Vés al contingut

One Direction

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'organitzacióOne Direction
lang=ca
(2014) Modifica el valor a Wikidata
Dades
Nom curt1D Modifica el valor a Wikidata
Tipusboy band Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació23 juliol 2010, Londres Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Activitat23 juliol 2010 Modifica el valor a Wikidata –  2016 Modifica el valor a Wikidata
Segell discogràficSyco Music
Sony Music
Universal Music Group
Columbia Records
Legacy Modifica el valor a Wikidata
GènerePop dance, teen pop i pop-rock Modifica el valor a Wikidata
Format per
Zayn (2010–2015)
Harry Styles (2010–2016)
Louis Tomlinson (2010–2016)
Liam Payne (2010–2016)
Niall Horan, cantant (2010–2016) Modifica el valor a Wikidata
Altres
Premis
Lloc webonedirectionmusic.com Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm4108424 Allocine: 632815 Rottentomatoes: celebrity/one_direction Allmovie: p720324 Metacritic: person/one-direction
Facebook: onedirectionmusic X: onedirection Instagram: onedirection Snapchat: onedirection Youtube: UCbW18JZRgko_mOGm5er8Yzg Bandcamp: 1direction Soundcloud: onedirectionmusic Spotify: 4AK6F7OLvEQ5QYCBNiQWHq Apple Music: 396754057 Last fm: One+Direction Musicbrainz: 1a425bbd-cca4-4b2c-aeb7-71cb176c828a Songkick: 3732956 Discogs: 2432320 Allmusic: mn0002766592 Goodreads author: 4659154 Deezer: 1007876 Modifica el valor a Wikidata

One Direction (abreujat 1D) va ser una boy band britànica i irlandesa formada per cinc cantants: Harry Styles, Niall Horan, Liam Payne, Louis Tomlinson i Zayn Malik. La banda es va formar a Londres al programa de televisió The X Factor l'any 2010. En un principi es van presentar al programa per separat, però Simon Cowell va tenir la idea de crear un grup amb tots cinc, i la banda va signar un contracte amb l'empresa discogràfica Syco Records del mateix Cowell després d'acabar en tercera posició a la setena edició del concurs The X Factor el 2010. La decisió de posar els cinc nois en un grup els va fer molt populars i van ser l'única banda que es va incloure en l'X-Factor Tour 2011. Posteriorment, la banda va signar un contracte amb la discogràfica Columbia Records (Estats Units), i els seus discos Up All Night (2011) i Take Me Home (2012) van batre diversos rècords de vendes, van ocupar les primeres posicions de nombroses llistes d'èxits 'arreu del món i van generar diversos singles d'èxit, entre els quals destaquen «What Makes You Beautiful» i «Live While We're Young».

L'èxit internacional fou propiciat pel poder de les xarxes socials, i la banda sovint és descrita com un ressorgiment del concepte de boy band, formant part d'una nova invasió de música britànica als Estats Units. Entre els premis que se'ls ha concedit destaca un premi BRIT i tres premis MTV. A data de novembre de 2012, la banda havia venut més de 15 milions de discos arreu del món i, segons Nick Gatfield, el president i cap executiu de Sony Music Entertainment al Regne Unit, One Direction va suposar un negoci de 50 milions de dòlars el juny del mateix any. La revista Billboard els va nomenar millors artistes novells de l'any 2012.,[1] mentre que el Huffington Post va afirmar que el 2012 era l'any de One Direction.[2]

El 2013, van fer un documental - musical (pel·lícula) anomenada ONE DIRECTION: THIS IS US. Dirigida per Morgan Spurlock.

El 2015, Zayn Malik va deixar la banda, per motius no coneguts. Louis Tomlinson, Harry Styles, Liam Payne i Niall Horan, van decidir continuar, però el 2016 van decidir deixar la banda per fer un descans de 18 mesos. L'agost del mateix any es va fer públic que els quatre membres restants del grup havien decidit que el març de 2016 iniciarien una pausa d'un any en la seva carrera conjunta per dedicar-se als seus projectes en solitari, i que no farien gira del seu cinquè disc.[3][4] Finalment, el 13 de gener de 2016 van anunciar que el grup se separava per una temporada i que la majoria dels components volien començar la seva carrera en solitari. L'any 2020 van tancar la seva companyia Sony qui gestionava els seus àlbums, donant per descartada una reunió. Al octubre de 2023, el exmembre del grup Harry Styles va afirmar que ja no tenia relació amb els membres de la banda desde feia més de 5 anys.

