Fundación La Salle de Ciencias Naturales/Instituto Caribe de Antropología y Sociología.
↑ Medina, Francia. 2008. Los Sapé: notas sobre su situación presente y actualización bibliográfica. In Miguel Ángel Perera (ed.) Los aborígines de Venezuela, 2nd edition, Volume 2, 739-746. Caracas: Ediciones IVIC, Monte Ávila Editores, ICAS, Fundación La Salle.
↑ ^8,0 ^8,1 ^8,2 Jorge Emilio Rosés Labrada & Francia Medina (2019). Sapé (Venezuela) — Language Snapshot. In Peter K. Austin (ed.) Language Documentation and Description, vol 16. London: EL Publishing. pp. 169-175.
↑ Perozo, Laura, Ana Liz Flores, Abel Perozo, i Mercedes Aguinagalde. 2008. Escenario histórico y sociocultural del alto Paragua, Estado Bolívar, Venezuela. In Josefa Celsa Señaris, Carlos A. Lasso & Ana Liz Flores (eds.) Evaluación rápida de la biodiversidad de los ecosistemas acuáticos de la cuenca alta del río Paragua, Estado Bolívar, Venezuela, 169-180, 302-308. Arlington, VA: Conservation International.
↑ Loukotka, Čestmír. Classification of South American Indian languages. Los Angeles: UCLA Latin American Center, 1968.
↑ ^11,0 ^11,1 Jolkesky, Marcelo Pinho de Valhery. Estudo arqueo-ecolinguístico das terras tropicais sul-americanas. 2. Brasília: University of Brasília, 2016.

[1] Jorge Emilio Rosés Labrada & Francia Medina (2019). Sapé (Venezuela) — Language Snapshot. In Peter K. Austin (ed.) Language Documentation and Description, vol 16. London: EL Publishing. pp. 169–175

[2] Hammarström, Harald. 2010. 'The status of the least documented language families in the world'. In Language Documentation & Conservation, v 4, p 183 [1]

[3] Dixon and Aikhenvald, 1999, The Amazonian Languages, p 343.

[4] Armellada, Cesareo de & Baltasar de Matallana. 1942. Exploración del Paragua. Boletín de la Sociedad Venezolana de Ciencias Naturales 8, 61-110.

[5] Migliazza, Ernest C. 1978. Maku, Sape and Uruak languages current status and basic lexicon. Anthropological Linguistics 20(3), 133-140.

[6] Coppens, Walter. 2008 [1983]. Los Uruak (Arutani). In Miguel Ángel Perera (ed.) Los aborígenes de Venezuela, 2nd edition, Volume 2, 705-737. Caracas: Fundación La Salle de Ciencias Naturales/Instituto Caribe de Antropología y Sociología.

[Medina-2008-7] Medina, Francia. 2008. Los Sapé: notas sobre su situación presente y actualización bibliográfica. In Miguel Ángel Perera (ed.) Los aborígines de Venezuela, 2nd edition, Volume 2, 739-746. Caracas: Ediciones IVIC, Monte Ávila Editores, ICAS, Fundación La Salle.

[Labrada-2019-8] 8,0 ^8,1 ^8,2 Jorge Emilio Rosés Labrada & Francia Medina (2019). Sapé (Venezuela) — Language Snapshot. In Peter K. Austin (ed.) Language Documentation and Description, vol 16. London: EL Publishing. pp. 169-175.

[9] Perozo, Laura, Ana Liz Flores, Abel Perozo, i Mercedes Aguinagalde. 2008. Escenario histórico y sociocultural del alto Paragua, Estado Bolívar, Venezuela. In Josefa Celsa Señaris, Carlos A. Lasso & Ana Liz Flores (eds.) Evaluación rápida de la biodiversidad de los ecosistemas acuáticos de la cuenca alta del río Paragua, Estado Bolívar, Venezuela, 169-180, 302-308. Arlington, VA: Conservation International.

[Loukotka-10] Loukotka, Čestmír. Classification of South American Indian languages. Los Angeles: UCLA Latin American Center, 1968.

[Jolkesky-2016-11] 11,0 ^11,1 Jolkesky, Marcelo Pinho de Valhery. Estudo arqueo-ecolinguístico das terras tropicais sul-americanas. 2. Brasília: University of Brasília, 2016.

[1]