Vés al contingut

Portal:Quebec/annals

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
annals 1534 1541 1608 1642 1755 1791 1867
1910 1965 1967 1970 1973 1974 1976 1977
2001 2010 2017 2021 2022 2023 enguany
A. Efemèrides
2024 Portal:Quebec/2024 annals 1534 1541 1608 1642 1755 1791 1867
1910 1965 1967 1970 1973 1974 1976 1977
2001 2010 2017 2021 2022 2023 enguany

El 18 de gener començaren el 79 Saló de l'Automòbil de Mont-real (fins al 28) i el 16 Igloofest (fins a l'11 de febrer).[1] El festival humorístic Juste pour Rire se suspengué per qüestions de liquiditat. El Campionat Mundial de patinatge artístic sobre gel es disputà del 18 al 24 de març al Centre Bell. El Capella ardent i funeral de Brian Mulroney (Q124705488) tingué lloc a Montreal entre el 21 i el 23 de març.

André Viger, rellotger de l'Assemblea Nacional del Quebec, es jubilà a huitanta-un anys. El 7 d'abril s'evacuà el Museu de Belles Arts de Montreal per una falsa amenaça; al sendemà, l'eclipsi solar del 8 d'abril de 2024 es pogué observar del sud-est del Quebec i d'Acàdia.

Morts

[modifica]

El 2 de març morí l'actor i locutor Paul Houde (n. 1954); al sendemà, la cantautora Emmanuëlle;[1] El 15 de juny, el cineasta Érik Canuel

2023 annals 1534 1541 1608 1642 1755 1791 1867
1910 1965 1967 1970 1973 1974 1976 1977
2001 2010 2017 2021 2022 2023 enguany farà 1 any:

El 21 de gener se celebrà el 75é aniversari de la bandera del Quebec amb l'estesa d'un exemplar gegant a Montreal.

Morts

[modifica]

El 10 de gener morí a Montreal el compositor valencià José Evangelista; el 28 morí a Dieppe (Acàdia) l'actriu Viola Léger.

2022
Resultat de les eleccions

El 10 de gener dimití el director de sanitat pública Horacio Arruda per les crítiques a la seua gestió de la pandèmia de COVID-19; l'endemà, el primer ministre François Legault anuncià que impondria una taxa sanitària al 10% de la població que no s'havia volgut vaccinar.[2] El 21 de febrer morí el mont-realer John Emery (pilot de bob) (n. 1932). El 3 d'octubre se celebraren les 43es eleccions generals del Quebec (Q64153693), en les quals Coalition avenir Québec revalidà la majoria absoluta amb noranta dels cent vint-i-cinc escons.

Morts
2021
23G: protesta per la detenció de Navalni
annals 1534 1541 1608 1642 1755 1791 1867
1910 1965 1967 1970 1973 1974 1976 1977
2001 2010 2017 2021 2022 2023 enguany

El 6 de gener morí l'ex diplomàtic britànic James Richard Cross, segrestat a Mont-real l'any 1970 durant la Crisi d'Octubre. El 22 de juliol morí la poeta mont-realera Michèle Lalonde, autora del poema Speak White. El primer de setembre morí l'autor de còmics Henriette Valium; l'endemà morí en un combat a Mont-real la boxejadora mexicana Jeanette Zacarías Zapata la Chiquitaboom. El Primer Ministre del Canadà, el mont-realer Justin Trudeau, avançà les Eleccions federals de Canadà de 2021 al 20 de setembre,[3] en les quals el Bloc Québécois, encapçalat per Yves-François Blanchet, millorà els resultats del 2019 i guanyà en el seu territori.[4]. El 22 de setembre, el tribunal Federal del Canadà tornà a denegar l'entrada del President Puigdemont al Quebec, convidat pel Bloc Quebequés.[5] El 7 de novembre se celebraren les Eleccions municipals del Quebec del 2021 (Q108876574); el 30 morí l'escriptora Marie-Claire Blais (n. 1939).