Actualment tots els membres segueixen les seves carreres amb solitari.

Degut a la mort de Liam Payne el 16 d'octubre de 2024, els membres del grup van publicar un escrit a la web oficial del grup on donaven el condol. Zayn Malik va suspendre la seva gira degut a la mort de Payne.

No s'espera que el grup es torni a reunir ni a curt ni a llarg termini.

Al 20 de novembre de 2024 el grup va tornar a coincidir degut a l'enterrament de Payne, Zayn Malik i Louis Tomlinson es van ignorar, on es va demostrar la mala relació personal que tenen els dos artistes.

Història

[modifica]

The X Factor, formació i primer contracte discogràfic (2010-2011)

[modifica]

L'any 2010, Niall Horan, Zayn Malik, Liam Payne, Harry Styles, i Louis Tomlinson van presentar-se de manera individual a la setena temporada del concurs de talents musicals britànic The X Factor,[5] però cap d'ells va aconseguir classificar-se per a les següents rondes del concurs. A proposta de Nicole Scherzinger, una jutge convidada,[5] i Simon Cowell, el juliol de 2010 els cinc nois es van unir per formar un quintet al Wembley Arena de Londres, durant una fase del concurs anomenada bootcamp,[6] aconseguint classificar-se a la categoria de grups del mateix concurs. Així doncs, el grup es va concentrar a treballar durant dues setmanes,[7][8] període en el qual Harry Styles va proposar l'actual nom de la banda.[7]

« Quan van marxar, tenia la sensació que no ens els podíem deixar perdre, i en aquell moment se'ns va acudir intentar si podien funcionar com un grup. El primer moment que van estar allà junts fou una sensació estranya. Ja semblaven un grup. Tenia bones sensacions, però evidentment vam disposar de cinc setmanes perquè treballessin junts. Estava preocupat per saber si cinc setmanes seria suficient, però quan van tornar va ser absolutament sensacional. Vaig intentar mantenir una cara de pòquer per afegir dramatisme al concurs, i recordo estar assegut al costat d'aquella noia amb la que treballava. Quan van marxar vam saltar de les cadires i ens vam dir: "aquests nois són increïbles! Ja ho tenien. Tenien confiança. Eren divertits. Ells mateixos feien arranjaments. Eren com un grup d'amics, i tampoc tenien por. »
— Simon Cowell[9]

La primera cançó que van interpretar com a grup a les rondes classificatòries del concurs fou una versió acústica de Torn, d'Ednaswap.[10] Després que els participants F.Y.D, Diva Fever i Belle Amie fossin eliminats després de quatre setmanes de concurs, One Direction eren els únics sota les ordres de Simon Cowell que seguien competint.[11] El grup va guanyar popularitat molt ràpidament a Anglaterra,[9] i van acabar el concurs en tercera posició, per darrere de Rebecca Ferguson i del guanyador, Matt Cardle. Immediatament després de la final del concurs, la seva versió de Forever Young, d'Alphaville —el seu primer single en el cas d'haver guanyat el concurs— es va filtrar a internet.[12]

Poc després, One Direction va signar el seu primer contracte discogràfic amb Syco Records —segell del mateix Cowell—, a canvi de 2 milions de lliures esterlines.[13][14] La gravació del seu disc de debut va començar el gener de 2011, quan van viatjar a Los Angeles per treballar amb el productor RedOne.[15] Al mes següent es va publicar la primera biografia autoritzada de la banda, One Direction: Forever Young (Our Official X Factor Story), escrita per Harper Collins,[16] arribant al capdamunt de la llista de best-sellers del The Sunday Times.[17] El 15 de setembre del mateix any es va publicar un segon volum sobre la banda, titulat Dare to Dream: Life as One Direction.[18]

El febrer de 2011, la banda i altres concursants de The X Factor van participar de la gira de concerts del concurs,[19] actuant davant de 500.000 persones en tot el Regne Unit i Irlanda.[20] Un cop va finalitzar la gira, l'abril de 2011, la banda va continuar treballant en el seu disc de debut.[15] L'enregistrament va tenir lloc a Estocolm, Londres i Los Angeles, amb la participació dels productors Carl Falk, Savan Kotecha, Steve Mac i Rami Yacoub, entre altres.[21] Durant aquest període també es va anunciar que la banda serien els ambaixadors de les edicions blanca i negra de la saga de videojocs Pokémon.[22]

Audicions individuals

[modifica]

A continuació es mostra la llista de cançons amb les quals cada integrant es va presentar a les primeres audicions de Factor X.

