Pares de la Confederació

Fotografia dels delegats a la Conferència de Charlottetown (a dalt) i la de la Conferència de Quebec (1864) a baix.

Els Pares de la Confederació designen, al Canadà, els delegats colonials de l'Amèrica del Nord britànica reunits per estudiar el projecte de la Confederació canadenca. Membres importants dels governs de les diferents colònies, es van reunir tres vegades entre 1864 i 1866, durant les conferències de Charlottetown, Quebec i Londres. El seu treball va donar lloc al naixement del Domini del Canadà el 1867.

En total, originàriament es consideren 36 Pares de la Confederació.^[1] La llista següent presenta informació relativa a cadascun dels Pares de la Confederació que va participar en almenys una conferència, així com el seu origen.^[2] 5 colònies de l'Amèrica del Nord britànica participen en una de les conferències destinades a establir la Confederació Canadenca. Hi ha 36 participants i observadors.

		Nom	Càrrec	Conferència de Charlottetown (1864)	Conferència de Quebec (1864)	Conferència de Londres (1866)
		George-Étienne Cartier	Procurador general del Baix Canadà o Canada-Est.	1	1	1
		Jean-Charles Chapais	Commissarir d'Pbres públiques de la província del Canadà.	No	1	No
		Alexander Tilloch Galt	Ministre de finances de la província del Canadà.	1	1	1
		Hector-Louis Langevin	Procurador General del Baix Canadà	1	1	1
		Thomas D'Arcy McGee	Ministre d'Agricultura, d'Immigració i d'Estadístiques de la província del Canadà.	1	1	No
		Étienne-Paschal Taché	Primer ministre de la província del Canadà.	No	1	No
		George Brown	President del consell executiu de la província del Canadà.	1	1	No
		Alexander Campbell	Conseller legistatiu de Cataraqui.	1	1	No
		James Cockburn	Procurador general de l'Alt Canadà.	No	1	No
		William Pearce Howland	Ministre de Finances de la província del Canadà.	No	No	1
		John A. Macdonald	Vice-primer ministre de la província del Canadà.	1	1	1
		William McDougall	Secretari provincial de l'Alt Canadà.	1	1	1
		Oliver Mowat	Vicerector del Tribunal de la Cancelleria de l'Alt Canadà.	No	1	No

		Nom	Càrrec	Conferència de Charlottetown (1864)	Conferència de Quebec (1864)	Conferència de Londres (1866)
		Adams George Archibald	Cap de l'Oposició Oficial de Nova Escòcia	1	1	1
		Robert B. Dickey	Assessor legislatiu i oficial consular dels Estats Units	1	1	No
		William Alexander Henry	Fiscal General de Nova Escòcia	1	1	1
		Jonathan McCully	Assessor legislatiu	1	1	1
		John William Ritchie	Procurador General de Nova Escòcia	No	No	1
		Charles Tupper	Primer ministre de Nova Escòcia	1	1	1

		Nom	Càrrec	Conferència de Charlottetown (1864)	Conferència de Quebec (1864)	Conferència de Londres (1866)
		Edward Barron Chandler	Assessor legislatiu	1	1	No
		Charles Fisher	Diputat per York	No	1	1
		John Mercer Johnson	Fiscal General de Nova Brunswick	1	1	1
		Peter Mitchell	Ministre i després Primer ministre de Nova Brunswick	No	1	1
		William Henry Steeves	Ministre	1	1	No
		Robert Duncan Wilmot	Diputat per Saint-Jean	No	No	1

		Nom	Càrrec	Conferència de Charlottetown (1864)	Conferència de Quebec (1864)	Conferència de Londres (1866)
		George Coles	Líder de l'Oposició Oficial de l'illa del Príncep Eduard	1	1	No
		John Hamilton Gray	Primer ministre de l'illa del Príncep Eduard	1 (president)	1	No
		Thomas Heath Haviland	Député de Georgetown et Royalty	No	1	No
		Andrew Archibald MacDonald	Cap de l'oposició al Consell Legislatiu	1	1	No
		Edward Palmer	Fiscal general de l'illa del Príncep Eduard	1	1	No
		William Henry Pope	Secretari colonial de l'illa del Príncep Eduard	1	1 (secretari honorari)	No
		Edward Whelan	Assessor executiu	No	1	No

		Nom	Càrrec	Conferència de Charlottetown (1864)	Conferència de Quebec (1864)	Conferència de Londres (1866)
		Frederick Carter	President de l'Assemblea Legislativa de Terranova	No	1	No
		Ambrose Shea	Cap de l'Oposició Oficial de Terranova	No	1	No

Quatre persones més han estat considerades com a pares de la Confederació. Hewitt Bernard, que va ser el secretari d'enregistrament a la Conferència de Charlottetown.^[3] també els negociadors que van integrar les futures províncies a la Confederació canadenca després de 1867 també són reconeguts com a tals. És el cas d'Amor De Cosmos per la Colúmbia Britànica^[4] i Joey Smallwood per a la província de Terranova l'any 1949.^[5] A més, a vegades també s'inclou el líder métis, Louis Riel, en aquest grup per haver afavorit l'entrada de Manitoba dins la Confederació.^[6]