Perit
 L'expert en art, pintura d'Adolf von Becker | |
Tipus d'ocupació | persona  |
|---|---|
Camp de treball | expertesa |
Un perit[1] o expert és una persona reconeguda com una font confiable d'un tema, tècnica o habilitat la capacitat de la qual per jutjar o decidir en forma correcta, justa o intel·ligent li confereix autoritat i estatus pels seus semblants o pel públic en una matèria específica. En forma més general, un expert és una persona amb un coneixement ampli o aptitud en una àrea particular del coneixement. Els experts són requerits per donar consells sobre el seu tema d'especialització, encara que no sempre coincideixen en les seves apreciacions amb les opinions acceptades sobre certs temes específics del seu tema d'estudi. Es creu que un expert pot, gràcies al seu entrenament, educació, professió, treballs realitzats o experiència, tenir un coneixement sobre un cert tema que excedeix el nivell de coneixement d'una persona comuna, de manera tal que uns altres puguin confiar en l'opinió de l'individu en forma oficial i legal.
És temptador definir a l'expert simplement com el que coneix sobre un camp delimitat del saber. Però aquest enfocament troba ràpidament els seus límits, quan es reconeix la necessitat de diferenciar l'expert del científic o fins i tot de l'especialista. L'expert es defineix en efecte menys en si mateix, que com el vector d'una resposta a una sol·licitud de coneixement.
Títol d'Educació Superior
[modifica]A Espanya, amb el sistema educatiu previ a la Llei General d'Educació, un perit era un títol d'educació post-secundària, cursat després del Batxiller Elemental, de durada de quatre anys. Després de l'aplicació de l'esmentada llei, les persones amb aquest títol van ser assimilades a Diplomats universitaris (formació post-secundària de tres anys, impartida per les universitats), en Enginyeria, els perits van passar a assimilar-se als Enginyers Tècnics.
Referències
[modifica]
 |
Aquest article té bibliografia, però no se sap quina referència verifica cada part. Podeu millorar aquest article assignant cadascuna d'aquestes obres a frases o paràgrafs concrets. |
- An example: Bulack Tech Expert
- Dreyfus, H. and Dreyfus, S. (2005) Expertise in real world contexts, Organization Studies, 26(5), 779-792.
- Ericsson, K. A. (2000). Expert Performance and Deliberate Practice Arxivat 2001-02-22 a Wayback Machine.(enlace roto disponible en Internet Archive; véase el historial y la última versión). Arxivat 2001-02-22 a Wayback Machine.
- Ericsson, K. Anders, Neil Charness, Paul Feltovich & Robert R. Hoffman (Eds.), 2006: Cambridge handbook on expertise and expert performance. Cambridge, UK: Cambridge University Press.
- Gibbons, M. (1994). The new production of knowledge: the dynamics of science and research in contemporary societies. London: SAGE Publications.
- Gobet. F. & Campitelli, G. (2007). The role of domain-specific practice, handedness and starting age in chess. Developmental Psychology, 43, 159-172. Available online at http://bura.brunel.ac.uk/bitstream/2438/611/1/Gobet_DevPsyc_Final.pdf — PDF (196 KiB) Retrieved 22 July 2007.
- Gobet. F. & Chassy, P. (in press). Season of birth and chess expertise. Journal of Biosocial Science. Available online at http://bura.brunel.ac.uk/bitstream/2438/736/1/Seasonality+and+chess.pdf — Arxivat 2009-03-25 a Wayback Machine.;PDF (65.8 KiB) Retrieved 22 July 2007.
- Gobet, F., de Voogt, A. J., & Retschitzki, J. (2004). Moves in mind: The psychology of board games. Hove, UK: Psychology Press.
- Gobet, F., & Simon, H. A. (2000). Five seconds or sixty? Presentation time in expert memory. Cognitive Science, 24, 651-682.
- Goldman, A. I. (1999). Knowledge in a Social World[Enllaç no actiu](enlace roto disponible en Internet Archive; véase el historial y la última versión).[Enllaç no actiu]. Oxford: Oxford University Press.
- Mieg, Harald A. (2001). The social psychology of expertise. Mahwah, NJ: Lawrence Erlbaum Associates.
- Shanteau, J., D.J. Weiss, R.P. Thomas, and J.C. Pounds, Performance-based assessment of expertise: How to decide if someone is an expert or not. European Journal of Operational Research, Volume 136, Number 2, 16 January 2002, pp. 253-263(11).
- Simon, H. A., & Gilmartin, K. J. (1973). A simulation of memory for chess positions. Cognitive Psychology, 5, 29-46.
- Sowell, T. (1980). Knowledge and decisions. New York: Basic Books, Inc.
- Swanson, R. A., & Holton III, E. F. (2001). Foundations of Human Resource Development. San Francisco: Berrett-Koehler Publishers, Inc.
- Tynjala, P. Towards expert knowledge? Arxivat 2008-12-17 a Wayback Machine.(enlace roto disponible en Internet Archive; véase el historial y la última versión). Arxivat 2008-12-17 a Wayback Machine.. Educational Research, 1999. ece.uncc.edu.
- Fuller, S. (2005). The Intellectual. Icon Books
- Collins, R. (1979). The Credential Society
- Dewey, J. (1927). The Public and its Problems
- Nettleton, S., Burrows, R. and O’Malley, L. (2005) ‘The mundane realities of the everyday usi of the internet for health, and their consequences for mitjana convergence.’ Sociology of Health and Illness. 27: 7: 972-992
- Wasa, M. Hacker
- ↑ [1] Arxivat 2009-05-20 a Wayback Machine..