Autor Cançó
Harry Styles Isn't She Lovely
Liam Payne Cry Me a River
Louis Tomlinson Hey There Delilah
Niall Horan So Sick
Zayn Malik Let Me Love You

Bootcamp

[modifica]

Després que cada integrant es classifiqués per la següent etapa, es van presentar al Bootcamp. A continuació hi ha la llista de cançons que van interpretar:

Integrant Cançó
Harry Styles i Liam Payne Stop Crying Your Heart Out
Niall Horan Champagne Supernova
Louis Tomlinson i Zayn Malik Make You Feel My Love

En aquesta etapa és quan van formar la banda i es van presentar amb la cançó Torn, classificant-se per participar en els programes en directe.

Presentacions al programa

[modifica]

A continuació es mostra una llista amb les cançons que va interpretar la banda durant la seva estada al programa.

*A la semifinal del programa, els concursants van interpretar dues cançons. **A la final del programa els concursants van haver de cantar tres cançons.

Up All Night i esclat internacional (2011-2012)

[modifica]

Després de participar en el programa Alan Carr: Chatty Man[23] el juliol de 2011, la banda va donar a conèixer el seu primer single, What Makes You Beautiful, el 10 d'agost del mateix any, a la BBC Radio 1. La cançó, llençada oficialment l'11 de setembre,[24] va arribar al número 1 de les llistes de singles del Regne Unit i va batre el rècord de pre-vendes de Sony Music.[25][26] Singles posteriors com Gotta Be You i One Thing també van arribar a situar-se entre les deu primeres posicions de la llista de singles del Regne Unit.[27][28]

One Direction actuant a Sydney durant la gira Up All Night, (abril 2012)

El novembre de 2011, la banda va signar un contracte discogràfic als Estats Units amb Columbia Records.[29] El president adjunt de Columbia, Steve Barnett, va dir que no fou una decisió difícil: "Altres artistes d'aquesta tipologia ja s'havien fet una mica grans. Vaig creure que hi havia un buit, i que potser ells podrien fer-se'l seu"."[30] What Makes You Beautiful" es va publicar als Estats Units al febrer de 2012,[31] entrant al número 28 de la llista Billboard Hot 100 i esdevenint el debut en una posició més destacada per un artista britànic des de 1998.[32] La cançó va arribar fins al número 4 i va vendre més de 3 milions de còpies als Estats Units.[33] Des de la seva arribada als Estats Units, One Direction van fer una gira de promoció per diverses emissores de ràdio, i també la seva primera gira de concerts per Amèrica del Nord com a teloners de Big Time Rush.[34][35] La seva primera aparició en una televisió dels Estats Units fou el 12 de març del mateix any, a The Today Show, al Rockefeller Center, davant d'uns 15.000 fans.[36] Assenyalat per la crítica assenyalava com un atractiu pel públic adolescent,[37] el primer disc de la banda, Up All Night, es va publicar a principis de 2012. Va esdevenir el disc de debut de 2011 que es va vendre més ràpid al Regne Unit[38] i va arribar al número 1 de les llistes d'èxits de setze països.[39] El disc va arribar al número 1 de la llista Billboard 200, i One Direction va esdevenir la primera banda britànica en entrar en primera posició a les llistes d'èxit dels Estats Units amb el seu disc de debut,[40] fet que va comportar que entressin al llibre Guiness de rècords.[41] Up All Night també fou el primer disc d'una boy band que va aconseguir vendre mig milió de còpies digitals als Estats Units, i a final de l'agost de 2012 n'havien venut tres milions de còpies arreu del món.[42][43]

