Pancrustacis
Aparença
Pancrustacea | |
---|---|
Apis mellifera | |
Taxonomia | |
Superregne | Holozoa |
Regne | Animalia |
Fílum | Arthropoda |
Subfílum | Pancrustacea Zrzavý i Štys, 1997 |
Clades | |
Els pancrustacis (Pancrustacea) són un clade proposat per comprendre tots els crustacis i hexàpodes.[1] Aquesta agrupació és contrària a la hipòtesi dels atelocerats en la que els miriàpodes i hexàpodes són un clade i els crustacis estan més allunyats d'ells. El tàxon monofilètic dels pancrustacis està recolzat per nombrosos estudis moleculars,[2][3][4][5] en els que els crustacis esdevenen un grup parafilètic amb els insectes (el que significa que els insectes han derivat d'avantpassats crustacis). Agrupa els clades Oligostraca i Altocrustacea.
Cladograma
[modifica]Relacions filogenètiques entre els principals grups d'artròpodes, segons les anàlisis de l'ADN mitocondrial. Els tàxons en rosa són parts del subfílum tradicional dels crustacis.
Arthropoda |
| |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Referències
[modifica]- ↑ J. Zrzavý & P. Štys «The basic body plan of arthropods: insights from evolutionary morphology and developmental biology». Journal of Evolutionary Biology, 10, 1997, pàg. 353-367. «no»
- ↑ Jeffrey W. Shultz & Jerome C. Regier «Phylogenetic analysis of arthropods using two nuclear protein-encoding genes supports a crustacean + hexapod clade». Proc. R. Soc. Lond. B, 267, pàg. 1011–1019. «no»
- ↑ Gonzalo Giribet & Carles Ribera «A review of arthropod phylogeny: new data based on ribosomal DNA sequences and direct character optimization». Cladistics, 16, 2000, pàg. 204–231. Arxivat de l'original el 2007-04-18 [Consulta: 9 juny 2007]. «no»
- ↑ Francesco Nardi, Giacomo Spinsanti, Jeffrey L. Boore, Antonio Carapelli, Romano Dallai & Francesco Frati «Hexapod origins: monophyletic or paraphyletic?». Science, 299, 2003, pàg. 1887–1889. Arxivat de l'original el 2007-02-26 [Consulta: 9 juny 2007]. «no»
- ↑ Jerome C. Regier et al., 2010. Arthropod relationships revealed by phylogenomic analysis of nuclear protein-coding sequences. Nature 463, 1079-1083 (25 de febrer de 2010) doi:10.1038/nature08742