Retrònim

Un retrònim és una nova paraula o expressió creada per a designar un objecte o un concepte vell del qual el nom original s'ha esdevingut utilitzat per alguna altra cosa, o que ja no és únic.^[1]

La creació d'un retrònim és generalment el resultat d'un avanç tecnològic.

La paraula retrònim és un préstec del neologisme anglès retronym creat per Frank Mankiewicz i popularitzat el 1980 per William Safire al The New York Times.^[2]

• Acústic: designa els instruments musicals que no siguin elèctrics i que no necessitin un amplificador (guitarra acústica, piano acústic).
• Analògic: es refereix als sistemes que no són digitals (rellotge analògic, gravació analògica).
• Convencional o tradicional: es refereix als sistemes o mètodes que s'han suplantat en gran manera per nous (forn tradicional després de l'arribada dels microones; torn convencional a conseqüència del desenvolupament dels torns de control numèric).

Quan un nen rep un nom idèntic al seu predecessor (generalment el pare), es dona sovint amb caràcter retroactiu a l'original els sufixos:

• «Sr.» (abreviatura de sènior), el nen que llavors es deia «Jr.» (de júnior);
• «I», número romà utilitzat per governants dinàstics, el successor portant llavors anomenat el «II»;
• «Pare» (per exemple, Alexandre Dumas pare), el nen que llavors es deia «fill» (Alexandre Dumas fill);
• «l'Ancià» o «el Vell», el nen llavors diferenciat amb el qualificatiu «el Jove» (aquestes designacions són també donades a persones sense cap vincle familiar i que poden haver-hi viscut en temps molt diferents).

• Retrònims