Vés al contingut

Saix

Plantilla:Infotaula geografia políticaSaix
Sax (es) Modifica el valor a Wikidata
Imatge
Tipusmunicipi d'Espanya i municipi del País Valencià Modifica el valor a Wikidata

Localització
lang=ca Modifica el valor a Wikidata Map
 38° 32′ 22″ N, 0° 48′ 58″ O / 38.539444444444°N,0.81611111111111°O / 38.539444444444; -0.81611111111111
EstatEspanya
Comunitat autònomaPaís Valencià
Provínciaprovíncia d'Alacant
Comarcal'Alt Vinalopó Modifica el valor a Wikidata
CapitalSax (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població10.072 (2023) Modifica el valor a Wikidata (158,61 hab./km²)
GentiliciSaixenc, Saixenca Modifica el valor a Wikidata
Idioma oficialcastellà (predomini lingüístic) Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Part de
Superfície63,5 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud472 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Partit judicialVillena
Organització política
• Alcalde Modifica el valor a WikidataVicente Gil Sauco Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal03630 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Codi INE03123 Modifica el valor a Wikidata
Codi ARGOS de municipis03123 Modifica el valor a Wikidata

Lloc websax.es Modifica el valor a Wikidata

Saix[1] (IPA: /sæʃ/), en castellà i oficialment Sax (IPA: /sæːʰ/, evolució a partir de la pronúncia antiga de /sæx/)[2][3] és un municipi del País Valencià situat a la comarca de l'Alt Vinalopó. Les seues festes majors són les de moros i cristians, de l'1 al 5 de febrer, en honor de sant Blai. Altres festes celebrades són la de sant Sebastià (mitjans de gener), la Mare de Déu de l'Assumpció (patrona del poble, 15 d'agost) i la Mare de Déu dels Fruits (8 de setembre).

Història

[modifica]
Saix el 1858.

Existeixen restes de poblament i troballes arqueològiques d'origen ibèric i romà. S'ha volgut identificar-la amb la Segisa de Tolomeu, que pertanyia a la regió dels bastetans. Després d'un primer atac fallit de Ramon Folch i Balasc d'Alagon el 1239; a finals del mateix any fou conquistada als musulmans per cavallers aragonesos de l'orde de Calatrava. A ran del tractat d'Almizra passà a dependre del regne de Castella, i el 1262 restà integrat en el senyoriu de Villena en poder de l'infant en Manel. A partir d'eixe moment la història de Saix quedarà lligada a la d'eixe senyoriu, convertit en marquesat el 1366. A la mort d'Enric de Villena, Saix, igual que tot el senyoriu es constituí com a domini de la família Pacheco el 1445, fins que els Reis Catòlics van reincorporar-lo a la Corona el 1480. Per proximitat geogràfica, el seu castell fou peça important en 1707 durant la batalla d'Almansa, ja que s'hi refugiaren els partidaris de la causa borbònica, que resistiren el setge dels austracistes, i que per això reberen de Felip d'Anjou els títols de vila i de "Muy Leal y Noble". Actualment el castell està restaurat i alberga un Museu Fester, dedicat a les celebracions de Moros i cristians, que s'hi celebren el dia de sant Blai. Abans de pertànyer a la província d'Alacant (1836), depenia de la d'Albacete.

Demografia i economia

[modifica]

La seua població va passar de 2.856 habitants (saixencs) el 1860 a 4.403 el 1910 i va arribar els 9.399 habitants en el cens de 2005. Ha experimentat des de mitjans del segle xx un procés d'industrialització fort, centrat en sectors com la fusta, fabricació de mobles, materials de construcció i sobretot la confecció de persianes i calçat, que ho han convertit en una ciutat de caràcter més industrial que agrícola.

El seu terme és de 63,5 km², amb una densitat de població de 148,01 hab/km². Un 6,00% de la seva població és de nacionalitat estrangera, sent el col·lectiu forà més important el de britànics (un 45,74% del total d'estrangers).

Evolució demogràfica de Saix
1857 1887 1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1991 2001 2005 2006 2007
Població 2.952 4.099 4.582 4.403 3.852 4.196 3.795 4.055 4.664 5.655 7.307 8.257 8.570 9.399 9.577 9.716

Política i govern

[modifica]

Composició de la Corporació Municipal

[modifica]

El Ple de l'Ajuntament està format per 13 regidors. En les eleccions municipals de 26 de maig de 2019 foren elegits 5 regidors del Partit Popular (PP), 4 del Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE), 2 de Sax Importa (SI) i 2 de l'Agrupació d'Electors 03630 (03630).


Eleccions municipals de 26 de maig de 2019 - Saix

Candidatura Cap de llista Vots Regidors
Partit Popular Laura Estevan Antolín 1.769 35,34% 5 (+1)
Partit Socialista del País Valencià-PSOE Juan José Herrero Rico 1.325 26,47% 4 ()
Sax Importa José María Espí Navarro 868 17,34% 2 (-2)
Agrupació d'Electors 03630 Manuel Gómez Cano 865 17,28% 2 (+2)
Altres candidatures[a][b] 95 1,90% 0 ( -1)
Vots en blanc 84 1,68%
Total vots vàlids i regidors 5.006 100 % 13
Vots nuls 49 0,97%
Participació (vots vàlids més nuls) 5.055 66,06%**
Abstenció 2.597* 33,94%**
Total cens electoral 7.652* 100 %**
Alcaldessa: Laura Estevan Antolín (PP) (15/06/2019)
Per ser la llista més votada, després de no haver obtingut majoria absoluta dels regidors (5 de PP[4])
Fonts: JEC,[5] JEZ Villena.[6] M. Interior,[7] Periòdic Ara.[8]
(* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

Alcaldes

[modifica]

