Piper Laurie

Piper Laurie
	;
Biografia
Naixement	(en) Rosetta Jacobs ; 22 gener 1932 ; Detroit (Michigan)
Mort	14 octubre 2023 (91 anys); Los Angeles (Califòrnia)
Formació	Art Students League of New York ; Los Angeles High School ; Hollywood Professional School
Activitat
Camp de treball	Interpretació
Ocupació	actriu de televisió, directora de cinema, actriu de teatre, actriu de cinema, actriu
Activitat	1950 - 2023
Família
Cònjuge	Joe Morgenstern (1962–1982), divorci
Premis
	(1991) Globus d'Or a la millor actriu secundària en sèrie, minisèrie o telefilm, per l'obra Twin Peaks; (1987) Primetime Emmy a la millor actriu en minisèrie o telefilm, per l'obra La promessa; (1962) Hasty Pudding Woman of the Year ;

Rosetta Jacobs,^[1] més coneguda com a Piper Laurie (Detroit, 22 de gener de 1932 - Los Angeles, 14 d'octubre de 2023), fou una actriu estatunidenca.

El seu pare era un immigrant polonès que es dedicava a la venda de mobles. La seva mare era nord-americana d'origen rus. Quan va tenir sis anys, la família es va traslladar a Los Angeles (Califòrnia). Laurie era una nena atractiva, amb una vistosa cabellera vermella, però era molt tímida. Per això, els seus pares la van enviar a classes de dicció. Amb el temps va anar també a classes d'interpretació en una escola local d'actuació.^[2]^[3]

Quan Laurie va complir 17 anys, els Estudis Universal es van fixar en ella i van firmar un contracte. Amb aquest motiu va adoptar Piper Laurie com a nom artístic. El 1950 va anar seleccionada per a la seva primera pel·lícula, Louisa, on va coincidir amb Ronald Reagan, amb el que va establir una bona amistat. Poc després va actuar a la seva segona pel·lícula, aquesta vegada amb Tony Curtis, actor amb qui faria més endavant diverses pel·lícules més. Laurie va fer seguidament altres films per a la Universal. No obstant això, l'estudi l'encasellava al paper de jove atractiva, ingènua, i amb poc cap, i no li oferien papers en els quals pogués demostrar els seus dots d'interpretació. Encara que amb una paga setmanal de dos mil dòlars estava molt ben retribuïda, Laurie es va cansar finalment, i va comunicar al seu agent que abandonava el seu treball en la Universal, sense importar-ne les conseqüències.

Just als 20 anys es realitza el primer Miss univers 1952 i ella és qui corona a la guanyadora, la finlandesa Armi Kuusela. La van triar a ella per ser la icona de la bellesa aleshores.

Finalment Laurie va poder marxar sense més inconvenients i es va traslladar a Nova York per reiniciar els seus estudis d'interpretació. Alhora va actuar en programes de televisió en directe. El 1957 va rebre una oferta interessant per a una pel·lícula, cosa que la va portar de nou al cinema. La seva veritable oportunitat va sorgir el 1961, quan va interpretar l'amiga invàlida de Paul Newman a la cinta clàssica The Hustler. Va ser nominada a l'Oscar a la millor actriu secundària. En aquella època Laurie Es va casar i quan no rebia ofertes interessants es retirava a casa seva, a Woodstock, a prop de Nova York, on es dedicava a les tasques domèstiques i a la seva filla.

El 1965 va ser Laura a la producciòn novaiorquesa d’El zoo de vidre de Tennessee Williams compartint cartell amb Maureen Stapleton.

També va començar a recordar els seus temps en televisió i va anar acceptant al llarg de les següents dècades un nombre creixent de papers en pel·lícules i minisèries de televisió, fins a l'extrem que en la seva carrera haurà aparegut a tantes produccions per al cinema com per a la televisió.

El 1976 Laurie va acceptar un paper a la pel·lícula Carrie, protagonitzada per Sissy Spacek. Va encarnar la mare religiosa i excèntrica d'una jove tímida i amb problemes psíquics. Per la seva interpretació va obtenir la seva segona nominació a l'Oscar a la millor actriu secundària. La seva tercera nominació la va aconseguir el 1986 pel seu paper de mare de la jove sordmuda a Fills d'un déu menor. El mateix any va guanyar un Emmy per la seva interpretació al telefilm Promise, amb James Garner.

Laurie es va divorciar el 1981 i no va tornar a casar-se. Es va traslladar amb la seva filla al sud de Califòrnia.

Filmografia

Les seves pel·lícules més destacades són:^[4]^[5]