2020 Portal:Quebec/2020
2019 Portal:Quebec/2019
2018 Portal:Quebec/2018
2017
375 aniversari de Montreal
La nova bandera, hissada al setembre

El 12 de febrer, en un discurs pels 375 anys de la fundació de Mont-real, l'alcalde anuncià que la bandera municipal seria modificada per a incloure una referència a les Primeres Nacions:[6] el nou disseny, estrenat el 13 de setembre, afegí un pi blanc al centre, símbol de la Confederació Iroquesa; a més, el batle declarà que llevarien el nom del polèmic general britànic Jeffery Amherst al carrer homònim.[7]

Morts
2010
Morts
2001
Manifestants durant la Cimera
La 3a Cimera de les Amèriques tingué lloc a la Ciutat de Quebec entre el 20 i el 22 d'abril, amb un seguit de manifestacions del moviment antiglobalització reprimides per la policia.
1977
Enguany farà 47 anys:
Naiximents

El 1977 nasqué a Sherbrooke el patinador olímpic Mathieu Turcotte. El primer de desembre nasqué a Calgary l'actor Mark Ghanimé.

1976
Souvenirs olímpics de 1976
Enguany farà 48 anys:

El 8 de febrer morí l'actor mont-realer Jacques Bilodeau. El 21 de juny, els cantants Robert Charlebois, Gilles Vigneault, Claude Léveillée, Yvon Deschamps i Jean-Pierre Ferland estrenaren llur espectacle conjunt Les 5 Jean-Baptiste al parc du Bois-de-Coulonge de Quebec, représ el 24 al parc del Mont-Royal i enregistrat i publicat en disc el mateix any amb el títol d'1 fois 5. Els Jocs Olímpics d'estiu de 1976 se celebraren a Mont-real entre el 17 de juliol i el primer d'agost.

1975 Portal:Quebec/1975
1974
La Superfrancofête al campus de Laval
El 1974 —fa 50 anys!— el grup de música Beau Dommage publicà llur primer àlbum, homònim
Fa 50 anys

El 13 d'agost, els cantautors Félix Leclerc, Gilles Vigneault i Robert Charlebois inauguraren el festival Superfrancofête.

Naiximents

[modifica]
1973
Zyx i Pierre Fournier lligen Capitaine Kébec
1972 Portal:Quebec/1972
1971 Portal:Quebec/1971
1970
El 27 de març se celebrà la Nuit de la Poésie a l'església del Gesù (Mont-real), una vetlada poètica amb la participació d'autors com Gaston Miron, Claude Gauvreau, Raôul Duguay o Michèle Lalonde, la qual recità el seu poema "Speak White" («parleu en cristià»).
La crisi política provocada pel el Front d'Alliberament del Quebec tingué lloc entre el dia 5 (segrest de l'agregat britànic James Richard Cross) i el 17 (assasinat del ministre Pierre Laporte): el 8 d'octubre la Société Radio-Canada i altres mitjans reproduïren el Manifest del FLQ (Q5426560), en resposta a les exigències del FLQ pel segrest de Cross. Cross fon alliberat viu el 4 de desembre a les 2 de la matinada. La Crisi d'Octubre acabà el 28 de desembre amb la detenció dels membres de la cèl·lula.
Naiximents
Morts
1967
Plànol de l'Expo
Fa 57 anys
« En soixante-sept tout était beau:

c'était l'année de l'amour, c'était l'année de l'Expo

»
Beau Dommage, "Le blues d'la metropole"

L'Exposició Universal de Mont-real tingué lloc entre el 28 d'abril i el 29 d'octubre.

Naiximents

El 3 de setembre nasqué la cantautora montrealera Joane Labelle.