Des de 2019 l'alcaldessa de Saix és Laura Estevan Antolín (PP).[9]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979–1983 Ramón Hurtado Hernández PSPV-PSOE 19/04/1979 --
1983–1987 Pedro Barceló Pla PSPV-PSOE 28/05/1983 --
1987–1991 Pedro Barceló Pla PSPV-PSOE 30/06/1987 --
1991–1995 Juan Gil Martínez EUPV 15/06/1991 --
1995–1999 María Frutos Barceló Latorre PP 17/06/1995 --
1999–2003 María Frutos Barceló Latorre PP 03/07/1999 --
2003–2007 Ana Barceló Chico PSPV-PSOE 14/06/2003 --
2007–2011 Ana Barceló Chico PSPV-PSOE 16/06/2007 --
2011–2015 Vicente Gil Sauco PP 11/06/2011 --
2015–2019 Jose María Espí Navarro
Juan José Herrero Rico
SI[c]
PSPV-PSOE
13/06/2015
10/06/2017
Pacte govern SI+PSPV
2019-2023 Laura Estevan Antolín PP 15/06/2019 --
Des de 2023 n/d n/d 17/06/2023 --
Fonts: Generalitat Valenciana[9]

Monuments d'interés

[modifica]
Castell de Saix i ermita de Sant Blai.
Sant Blai, patró de la vila.
  • Castell de Saix: És una de les tres grans fortaleses de la comarca, junt amb els castells de Villena i el de Biar. Formava part de la línia defensiva de fortificacions de la zona des d'època musulmana. Bàsicament es compon de dues grans torres cúbiques unides per llenços de muralla emmerletats. La base d'una de les torres és possiblement romana, i l'altra, considerada com la de l'homenatge, és musulmana del segle xii, encara que els seus fonaments són del X.[10]
  • Església de l'Assumpció: És un temple de nau única i amb forma de creu llatina, construït en el segle xvi. D'eixa època destaquen alguns elements tardogòtics, com ara la volta de creueria que cobreix la nau. En el segle xviii se li afegí un revestiment classicista amb la construcció d'una galeria superior, altars per a les capelles i també les capelles dedicades a la Comunió i del Pilar. Dins d'eixa mescla d'estils, la portada més interessant és la nord, d'estil renaixentista i que remet a la veïna església de Sant Jaume de Villena.[11]
  • Casa Fnek: [12] És un museu d'art contemporani i modernista d'àmbit públic i familiar. El projecte es localitza en mig dels camps de Saix, en una casa abandonada allunyada del poble.

Personatges cèlebres

[modifica]

Vegeu també

[modifica]

Notes

[modifica]
  1. També participaren a les eleccions municipals de 2019: Compromís por Sax (Compromís) (95 vots, 1,90%).
  2. Esquerra Unida (EUPV), que no es presentà, perdé el regidor obtingut el 2015.
  3. «SI» són les sigles de «Sax Importa».

Referències

[modifica]
  1. Criteris per a la fixació de la toponímia valenciana. València: Publicacions de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, 2015, p. 168. ISBN 978-84-482-6010-1. 
  2. Fernando., Domene Verdú, José. El habla de Villena en el área del castellano meridional (en castellà). Villena: Comparsa de Estudiantes de Villena, 2008. ISBN 978-84-612-7619-6. 
  3. Fernando, Domene Verdú, José. «Caracterización lingüística del habla de Villena (Alicante)». A: Archivo de filología aragonesa (AFA) (PDF) (en castellà). 66. Institución Fernando el Católico, 2010, p. 217-243. ISBN 0210-5624 [Consulta: 5 octubre 2022]. 
  4. Pardo Durà, Lorena «Laura Estevan, alcaldesa de Sax con gobierno en minoría». Cadena SER, 15-06-2019 [Consulta: 27 abril 2020].
  5. Junta Electoral Central «Resolución de 2 de julio de 2019, de la Presidencia de la Junta Electoral Central, por la que se procede a la publicación del resumen de los resultados de las elecciones locales convocadas por Real Decreto 209/2019, de 1 de abril, y celebradas el 26 de mayo de 2019, según los datos que figuran en las actas de proclamación remitidas por cada una de las Juntas Electorales de Zona. Provincias: Albacete, Alicante, Almería, Araba-Álava». Butlletí Oficial de l'Estat, 160, 05-07-2019, pàg. 72.536 [Consulta: 29 abril 2020].
  6. Junta Electoral de Zona de Villena «Proclamación de candidaturas para las elecciones Locales de 26 de mayo de 2019» (pdf) (en castellà). Butlletí Oficial de la Província d'Alacant. Diputació Provincial d'Alacant [Alacant], 82, 30-04-2019, pàg. 20-25. 4532/2019 [Consulta: 26 abril 2020].
  7. Ministeri de l'Interior. Govern d'Espanya. «Resultats provisionals - Eleccions locals 2019». Arxivat de l'original el 25 de juny 2019. [Consulta: 26 abril 2020].
  8. Ara. «Eleccions municipals 2019. Resultats a Saix», 26-05-2019. [Consulta: 26 abril 2020].
  9. 9,0 9,1 Direcció d'Anàlisi i Polítiques Públiques de la Presidència. Generalitat Valenciana. «Banc de Dades Municipal. Sax. Històric de Govern Local». Portal d'informació ARGOS. [Consulta: 22 juliol 2017].
  10. «Castillo de Sax». A: Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Historia. Editorial Prensa Valenciana, 2009. 
  11. «Iglesia de la Asunción (Sax)». A: Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Historia. Editorial Prensa Valenciana, 2009. 
  12. «Casa Fnek, Valencia». Arxivat de l'original el 2022-02-16. [Consulta: 16 febrer 2022].

Enllaços externs

[modifica]