One Direction va assistir als premis Brit, emportant-se el premi al millor single britànic de 2012 per What Makes You Beautiful.[44] L'abril de 2012, una banda estatunidenca que tenia el mateix nom va iniciar una demanda per violació dels drets de marca.[45] segons la demanda, la banda estatunidenca havia emprat el nom One Direction des de 2009, havia enregistrat dos discos i havia iniciat el registre de la marca als Estats Units el febrer de 2011.[45] Aquesta banda deia que li corresponien el triple dels beneficis obtinguts per la banda britànica, a més dels danys compensatoris per excés d'un milió de dòlars.[45] La demanda establia que després d'adonar-se (a principis de 2011) que ambdues bandes compartien el nom, Syco i Sony Music havien optat per ignorar els drets dels demandants i que els havien infringit conscientment.[45] Syco Records va respondre a la demanda amb una demanda contra la banda estatunidenca, suggerint que estava intentant obtenir beneficis de l'èxit d'One Direction i que la banda britànica havia estat la primera a emprar la marca en un context comercial interestatal.[46] La BBC va informar que al setembre de 2012, la banda britànica havia guanyat la disputa legal i disposava del dret d'emprar el nom de la banda; mentre que la banda estatunidenca va canviar el seu nom pel d'Uncharted Shores.[46] El canvi de nom fou anunciat en un comunicat conjunt on s'informava que ambdues bandes estaven satisfetes del resultat del procés.[46]

El desembre de 2011, One Direction va iniciar la seva primera gira al Regne Unit com a caps de cartell, anomenada Up All Night Tour.[47] A principis de 2012 van anunciar les dates dels concerts de la gira que tindrien lloc a Austràlia i Nord-amèrica, celebrats entre l'abril i el juliol del mateix any.[48][49] La gira va constar de 62 concerts, i va gaudir d'una bona rebuda tant crítica com comercial.[50][51] El maig de 2012 es va publicar un enregistrament d'un concert de la gira, Up All Night: The Live Tour,[52] situant-se al capdamunt de les llistes de vendes de quinze països l'agost del mateix any: les vendes a escala mundial van superar un milió de còpies.[43][53] El primer llibre de la banda autoritzat als Estats Units, Dare to Dream: Life as One Direction es va publicar en aquell país el 22 de maig de 2012,[54] arribant a la primera posició de la llista de best-sellers del New York Times.[55] El juny del mateix any, Nick Gatfield, president i cap executiu de Sony Music Entertainment al Regne Unit, va expressar que esperava que One Direction comportés uns 100 miliols de dòlars de negoci durant l'any 2013, fet que suposaria doblar el volum de negoci d'aquell any.[56] Dos mesos després, les vendes de discos de la banda superaven els 8 milions de singles, 3 milions d'àlbums i un milió de DVDs, i la banda va interpretar What Makes You Beautiful a la cerimònia de clausura dels Jocs Olímpics d'Estiu de 2008 de Londres.[43][57] One Direction van ser els més guardonats a la cèrimonia de 2012 dels MTV Music Awards, emportant-se els tres premis a què aspiraven el 6 de setembre de 2012, inclòs el premi al millor artista novell.[58]

Take Me Home i gira mundial (2012-2013)

[modifica]

El segon àlbum d'estudi de One Direction, Take Me Home, es va publicar el novembre de 2012.[59] L'abril d'aquell mateix any, The Independent informava que Simon Cowell havia engrescat als millors compositors musicals a competir per un espai al segon disc d'estudi de One Direction.[60] Dee Demirbag, responsable d'artistes internacionals i compositor de música de repertori a BMG, a Escandinàvia digué: "Entrar en una boy band als Estats Units és una gran fita en la indústria musical, per tant, podeu imaginar que la competència que hi ha per introduir composicions al nou disc de One Direction és immensa".[60] El mes de maig de 2012, One Direction va iniciar l'enregistrament del disc a Estocolm, Suècia.[61] La 1a cançó, Live While We're Young, es va llençar el setembre del mateix any i va entrar a la llista dels top 10 de pràcticament tot el món, i als Estats Units va esdevenir la cançó d'un artista no dels Estats Units amb més vendes a la primera setmana de la seva publicació.[62] L'àlbum i la seva segona cançó (Little Things) van entrar simultàniament al número 1 de les llistes d'èxits del Regne Unit, de tal manera que One Direction va esdevenir la banda més jove de la història de les llistes d'èxits britànics en aconseguir aquest objectiu.[63] A més, Take Me Home va vendre 540.000 còpies a la primera setmana de la seva publicació als Estats Units, arribant a la primera posició de la llista Billboard 200 i esdevenint la primera banda britànica en tenir d'entrada tant el disc de debut com el segon disc en la primera posició de les llistes d'èxits. Aquest àlbum també va ocupar la primera posició de les llistes d'èxits de més de 24 països diferents.[64][65] El seu 1r disc, Up All Night, va esdevenir el tercer disc més venut als Estats Units (1.616.000 còpies) i Take Me Home, el cinquè (1.340.000 còpies), de tal manera que la banda van ser els primers a situar dos discos a la llista dels 5 millors de l'era Nielsen SoundScan.[66]

