Vés al contingut

Pierre Gassendi

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaPierre Gassendi

Retrat de Pierre Gassendi datat el 1637 per Claude Mellan (1598-1688) que es conserva al Ermitage. Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement22 gener 1592 Modifica el valor a Wikidata
Champtercier (Regne de França) Modifica el valor a Wikidata
Mort24 octubre 1655 Modifica el valor a Wikidata (63 anys)
París Modifica el valor a Wikidata
SepulturaSaint-Nicolas-des-Champs 48° 51′ 55″ N, 2° 21′ 14″ E / 48.8653°N,2.3539°E / 48.8653; 2.3539 Modifica el valor a Wikidata
Prepòsit Catedral de Digne
1634 – 1645
Canonge Catedral de Digne
1614 – 1634 Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat d'Avinyó (1612–1614)
Universitat d'Ais (1609–1612) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballFilosofia Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciósacerdot catòlic (1617–), físic, teòleg, naturalista, escriptor, astròleg, astrònom, catedràtic, matemàtic, filòsof Modifica el valor a Wikidata
OcupadorCollège de France, catedràtic (1645–1655)
Universitat d'Ais, catedràtic (1617–1623) Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsPhilibert Fezaye (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
AlumnesJean Picard i François Bernier Modifica el valor a Wikidata
Influències
Obra
Obres destacables


Pierre Gassendi (Champtercier, 22 de gener de 1592 - París, 24 d'octubre de 1655), va ser un filòsof, científic i matemàtic francès del segle xvii.

Vida

[modifica]

Estudià teologia, grec i hebreu a Ais de Provença i es doctorà en teologia a Avinyó. El 1615 és ordenat sacerdot i anomenat canònic de la catedral de Dinha, ciutat a la que havia estudiat d'infant.[1]

De 1616 a 1622 va ser professor de filosofia a la Universitat d'Ais de Provença, on va establir amistat amb Peiresc (del qui anys més tard escriuria una biografia)[2] i amb Joseph Gaultier de la Vallette.[3] Va haver d'abandonar el seu càrrec quan els jesuïtes van prendre el control de la Universitat, fent fora a tots els que no eren de l'orde.[4]

Entre 1625 i 1630 va estar viatjant constantment per la Provença, Grenoble, París i Holanda, fins que es va assentar definitivament a Ais de Provença (1634-1641) i després a París (1641-1648).[5] La mort del seu amic Peiresc, el va sumir en una profunda depressió, de la que no es va recuperar mai del tot, provocant-li un estat constant de mala salut.[6]

El 1645 fou nomenat professor al Collège Royal (l'actual Collège de France) de París. Això no obstant, aviat es va veure forçat a deixar les classes per la seva mala salut. El 1648, en morir Mersenne, que l'havia recolzat en la seva controvèrsia amb Descartes, va tornar a la Provença, on semblava trobar-se millor.

El 1650 encara va participar en l'experiment del Puy de Dome, amb el que Blaise Pascal va demostrar la hipòtesi de Torricelli sobre la pressió atmosfèrica.[7]

És conegut per haver tractat de reconciliar l'atomisme d'Epicur amb el pensament cristià.[8] Fou amic de Thomas Hobbes, entusiasta de Galileo Galilei, Nicolau Copèrnic i Johannes Kepler, alhora que adversari del cartesianisme[9] (va mantenir relació epistolar amb René Descartes, presentant-li les seves objeccions) i de l'aristotelisme escolàstic.

Obra

[modifica]
Romanum calendarium

Probablement el seu antiaristotelisme es va gestar mentre era un jove professor a Ais, perquè el seu primer llibre d'aquesta índole data dels anys justament posteriors a la separació d'aquella Universitat: Exercitationum paradoxicarum adversus Aristoteleos libri septem (Dissertacions en forma de paradoxa contra els aristotèlics), (Grenoble, 1624).[10] En aquesta obra basa la seva refutació de l'aristotelisme en un escepticisme extrem de tipus pirrònic.[11]

Més endavant, per substituir l'escepticisme extrem, va ressuscitar l'atomisme materialista d'Epicur i Lucreci.

Entre les seves obres destaquen les "Anotacions al desè llibre de Diògenes Laerci" i la "Disquisició metafísica".

Referències

[modifica]
  1. Fisher, 2005, p. 1-2.
  2. Joy, 2002, p. 27.
  3. Joy, 2002, p. 25.
  4. Osler, 2002, p. 80.
  5. Hatch, 2007, p. 408.
  6. Osler, 2002, p. 81.
  7. Fisher, 2005, p. 123 i ss.
  8. Turner, 1994, p. 135 i ss.
  9. Bloch, 1966, p. 221.
  10. Joy, 2002, p. 30.
  11. Fisher, 2005, p. 19 i ss.

Bibliografia

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
  • O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Pierre Gassendi» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
  • Fisher, Saul. «Pierre Gassendi» (en anglès). Stanford Encyclopedia of Philosophy, 2024.
  • Rochot, Bernard. «Gassendi (Gassend), Pierre» (en anglès). Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 22 febrer 2014].
  • Westfall, Richard S. «Pierre Gassendi» (en anglès). The Galileo Project, 1995. [Consulta: 23 febrer 2014].