Premi Cavall Verd

Premi Cavall Verd

Tipus	premi literari
Vigència	1985  -
Estat	Espanya
Conferit per	Associació d'Escriptors en Llengua Catalana

Els Premis Cavall Verd són uns premis que atorga l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana de les Illes, a obra publicada, i que premien poesia en llengua catalana, ja sigui original o traduïda.^[1]

D'una banda, el Premi Rafel Jaume es dona a la millor traducció poètica publicada en català durant l'any anterior des de 1984, mentre que el Premi Josep Maria Llompart al millor recull poètic en català des de 1985.^[2] Els premis no tenen dotació econòmica però se situen entre els més prestigiosos de l'àmbit lingüístic català.

Les següents llistes mostren els guardonats en les diferents categories.^[3]

• 1984: Joan Perucho per Quadern d'Albinyana.
• 1985: Marià Villangómez per Isabel o el test de l'alfàbrega de John Keats
• 1986: Xavier Benguerel
• 1987: Marià Manent i Maria Dolors Folch per Vell país natal de Wang Wei
• 1988: Eduard J. Verger per Poemes / Versek d'Attila József
• 1989: Joan Navarro i Octavi Monsonís per Ossos de sípia d'Eugenio Montale
• 1990: Ponç Pons per Quatre poetes portuguesos
• 1991: Feliu Formosa
• 1992: Josep Maria Jaumà per D'amor. Trenta poemes de Robert Graves
• 1993: Rubèn Montanyès per To Àxion d'Odisseus Elitis
• 1994: Jordi Llovet per La mort d'Empèdocles de Friedrich Hölderlin
• 1995: Xulio Ricardo Trigo i Júlia Cortés per Foc Blanc de Xosé Maria Álvarez Cáccamo
• 1996: Miquel Desclot per Per tot coixí les herbes (versions de la lírica japonesa)
• 1997: Jordi Parramon per Les metamorfosis d'Ovidi
• 1998: Narcís Comadira per Digue'm la veritat sobre l'amor de W.H. Auden
• 1999: Robert Caner-Liese per Fragments de Novalis
• 2000: Jordi Llovet per L'arxipèlag i Les Elegies de Friedrich Hölderlin
• 2001: Francesc Parcerisas per Un esborrany de XXX Cantos d'Ezra Pound
• 2002: Manel Forcano per Clavats a la carn del món d'Iehuda Amikhai
• 2003: Salvador Oliva per Sonets de William Shakespeare
• 2004: Jordi Cornudella per Maleïdes les guerres
• 2005: Narcís Comadira per Cants de Giacomo Leopardi
• 2006: Ricard Ripoll per Els cants de Maldoror del Comte de Lautréamont
• 2007: Montserrat Abelló per Sóc vertical. Obra poètica 1960-1963 de Sylvia Plath
• 2008: Susanna Rafart i Eduard Escoffet per Obra poètica de Salvatore Quasimodo
• 2009: Antoni Xumet per Ofici de paciència d'Eugénio de Andrade
• 2010: Maties Tugores per Complanta dels captaires àrabs de la Casbah i de la petita Jasmina morta pel seu pare d'Ismaël Aït Djafer
• 2011: Josep-Antoni Ysern per Udols d'un llop de paper, antologia de l'obra de Tadeusz Różewicz
• 2012: Antoni Clapés i Flaqué per Tomba de Lou de Denise Desautels
• 2013: Gemma Gorga per Vint esmorzars cap a la mort de Dilip Chitre
• 2014: Xavier Montoliu i Corina Oprae per Per entre els dies (antologia poètica) de Marin Sorescu
• 2015: Jaume C. Pons Alorda per Fulles d'herba de Walt Whitman
• 2016: Josep Maria Jaumà per Irlanda Indòmita. 150 poemes de W.B. Yeats
• 2017: Miquel Desclot pel Cançoner de Francesco Petrarca
• 2018: Jordi Mas López per Tres veus lligades a Minase, de Sōgi, Shōhaku i Sōchō
• 2019: Ainara Munt Ojanguren per És morta la poesia? de Joseba Sarrionandia^[4]
• 2020: Margarida Castells per Jo soc vosaltres. Sis poetes de Síria de Raed Wahesh, Rasha Omran, Talal Bu Khadar, Abdul·lah Al-Hariri, Nisrín Akram Khouri i Wael Saadeddín a cura de Mohamad Bitari^[5]
• 2021: Jaume C. Pons Alorda per El preludi de William Wordsworth^[6]
• 2022: Nora Albert per Buidor d'amor, d'Alda Merini^[7]
• 2023: Eloi Creus per I desitjo i cremo de Safo^[8]

• 1985: Joan Vinyoli per Passeig d'aniversari
• 1986: Miquel Bauçà per Marsala
• 1987: Feliu Formosa per Semblança
• 1988: Josep M. Sala Valldaura per En aquest dau del foc
• 1989: Pere Gimferrer
• 1990: Joan Teixidor
• 1991: Vicent Andrés Estellés
• 1992: Jaume Pomar i Llambias per Les quatre estacions
• 1993: Antoni Vidal Ferrando per Calvari
• 1994: Enric Sòria per Compàs d'espera
• 1995: Miquel Martí i Pol per Un hivern plàcid
• 1996: Ponç Pons per Estigma
• 1997: Ramon Bach per L'ocell imperfecte
• 1998: Antoni Marí per El desert
• 1999: Bartomeu Fiol per Cave carmina, cape canes
• 2000: Enric Sòria per L'instant etern
• 2001: Gaspar Jaén i Urban per Pòntiques
• 2002: Jordi Pàmias per Narcís i l'altre
• 2003: Montserrat Abelló per Al cor de les paraules. Obra poètica 1963-2002.
• 2004: Ponç Pons per Pessoanes
• 2005: Margarita Ballester per Entre dues espases
• 2006: Susanna Rafart per Baies
• 2007: Hilari de Cara per Absalom
• 2008: Joan Margarit per Casa de Misericòrdia
• 2009: Miquel Cardell per Les terrasses d'Avalon
• 2010: Antoni Clapés per La llum i el no-res
• 2011: Antoni Marí per Han vingut uns amics
• 2012: Francesc Garriga per Ragtime
• 2013: Txema Martínez per Dol
• 2014: Jordi Larios per Rendezvous
• 2015: Marc Romera per La nosa
• 2016: Màrius Sampere per L'esfera insomne
• 2017: Lluís Solà per Poesia completa
• 2018: Antònia Vicens per Tots els cavalls
• 2019: Jaume Coll Mariné per Un arbre molt alt^[4]
• 2020: Anna Gas per Llengua d'àntrax^[5]
• 2021: Mireia Calafell per Nosaltres, qui^[6]
• 2022: Susanna Rafart per D'una sola branca^[7]
• 2023: Rosa Font per Temps d'el·lipsi^[8]

• 1998: Julià de Jòdar per L'àngel de la segona mort
• 1999: Imma Monsó per Com unes vacances
• 2000: Maria Barbal per Carrer Bolívia

• 1998: Carles Alberola per Mandíbula afilada
• 1999: Marià Villangómez per Les germanes captives
• 2000: Rodolf Sirera per Punt de fuga