One Direction va cantar Little Things a la Royal Variety Performance de 2012, davant la reina Isabel II del Regne Unit[67] i va encapçalar un concert al Madison Square Garden de Nova York on es va penjar el cartell d'entrades exhaurides el 3 de desembre del mateix any.[68]

La banda té prevista una segona gira de concerts pel mes de febrer de 2013,[69] que consistirà de més d'una centena de concerts a Europa, Nord-amèrica i Australàsia. El dia que es van posar a la venda les entrades al Regne Unit i Irlanda se'n van vendre 300.000, entre les quals s'inclouen les entrades de sis concerts a l'O2 Arena de Londres.[70] Als mercats d'Austràlia i Nova Zelanda es van vendre entrades per valor de 15,7 milions de dòlars (190.000 entrades per 18 concerts en ambdós països).[71] A més, el novembre de 2012, Sony Pictures Entertainment va anunciar la producció d'un biopic en tres dimensions sobre la banda, dirigit per Morgan Spurlock, produït pel mateix Spurlock, Ben Winston, Adam Milano i Simon Cowell, i distribuït per TriStar Pictures el 30 d'agost de 2013.[72]

Al 2015, Zayn Malik deixa el grup i poc després la banda va anunciar la seva separació. Al 2022 tots els components segueixen la seva carrera en solitari, donat per descartada un retorn del grup.

Estil musical

[modifica]

El disc de debut de One Direction, Up All Night (2011) és un àlbum majoritàriament pop, amb elements propis del teen pop, dance pop, pop rock i del power pop, a més d'influències de l'electropop i del rock.[73][74][75][76] Robert Copsey, de Digital Spy, va descriure el disc com una col·lecció de pop rock apte per a tots els públics (amb algunes reserves pels més joves) combinat amb tornades revulsives,[77] mentre que el The New York Times el va considerar com un disc ple de pop influenciat per rock senzill, alegre i a vegades intel·ligent.[78] Jason Lipshutz, de Billboard, va reconèixer que el disc demostrava una originalitat en el so que era necessària per a la revitalització del moviment de les boy bands.[76] Cançons com One Thing o What Makes You Beautiful eren particularment destacades pel seu caire power pop i pop rock, a més de l'ús de riffs de guitarra i tornades poderoses.[73][79][80][81]

Vocalment i en directe, Erica Futterman de Rolling Stone reivindicava les seves actuacions en acústic, destacant l'habilitat de Horan per tocar la guitarra, i les veus admirables de la resta de la banda. No hi havia necessitat de preocupar-se per incloure farciments, ja que presenten una realització plaentera per un espectacle pop.[82] Cameron Adams, del Herald Sun, opinà que One Direction tenia veus pop poderoses.[83] Melody Lau, del National Post va escriure que resultava fàcil quedar atrapat per la seva estètica, però realment, entre els crits de noies adolescents, hi ha nois que de fet, poden cantar i, fins a cert punt, entretenir.[84] Per la seva banda, Jane Stevenson, de Canoe va admetre que no havia pensat que la banda fos capaç de cantar en un concert.[85] D'altra banda, Chris Richards va publicar al The Washington Post que li resultava difícil imaginar que de la banda n'emergís un futur Justin Timberlake, Ricky Martin o Bobby Brown, ja que cap veu destacava de la resta.[86] Mike Wass, d'Idolatror, va considerar que One Direction s'havia mostrat prou capaç de poder-se esforçar per fer evolucionar el seu so.[87]

Imatge

[modifica]
One Direction saludant els fans a Estocolm, Maig de 2012

Neil McCormic, del The Daily Telegraph, va publicar un article sobre l'èxit de One Direction a Nord-amèrica, assenyalant que els americans havien deixat un forat al mercat i subratllant que fou necessari que Justin Bieber esdevingués un personatge reconegut per demostrar que encara hi havia mercat per nois atractius, sans, més blancs que el blanc, que fan un pop tendre que agrada als pares de classe mitjana. Què hi ha millor que un noi guapo? Cinc nois guapos.[88] S'ha descrit One Direction com un desencadenant del renaixement del concepte de boy band, formant part d'una nova invasió britànica als Estats Units.[89][90][91][92][93][94] Bill Werde, de la revista Billboard, va comentar: "Hi ha moltes possibilitats, hi ha molts aspectes positius… aquell nivell de talent amb aquella imatge són els ingredients d'una tempesta perfecta massiva i de gran èxit."[95]