Cinema

Any	Títol	Paper	Notes
1950	Louisa	Cathy Norton
1950	The Milkman	Chris Abbott
1951	Francis Goes to the Races	Frances Travers
1951	The Prince Who Was a Thief	Tina
1952	Has Anybody Seen My Gal?	Millicent Blaisdell
1952	Son of Ali Baba	Princesa Azura of Fez/Kiki
1952	No Room for the Groom	Lee Kingshead
1953	The Golden Blade	Khairuzan
1953	The Mississippi Gambler	Angelique 'Leia' Dureau
1954	Johnny Dark	Liz Fielding
1954	Dangerous Mission	Louise Graham
1954	Dawn at Socorro	Ballarina
1955	No em porto malament (Ain't Misbehavin')	Sarah Bernhardt Hatfield
1957	Until They Sail	Delia Leslie Friskett
1955	Senyals de fum (Smoke Signal)	Laura Evans
1961	The Hustler	Sarah Packard	Nominada − Oscar a la millor actriu Nominada − BAFTA a la millor actriu
1976	Carrie	Margaret White	Nominada − Oscar a la millor actriu secundària Nominada − Globus d'Or a la millor actriu secundària
1977	Ruby	Ruby Claire
1978	Rainbow	Ethel Gumm, Mother
1979	Tim	Mary Horton
1981	The Bunker	Magda Goebbels	Nominada − Primetime Emmy a la millor actriu en sèrie o especial
1983	St. Elsewhere	Fran Singleton
1984	Terror in the Aisles
1985	Return to Oz	Tia Em
1985	Toughlove	Darlene Marsh	Telefilm
1986	Children of a Lesser God	Mrs. Norman	Nominada − Oscar a la millor actriu secundària
1986	Promise	Annie Gilbert	Nominada − Globus d'Or a la millor actriu secundària en sèrie, minisèrie o telefilm Nominada − Primetime Emmy a la millor actriu en sèrie o especial
1988	Cita amb la mort (Appointment with Death)	Emily Boynton
1988	Tiger Warsaw	Frances Warsaw
1989	Si els somnis es fessin realitat (Dream a Little Dream)	Gena Ettinger
1991	Other People's Money	Bea Sullivan
1992	El pes de la corrupció (Storyville)	Constance Fowler
1992	Twin Peaks: Fire Walk with Me	Catherine Martell	Escenes esborrades
1993	Wrestling Ernest Hemingway	Georgia
1993	Trauma	Adriana Petrescu
1995	Creuant l'obscuritat (The Crossing Guard)	Helen Booth
1995	The Grass Harp	Dolly Talbo
1995	Fighting For My Daughter	Judge Edna Burton	Telefilm
1997	A Christmas Memory	Jennie
1997	Dean Koontz's Intensity	Miriam Braynard	Telefilm
1998	The Faculty	Mrs. Karen Olson
2004	Eulogy	Charlotte Collins
2006	The Dead Girl	mare d'Arden
2006	Cold Case	Rose Collins	Episodi: "Best Friends"
2007	Hounddog	Grammie
2008	Saving Grace	Marta
2009	Another Harvest Moon	June
2010	Hesher	Madeleine Forney

Televisió

Any	Títol	Paper	Notes
1960-1963	The United States Steel Hour	Edna Cartey	2 episodis
1963	Naked City	Mary Highmark	Episodi: "Howard Running Bear Is a Turtle"
1980	Skag	Jo Skagska	6 Episodis
1983	The Thorn Birds	Anne Mueller	3 episodis Nominada − Globus d'Or a la millor actriu secundària en sèrie, minisèrie o telefilm Nominada − Primetime Emmy a la millor actriu secundària en minisèrie o telefilm
1983	St. Elsewhere	Fran Singleton	3 episodis Nominada − Primetime Emmy a la millor actriu secundària en sèrie dramàtica
1985	Murder, She Wrote	Peggy Shannon	Episodi: "Murder at the Oasis"
1985	Hotel	Jessica	Episodi: "Illusions"
1985	The Twilight Zone	Tia Neva	Episodi: "The Burning Man"
1986	Matlock	Claire Leigh	Episodi: "The Judge"
1989	La Bella i la Bèstia (Beauty and the Beast)	Mrs. Davis	Episodi: "A Gentle Rain"
1990-1991	Twin Peaks	Catherine Martell / Mr. Tojamura	27 episodis Globus d'Or a la millor actriu secundària en sèrie, minisèrie o telefilm Nominada − Primetime Emmy a la millor actriu en sèrie dramàtica (1990-91)
1994	Traps	Cora Trapchek	5 episodis
1994	Frasier	Marianne	Episodi: "Guess Who's Coming to Breakfast"
1995-1996	ER	Sarah Ross	2 episodis
1996	Diagnosis Murder	A.D.A. Susan Turner	Episodi: "The ABC's of Murder"
1997	Touched by an Angel	Annie Doyle	Episodi: "Venice"
1999	Frasier	Mrs. Mulhern	Episodi: "Dr. Nora" Nominada − Primetime Emmy a la millor actriu en sèrie còmica
2000	Will & Grace	Sharon	Episodi: "There But for the Grace of Grace"
2001	Law & Order: Special Victims Unit	Dorothy Rudd	Episodi: "Care"
2004	Dead Like Me	Nina Rommey	Episodi: "Forget Me Not"
2005	Cold Case	Rose 2005	Episodi: "Best Friends"

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Piper Laurie

↑ Michel Bracquart, Le Vrai Nom des repartiment, M.A. éditions, 1989 ISBN 2866764633
↑ imdb. Piper Laurie > Biography (en anglès). imdb.
↑ the New York Times. Piper Laurie (en anglès). the New York Times.
↑ The New York Times. Piper Laurie, premis (en anglès). The New York Times.
↑ The New York Times. Piper Laurie, filmografia (en anglès). The New York Times.

[1] Michel Bracquart, Le Vrai Nom des repartiment, M.A. éditions, 1989 ISBN 2866764633

[2] . Piper Laurie > Biography (en anglès). imdb.

[3] the New York Times. Piper Laurie (en anglès). the New York Times.

[4] The New York Times. Piper Laurie, premis (en anglès). The New York Times.

[5] The New York Times. Piper Laurie, filmografia (en anglès). The New York Times.

[1]