Pensió

Una pensió és una prestació econòmica que es rep pel fet de satisfer determinades circumstàncies. Les pensions generalment venen associades als sistemes de previsió social.

A la majoria de països existeixen sistemes de previsió social, ja siguin públics o privats, que estableixen sistemes de pensions davant de determinades contingències com ara la vellesa, la malaltia, la invalidesa, la viduïtat o l'orfandat i que actuen com a mecanismes sostenidors de la renda i permeten mitigar les situacions de pobresa moltes vegades associades a aquestes circumstàncies.

Altres tipus de pensions són les pensions alimentàries o les pensions de separació.

Les pensions es paguen generalment en forma de renda. No obstant alguns sistemes de pensions preveuen la possibilitat de rebre les prestacions en forma de capital.

Els sistemes de pensions es poden classificar de diverses maneres. Des del punt de vista del finançament els sistemes de pensions es poden classificar en sistemes de repartiment o sistemes de capitalització.

• Sistemes de repartiment (o PAYG, Pay-as-you-go en anglès). En els sistemes de repartiment les prestacions actuals són finançades amb les contribucions actuals. Un exemple de sistema de repartiment és el sistema públic de pensions contributives espanyol.
• Sistemes de capitalització. En els sistemes de capitalització, les aportacions van a parar a un fons individualitzat que s'inverteix (generalment en actius financers) i, en el moment de la contingència que origini el dret a pensió, les prestacions es pagaran amb el capital. Un exemple de sistema de capitalització són els plans i fons de pensions individuals.

Generalment s'associen els sistemes de repartiment amb els sistemes públic i els sistemes de capitalització però això no sempre és així. Des del punt del risc els sistemes de pensions poden ser d'aportació definida o d'aportació definida.

• Sistemes de prestació definida. En els sistemes de prestació definida el beneficiari té la certesa de la pensió que rebrà en el futur independentment de les aportacions realitzades. El risc recau sobre l'empresa gestora. Un exemple serien els plans empresarials que garanteixen als treballadors complementar la pensió fins a completar el 100% de l'últim salari.
• Sistemes d'aportació definida. En els sistemes d'aportació definida les prestacions venen determinades per les aportacions realitzades més el rendiment que hagin generat. En aquest tipus de sistemes el risc recau sobre el beneficiari. Un exemple de sistemes d'aportació definida són els fons de pensions.

La tendència actual és a substituir els sistemes de prestació definida per sistemes d'aportació definida, ja que en aquests el risc recau sobre el beneficiari i no sobre l'empresa gestora del fons.

Des del punt de vista de la gestió els sistemes de pensions poden ser de gestió pública o privada.

• Sistemes públics. En els sistemes públics de pensions la tasca de gestionar el sistema de pensions recau en l'estat. Un exemple de sistema públic de pensions és el sistema espanyol de Seguretat Social.
• Sistemes privats. En els sistemes privats de pensions la tasca de gestionar el sistema de pensions recau en la iniciativa privada. Un exemple de sistema privat és el sistema de pensions Xilè.

Des del punt de vista de la contributiu els sistemes de pensions poden ser contributius o no contributius.

• Sistemes contributius. En els sistemes contributius com a requisit per accedir a una pensió s'ha d'haver contribuït abans al sistema de pensions.
• Sistemes no contributius. En els sistemes no contributius no existeix el requisit d'haver contribuït abans al sistema per tal d'accedir a la pensió. És una Prestació econòmica individualitzada, de caràcter periòdic, per a majors de 65 anys que no poden acollir-se al sistema contributiu de pensions i que no tenen recursos econòmics suficients.

En la majoria de països conviuen ambdós sistemes i el sistema no contributiu va destinar a les persones que no poden acollir-se a una pensió del tipus contributiu.

Viccionari