Sonny Takhar, el cap executiu de Syco Records, atribueix l'eclosió de la banda al poder de les xarxes socials. "A vegades tens la sensació que la cançó és fantàstica, però això no és així aquí. És el fet. Les xarxes socials han esdevingut la nova ràdio. Mai hi havia hagut un esclat internacional com aquest."[95] Will Bloomfield, el representant del grup, va afegir que "aquests nois viuen en línia, i també els seus fans."[94] La banda disposa d'un equip de comunicació dedicat a les xarxes socials i tots els seus membres twittegen, fet que "ajuda a crear la sensació que no poden estar més a prop dels seus fans."[95] El compte de Twitter de One Direction superà els 5 milions de seguidors el juliol de 2012, guanyant una mitjana de 20.000 seguidors cada dia.[96] A més, cada membre de la banda té un tret destacat.[97] Així doncs, Horan és el guapo; Malik, el tranquil i misteriós; Payne és el sensible; Styles és l'encantador i Tomlinson el divertit.[97]

Sobre el fet de ser una boy band, Horan va comentar que "la gent pensa que una boy band és tot de nois vestits igual. Som nois en una banda, i intentem fer coses diferents del que la gent podria pensar que és la típica boy band. Intentem fer música diferent i intentem ser nosaltres mateixos, no asèpticament nets."[98] Leah Collins, del National Post, va remarcar que One Direction havia tingut èxit precisament en aquest aspecte: "en gran manera, això significa que el grup es presenta com la típica banda d'adolescents sense censurar (publicant vídeos a YouTube, o bevent alcohol en públic)."[98] D'altra banda, Kitty Empire va opinar a The Observer que «les coreografies són bàsiques en una boy band, o com a mínim ho era als anys 90 (amb Take That i fins al 2010 (JLS). One Direction acompleix molts dels requisits d'una boy band (imatge, cançons tendres, música enganxosa i set de fama), però la seva manca de coreografies assenyala certes diferències en aquest sentit.»[99]

Membres

[modifica]

Membres actuals

[modifica]

Niall Horan

[modifica]
Niall Horan

Niall James Horan Gallagher va néixer el 13 setembre 1993 a Mullingar, Westmeath, Irlanda.[100] A les audicions de "The X Factor" va obtenir dos "Sí" per part Simon Cowell i Louis Walsh, i un "No" per part de Cheryl Cole deixant a la jutge convidada, Katy Perry, la decisió final. Encara que no estava molt decidida, li va donar un "Sí" i va passar a la següent etapa. Simon Cowell va decidir que volia fer una banda amb 5 components, i d'aquesta manera van crear One Direction. Els membres del grup diuen que es 'el més tendre de la banda'.

Abans de participar a The X Factor va fer algunes actuacions per Irlanda, inclosa una actuació de teloner de Lloyd Daniels a Dublín.[101] Horan sap tocar la guitarra des de petit,[102] i també ha dit que li agrada molt el swing, citant Frank Sinatra, Dean Martin i Michael Bublé entre els seus artistes preferits.[103] També reconeix que li agrada el rock, i que és fan de The Eagles, Bon Jovi i The Script[98][103]

Liam Payne

[modifica]
Liam Payne

Liam James Payne[104] va néixer el 29 agost 1993 a Wolverhampton, Anglaterra,[100] tres setmanes abans del previst[105] i, fins als quatre anys estava controlat de ben a prop pels metges perquè tenia un ronyó disfuncional, fet que l'obligà a estar intensament medicat per suportar el dolor.[105] Payne va sofrir abusos per part dels companys d'institut, que superà inscrivint-se a cursos de boxa quan tenia dotze anys.[101]

Liam era un estudiant de la universitat de Wolverhampton,[106] i abans de presentar-se a The X Factor havia actuat davant de 26.000 persones, en un partit de futbol dels Wolverhampton Wanderers.[7][8] Payne es va presentar a l'edició de 2008 de The X Factor, quan tenia 14 anys.[106] De fet, va arribar fins a la casa dels jutges, però Simon Cowell va considerar que no estava llest per entrar en la competició i li va demanar que tornés dos anys després.[106] Així fou, i Payne s'hi va presentar per cantar Cry Me a River, rebent una ovació per part del públic i del mateix Cowell.

