Rectoria de Montiró
Rectoria de Montiró | |||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|
Dades | |||||||
Tipus | Rectoria | ||||||
Construcció | segle XVII-XVIII | ||||||
Característiques | |||||||
Estil arquitectònic | Obra popular | ||||||
Altitud | 5 m | ||||||
Localització geogràfica | |||||||
Entitat territorial administrativa | Ventalló (Alt Empordà) | ||||||
Localització | Pl. Palau, 2, Montiró. Ventalló (Alt Empordà) | ||||||
| |||||||
IPA | |||||||
Identificador | IPAC: 38779 | ||||||
|
La Rectoria de Montiró és un edifici de Ventalló (Alt Empordà) que forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Està situada dins del petit nucli de Montiró, a l'extrem nord-est del municipi de Ventalló al qual pertany. Presenta la façana principal orientada a la plaça del Palau i està adossat al palau dels Margarit.[1]
Descripció
[modifica]És un edifici entre mitgeres de planta irregular, format per tres cossos rectangulars adossats, dos d'ells formant cantonada a la plaça, amb les cobertes de dues vessants de teula i distribuïts en planta baixa i dos pisos. Les obertures de l'edifici són totes rectangulars i estan bastides amb carreus de pedra calcària ben desbastats i les llindes planes, algunes amb inscripcions gravades. La façana principal presenta un gran portal d'accés a l'interior, damunt del que hi ha un balcó exempt amb la llinda datada l'any 1781. Del cos lateral destaca la finestra de la primera planta, amb el guardapols i l'ampit motllurats i la llinda gravada (1744). A la part de ponent hi ha un petit cos annexat, del que destaca la galeria d'arcs de mig punt arrebossats situada al nivell del primer pis i adossada, en part, a la façana de l'església de Sant Sadurní de Montiró. Damunt seu hi ha un balcó corregut afegit també posteriorment. Des de la planta baixa s'accedeix a un petit jardí delimitat per una tanca de pedra. Presenta accés des del carrer, a través d'un portal bastit amb carreus i la llinda sostinguda amb permòdols.[1] La construcció està arrebossada i pintada.[1]
Història
[modifica]La rectoria apareix documentada a mitjans del segle xvi. Hi ha un rebut signat per Francesc Dalmau, obrer, i Andreu Sabater de Montiró, prevere, en concepte d'unes obres d'arranjament fetes a l'edifici, a favor d'Antoni Benet Maians, rector de Montiró.[1] A finals del segle xx, després de la mort de l'últim rector, el bisbat es va vendre l'edifici, trobant-se encara en mans particulars.[1] Sabem que existia una porta, avui tapiada, que comunicava la galeria del pis amb l'altar de l'església de Sant Sadurní.[1]