Vés al contingut

Pere Cerezo i Hernáez

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaPere Cerezo i Hernáez
Biografia
Naixement3 gener 1890 Modifica el valor a Wikidata
Girona Modifica el valor a Wikidata
Mort14 juliol 1977 Modifica el valor a Wikidata (87 anys)
Batlle de Girona
8 juny 1937 – 28 gener 1939
← Llorenç Busquets i VenturaJoan Ballesta i Molinas →
Regidor de l'Ajuntament de Girona
Diputat al Parlament de Catalunya
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolític Modifica el valor a Wikidata
PartitEsquerra Republicana de Catalunya Modifica el valor a Wikidata

Pere Cerezo i Hernáez (Mendoza, Argentina, 3 de gener de 1890 - Buenos Aires, 14 de juliol de 1977)[1] fou un polític català. Era perit mercantil i treballà en el sector de la banca. A les eleccions municipals de 1931 fou escollit regidor de l'ajuntament de Girona per Esquerra Republicana de Catalunya (ERC). Per aquest mateix partit fou elegit diputat a les eleccions al Parlament de Catalunya de 1932. També fou nomenat membre del Comitè Executiu Central d'ERC.

Fou un destacat defensor de la causa rabassaire i per això fou nomenat president de la Comissió Especial per a la discussió de la Llei de Contractes de Conreu de 1934. Després dels fets del sis d'octubre de 1934 fou detingut a Bescanó.[2] Durant la guerra civil espanyola es mantingué lleial a la república i fou alcalde de Girona de 1937 a 1939.

En acabar la guerra civil es va exiliar a França, d'on marxà el 1942 a Buenos Aires (Argentina). Allí treballà en el sector de les assegurances i fou president del Casal de Catalunya de Buenos Aires de 1956 a 1958. Des del seu càrrec impulsà l'edició el 1956 del Llibre blanc de Catalunya, on es recullen estudis d'intel·lectuals catalans exiliats com Pau Casals, Pere Bosch i Gimpera, Josep Carner i Josep Trueta[3] en què es denuncia la situació de Catalunya sota la dictadura franquista i l'afusellament del president Lluís Companys.[4] El 1961 va formar part de la comissió organitzadora dels Jocs Florals de la Llengua Catalana.

Referències

[modifica]
Càrrecs públics
Precedit per:
Llorenç Busquets i Ventura
Alcalde de Girona
Escut de Girona

1937 - 1939
Succeït per:
Joan Ballesta i Molinas