Morts

[modifica]
1966 Portal:Quebec/1966
1965
1910
Naiximents
1867
El primer de juliol es formalitzà la unió de la Província Unida del Canadà, Nova Brunswick i Nova Escòcia en la Confederació Canadenca (Q1520743), fita fundacional del Canadà contemporani.
1791

El 26 de desembre entrà en vigor l'Acta Constitucional The Clergy Endowments (Canada) Act 1791, pel qual l'antiga província de Quebec (1763-1791) es dividí en Alt Canadà i Baix Canadà.[8]

1763
El 10 de febrer, la firma del Tractat de París posà fi a la Guerra dels Set Anys, amb el pas de les colònies franceses a l'Amèrica del Nord a mans britàniques (Acàdia i el Canadà) i espanyoles (la Lousiana). El 7 d'octubre, el rei Jordi III del Regne Unit publicà la Proclamació Reial, destinada a sotmetre la població francòfona de les colònies després, el qual significà la fi de Nova França.[9]
1755
(enguany farà 269 anys)

El 10 d'agost començà l'expulsió dels acadians. L'11 Charles Lawrence anuncià als governadors de Nova Anglaterra la intenció de deportar els acadians: quatre-cents d'ells foren empresonats al fort Beauséjour i cent cinquanta foren tranferits al fort Lawrence.

1642
Placa commemorativa
Mont-real
El 17 de maig, l'oficial Paul de Chomedey de Maisonneuve i la infermera Jeanne Mance, arribats un any abans al Canadà, fundaren Ville-Marie a l'actual Pointe-à-Callière, origen de la ciutat de Mont-real.[10]
Naiximents
Morts
1608
El 3 de juliol Samuel de Champlain, assistit per Pierre Dugua de Mons, fundà la futura ciutat de Quebec prop de l'assentament natiu d'Stadaconé.[11]
1541
El 15 de gener, Francesc I de França signà la comissió d'inici de colonització de Nova França i nomenà Jean-François de La Rocque de Roberval com a tinent general;[12]

el 7 de febrer, autoritzà el senyor de Roberval a oferir la llibertat a presos a canvi d'establir-se a les colònies incipients.[13]

1534
Cartier clava la creu a Gaspé
Placa en homenatge a Gaspé

Plantilla:Annals de Nova França

Referències

[modifica]
  1. La Presse canadienne. «L'auteur-compositeur Stéphane Venne annonce la mort de la chanteuse Émmanuëlle» (en francés). Noovo, 14-03-2024. [Consulta: 17 juny 2024].
  2. «Lo govèrn de Quebèc vòl far pagar una contribucion sanitària als antivaccins» (en occità). Jornalet, 15-01-2022. [Consulta: 15 gener 2022].
  3. Alexandre Solano. «L'independentisme aspira a guanyar les eleccions al Quebec i ser clau al parlament canadenc». VilaWeb, 24-08-2021. [Consulta: 26 agost 2021].
  4. Alexandre Solano. «El Bloc Quebequès torna a guanyar unes eleccions després de tretze anys». VilaWeb, 21-09-2021. [Consulta: 29 setembre 2021].
  5. Alexandre Solano. «El Canadà torna a refusar la visita de Puigdemont, convidat pel Bloc Quebequès». VilaWeb, 28-09-2021. [Consulta: 28 setembre 2021].
  6. Audrey Ruel-Manseau; Pierre-André Normandin. «Les autochtones choisiront le nouveau symbole du drapeau de Montréal» (en francés). La Presse, 14-02-2017. [Consulta: 3 gener 2024].
  7. Benjamin Shingler. «Montreal adds Iroquois symbol to flag, strips British general of street name» (en anglés). CBC, 13-09-2017. [Consulta: 3 gener 2024].
  8. «Nouvelle-France» (en francés). Twitter, 26-12-2022. [Consulta: 26 desembre 2022].
  9. Jean Vauquelin. «Nouvelle-France» (en francés). Twitter, 07-10-2021. [Consulta: 7 octubre 2021].
  10. «Nouvelle-France» (en francés). Twitter, 09-05-2022. [Consulta: 11 maig 2022].
  11. «Nouvelle-France» (en francés). Twitter. [Consulta: 30 juliol 2021].
  12. «Nouvelle-France» (en francés). Twitter, 15-01-2022. [Consulta: 17 gener 2022].
  13. «Nouvelle-France» (en francés). Twitter, 07-02-2022. [Consulta: 9 febrer 2022].
  14. «Nouvelle-France» (en francés). Twitter, 24-07-2021. [Consulta: 6 agost 2021].