Sant Cristòfol de Cabrils

Sant Cristòfol de Cabrils
Epònim	Cristòfor de Lícia
Dades
Tipus	Església
Construcció	segle IX
Dedicat a	Cristòfor de Lícia
Característiques
Estil arquitectònic	art preromànic
Altitud	77 m
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativa	Cabrils (Maresme)
Localització	Camí del Sant Crist
41° 30′ 58″ N, 2° 23′ 03″ E / 41.51618°N,2.38429°E / 41.51618; 2.38429
Bé integrant del patrimoni cultural català
Id. IPAC	8375
Id. IPAPC	5432
Activitat
Diòcesi	arquebisbat de Barcelona

Sant Cristòfol de Cabrils és una capella preromànica del municipi de Cabrils (Maresme) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic Català.

La capella de Sant Cristòfol és al veïnat del Sant Crist entre Ca n'Amat, Can Carbonell i Can Vives. La capella en l'actualitat després de la restauració de 1953 és formada per una nau rectangular amb un presbiteri o absis quadrat típic de les construccions preromàniques encara que l'aspecte extern és romànic. La capella és bastida sobre grans carreus procedents d'algun edifici romà. Al costat dret hi ha l'antic portal trobat amagat dins el mur probablement d'època visigòtica del segle VI o VII així com la creu de la façana, feta amb granit provinent de la rodalia. A la façana hi ha una finestra geminada, un portal de punt rodó que es pot datar al segle xiii, certificant-nos ja una de les primeres reformes. L'entrada al presbiteri marcada per un arc triomfal de ferradura, el sostre, encanyissat, els arcs de ferradura de les finestres i la cara de la pica d'aigua beneita fan pensar en la influència dels mossàrabs cristians. Existeix un pas subterrani que arriba fins a Can Vives, al mig del qual hi ha una cambra.^[1]

Dues finestres, recuperades després de la reforma de 1953. Són d'arc de ferradura. Una es troba a la façana, geminada, i l'altre és senzilla i està situada a l'absis. La finestra geminada té una delicada columna central de pedra calcària acabada amb un collarí de bordó i una imposta del mateix traçat de les del segle ix, com les de la part alta del Tinell de Barcelona, d'inicis del període comtal.^[1]

Segons Barral i Altet, la finestra geminada demostra que la capella no és gaire anterior a 1037, data en què se'n té la primera notícia.^[1]

Situada a l'extrem oposat de l'absis hi ha una pica beneitera de granit provinent de la rodalia. A la pica hi ha representada esculpida la cara d'un home amb barba. La seva execució no s'ha datat però s'hi veuen elements característics de l'art ibèric.^[1]

La referència documental més antiga és de 1037, en una venda d'alou amb casa i altres que Reimond i la seva muller Cuscha feren a Nevia "...qui est intus villa copraria et in aliis terminis subtus sancti felicis et prope sancti christofori et in orriolis..." (pergamí de la col·lecció Diversorum de la Seu de Barcelona). Durant el curs dels segles la capella ha estat distingida amb moltes ofrenes i gràcies, com la indulgència plenària concedida pel papa Climent XI l'any 1712 i la visita pastoral del Bisbe titular d'Hipona, Enric de Cardona el 1508. El 1778 es creà la parròquia de Cabrils i fou incardinada a la mateixa capella.^[1]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sant Cristòfol de Cabrils

• «Capella de Sant Cristòfol». Mapa de patrimoni cultural. Diputació de Barcelona.
• «Capella de Sant Cristòfor». Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya.