Vés al contingut

Rambertino Buvalelli

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaRambertino Buvalelli
Biografia
Naixement1201 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Bolonya (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort1221 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata (19/20 anys)
Podestà of Verona (en) Tradueix
Podestà di Mantova (it) Tradueix
Podestà di Modena (it) Tradueix
Podestà di Parma (it) Tradueix
Podestà di Milano (it) Tradueix
Podestà of Genoa (en) Tradueix
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciótrobador, jutge, estadista, compositor, poeta Modifica el valor a Wikidata

Rambertino Buvalelli (en occità Ramberti de Buvalel; el nom apareix també com a Lambertino) (Bolònia, ...1201- Verona, 1221) fou un noble i trobador italià, tot i que escriu en occità com tots els trobadors. Junt amb Peire de la Cavarana, Albert Malaspina i Manfred I Lancia és un dels més antics trobadors italians i és, dels quatre, de qui es conserva un nombre més considerable de textos.

Vida

[modifica]

Rambertino fou un polític i diplomàtic bolonyès. Estudià dret a la seva ciutat i formà part de la cort d'Este, on conegué Beatrice d'Este a qui lloa en les seves cançons. Fou protegit per Azzo d'Este i estigué lligat al partit güelf. Se'l documenta com a podestà de Brescia el 1201 i, en anys posteriors, de Milà, Bolonya, Parma (1213), Màntua (1215-16), Gènova (1218-20) i Verona, on morí.

La poesia no era doncs una activitat professional de Rambertino sinó que era un polític interessat i cultivador de la poesia. Totes les seves composicions conservades són cançons d'amor. En elles es lloa una dama amb el senyal de Mon Restaur i que pot ser Beatrice.

Obra

[modifica]
  • (281,1)[1] Al cor m'estai l'amoros desiriers
  • (281,2) Er quant florisson li verger
  • (281,3) D'un saluz me voill entremetre
  • (281,4) Eu sai la flor plus bella d'autra flor
  • (281,5) Ges de chantar no·m voill gequir
  • (281,6) Mout chantera de joi e voluntiers (es pot atribuir també a Guilhem Ademar)
  • (281,7) Pois vei qu'el temps s'aserena (es pot atribuir també a Guilhem Ademar)
  • (281,8) S'a Mon Restaur pogues plazer
  • (281,10) Toz m'era de chantar geqiz

Referències

[modifica]
  1. Una explicació sobre la numeració de la poesia trobadoresca d'acord amb el repertori de Pillet i Carstens es troba a l'article Alfred Pillet.

Bibliografia

[modifica]

Repertoris

[modifica]
  • Alfred Pillet / Henry Carstens, Bibliographie der Troubadours von Dr. Alfred Pillet [...] ergänzt, weitergeführt und herausgegeben von Dr. Henry Carstens. Halle : Niemeyer, 1933 [Rambertino Buvalelli és el número PC 281]
  • Martí de Riquer, Vidas y retratos de trovadores. Textos y miniaturas del siglo XIII, Barcelona, Círculo de Lectores, 1995 p. 323 [Reproducció de la miniatura del cançoner A]

Vegeu també

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]