Vés al contingut

Sanidina

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de mineralSanidina

Sanidine - Puy de Sancy, Monts-Dore massif, Puy-de-Dôme, Auvergne, França. (5x4.5cm)
Fórmula química(K,Na)(Si,Al)₄O₈
Epònimplat i aparença visual Modifica el valor a Wikidata
Localitat tipusDrachenfels Modifica el valor a Wikidata
Classificació
Categoriasilicats > tectosilicats
Nickel-Strunz 10a ed.9.FA.30 Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 9a ed.9.FA.30 Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 8a ed.VIII/F.03a Modifica el valor a Wikidata
Dana76.01.01.02
Propietats
Sistema cristal·líMonoclínic - Prismàtic H-M Symbol (2/m) Space Group: C 2/m
Hàbit cristal·líCristalls tabulars, pot ser acicular
Grup espacialgrup espacial C2/m Modifica el valor a Wikidata
ColorIncolora a blanca
MaclesCarlsbad twinning common
Exfoliació{001} perfecte, {010} bo
Duresa (Mohs)6
Lluïssorvítria
Color de la ratllablanc
Diafanitattransparent a translúcida
Gravetat específica2,52
Propietats òptiquesBiaxial (-)
Índex de refracciónα = 1.518 - 1.525 nβ = 1.523 - 1.530 nγ = 1.525 - 1.531
Birefringènciaδ = 0.007
Angle 2VMesura: 18° - 42° (baix); 15° - 63° (alt)
Més informació
Estatus IMAmineral heretat (G) Modifica el valor a Wikidata
SímbolSa Modifica el valor a Wikidata
Referències[1][2][3]

La sanidina és un mineral que pertany a la classe dels silicats (tectosilicats), i dins d'aquesta classe al grup dels feldespats potàssics.[1] Va ser descoberta l'any 1808 a la muntanya Drachenfels prop de Königswinter, a Alemanya,[4] el seu nom deriva de les paraules del grec "sanis" tauleta i "idos" veure, fent menció al seu hàbit tabular. Com a sinònims es troben: gränzerita, rhyacolita o riacolita.

Característiques

[modifica]

Correspon a una varietat formada a alta temperatura de feldespat potàssic,[1] essent un alumino-tecto-silicat de potassi i sodi, sense anions addicionals. Forma una sèrie de solució sòlida amb l'albita (NaAlSi₃O₈), en la qual la substitució gradual del potassi pel sodi va donant els diferents minerals de la sèrie. Acostuma a dur com impureses: ferro, calci, sodi i aigua.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la sanidina pertany a «09.FA - Tectosilicats sense H₂O zeolítica, sense anions addicionals no tetraèdrics» juntament amb els següents minerals: kaliofil·lita, kalsilita, nefelina, panunzita, trikalsilita, yoshiokaïta, megakalsilita, malinkoïta, virgilita, lisitsynita, adularia, anortoclasa, buddingtonita, celsiana, hialofana, microclina, ortosa, rubiclina, monalbita, albita, andesina, anorthita, bytownita, labradorita, oligoclasa, reedmergnerita, paracelsiana, svyatoslavita, kumdykolita, slawsonita, lisetita, banalsita, stronalsita, danburita, maleevita, pekovita, lingunita i kokchetavita.

Formació i jaciments

[modifica]

La sanidina és un mineral molt comú que es troba en forma de cristalls incolors o blancs en roca volcànica de tipus àcid.[5] també s'ha trobat en nòduls d'eclogita en kimberlites. Als territoris de parla catalana ha estat descrita a diferents indrets de la regió volcànica gironina, entre el Gironès i la Garrotxa.[2] Pot portar com impureses els minerals: quars, plagioclasa sòdica, moscovita, biotita, hornblenda i magnetita.

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 1,2 Sanidine Handbook of Mineralogy
  2. 2,0 2,1 [enllaç sense format] http://www.mindat.org/min-3521.html Mindat.org
  3. [enllaç sense format] http://www.webmineral.com/data/Sanidine.shtml Webmineral data
  4. Klaproth, M.H., 1810. "Chemische Untersuchung des glasigen Feldspaths vom Drachenfels, Beiträge zur chemischen Kenntniss der Mineralkörper, Fünfter Band, Rottmann Berlin, 12-18.
  5. sanidine, Encyclopædia Britannica Academic Edition. Revisat el 10 d'octubre de 2011.