Queviures Múrria

Queviures Múrria
Dades
Tipus	Botiga d'ultramarins
Construcció	1898
Característiques
Estil arquitectònic	arquitectura modernista
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativa	Dreta de l'Eixample (Barcelonès)
Localització	Roger de Llúria, 85 i València, 310
41° 23′ 41″ N, 2° 09′ 59″ E / 41.3947°N,2.1664°E / 41.3947; 2.1664
Bé amb protecció urbanística
Tipus	establiment d'interès
Id. Barcelona	1571
Bé integrant del patrimoni cultural català
Id. IPAC	43410

Queviures Múrria és un establiment situat als carrers de Roger de Llúria, 85 i de València, 310 de Barcelona, catalogat com a d'interès (categoria E2).^[1][2]

Conserva el disseny original de l'exterior. El conjunt està definit per un frontis continu aplacat a tota l'amplada i alçada del local, que arrodoneix l'aresta, amb una composició amb tres franges horitzontals. Té tres obertures: dues al xamfrà i una al carrer de Roger de Llúria. A les dues obertures dels extrems el tancament vidrat té un emmarcament metàl·lic amb porta central i els aparadors laterals amb sòcol en continuïtat amb el dels brancals. La porta de Roger de Llúria queda anul·lada i la del xamfrà conserva el tirador. A l'obertura central, el sòcol de vidre pintat per darrere té la publicitat del Licor Chartreuse i l'aparador amb les lleixes de vidre amb muntures metàl·liques. Als quatre brancals, amb el sòcol de marbre, els plafons amb marc de fusta esculpida i vidre pintat pel darrere amb publicitat de begudes catalanes. Segurament originals són el de l'esquerra de «Vinos de Alella» (signat per J. Pedró Roselló) i el de l'aresta, que reprodueix un dels cartells dissenyats per Ramon Casas l'any 1898, per a Anís del Mono i signat per Turon Moya. Aquest cartell està protegit per un vidre blindat que va aconseguir Joan Múrria a un artesà de l'Escola Massana i incorpora un ferro forjat amb forma de branca. Com a llinda hi ha el calaix continu recolzat sobre les cartel·les de fusta amb el marc de fusta motllurada i els plafons de vidre amb el rètol pintat per darrere reproduint la tipografia utilitzada el 1943.^[3]

A l'interior, l'espai de la venda té dos pilars de fosa amb un conjunt de mobles anteriors al 1964. A la paret de la façana hi ha portes vidrades per als aparadors exteriors i als brancals, vitrines i el taulell de la caixa. Les prestatgeries que cobreixen les altres parets tenen una cornisa recta amb un tram més alçat a cada pany, amb un fris decorat amb rebaix geomètric, amb calaixera inferior i un sector aplacat de marbre, a l'aresta esquerra, amb les aixetes per a vendre l'oli. També es conserva un rellotge de paret a la dreta i un petit taulell de fusta amb el sobre de marbre.^[3]

Fundat el 1898 i batejat com «La Puríssima», en referència a l'església homònima situada al seu costat, en un principi la seva funció era la de torrador de cafè i fàbrica de neules.^[3][2] Cap al 1916 passa a mans de Joan Soler, que hi obrí una botiga de productes de qualitat fins que la posà a la venda el 1929.^[3][2]

El 1943, Josep Múrria Piñol, que ja havia treballat a la botiga de queviures Simó i al Colmado Quílez, hi va obrir una mantequeria.^[3][2] A la seva mort el 1969, passà al seu fill Joan-Francesc Múrria Boada.^[2]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Queviures Múrria

• «Queviures Múrria». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
• «Aparador de la botiga de queviures Múrria». Finestres de la memòria.