Ell menciona que una de les seves influències musicals més importants és Justin Timberlake,[107] i que també s'inspira en Gary Barlow (membre de Take That quan actua.[107]

Harry Styles

[modifica]
Harry Styles

Harry Edward Styles Cox [108] va néixer el 1 febrer 1994 a Holmes Chapel, Cheshire, Anglaterra[109][110] va cursar estudis a Holmes Chapel Comprehensive School,[109] i després del divorci dels seus pares quan tenia set anys[111] i de viure un temps al camp, tornant a Holmes Chapel quan tenia dotze anys.[101] Abans de participar a The X Factor, Styles (que llavors tenia 16 anys) treballava a temps parcial a la pastisseria de W. Mandeville, a Holmes Chapel.[112] Harry es va presentar a les audicions amb Isn't She Lovely i va rebre dos "Sí" per part del jurat i un "No" per part del tercer, Louis Walsh, ja que no estava segur que estigués preparat per avançar en la competició.

Abans de participar a The X Factor, Styles era el vocalista d'una banda anomenada White Eskimo, amb Haydn Morris a la guitarra, Nick Clough al baix i Will Sweeny a la bateria,[109] la qual va resultar guanyadora d'un concurs anomenat Battle of the Bands.[101] De petit, li agradava molt cantar, i reconeix que una de les seves influències fou Elvis Presley,[101] i també els Beatles, ja que el seu pare en tocava cançons.[113] També menciona bandes contemporànies entre les seves influències musicals com Foster the People, Coldplay o Kings of Leon.[98] Styles va declarar que la seva participació a The X Factor li va fer guanyar molta confiança com a intèrpret,[101] i també diu que sovint s'inspira en el líder de Coldplay, Chris Martin, per actuar dalt dels escenaris.[107]

Louis Tomlinson

[modifica]
Louis Tomlinson

Louis William Tomlinson, va néixer com Louis Troy Austin[114][115][116] a Doncaster, Anglaterra, el 24 desembre 1991. Els seus pares, Johannah Poulston i Troy Austin,[100] van separar-se quan era petit i va agafar el cognom del seu padrastre, Mark Tomlinson.[100] Louis té cinc germanastres més joves, i dues d'elles van actuar en una sèrie anomenada Fat Friends, en la qual ell també hi va aparèixer com a extra.[101] Després d'actuar a la sèrie, Tomlinson fou alumne d'interpretació a Barnsley,[101] i va interpretar diversos petits papers en un drama d'IHTV1, titulat If I Had You i a la sèrie de la BBC Waterloo Road.[101] Fou alumne de la Hall Cross Academy i de la Hayfield School,[101] on va suspendre el primer any de batxillerat, que tornà a començar a la Hall Cross Academy.[101] Va treballar per l'empresa cinematogràfica Vue i com a cambrer a l'estadi de futbol dels Doncaster Rovers, entre altres.[101][117]

Mentre era alumne de Hall Cross, Tomlinson va participar en diverses produccions musicals.[8][118] Tomlinson va revelar que obtenir el paper de Danny Zuko a la producció musical de Grease que el va motivar a presentar-se a The X Factor.[8][119] Va presentar-se a les audicions cantant Hey There Delilah, de Plain White Ts, rebent tres "Sí" per part del jurat. Entre les seves influències musicals, cita la de Robbie Williams com la més important, i el considera el seu ídol.[120] En una entrevista per la revista NOW va declarar que Robbie Williams sempre li havia agradat: "És tan caradura que ho pot aconseguir tot. Les seves actuacions són increïbles."[120] També admira l'artista Ed Sheeran, a qui qualifica de "fenomenal".[121] Anteriorment, Tomlinson tenia una relació que va durar anys amb Eleanor Calder, una model, i acaba de comprar l'equip de futbol on ell jugava de petit, que estava a punt de tancar.

Antics membres

[modifica]

Zayn Malik

[modifica]
Zayn Malik

Zayn Javadd Malik[122][123] va néixer el 12 gener 1993 a Bradford (West Yorkshire), Anglaterra,[124] prefereix escriure el seu nom amb y, per bé que la forma correcta és Zain, amb i. D'ascendència pakistanesa per part de pare,[125][126] de petit era hiperactiu i li costava concentrar-se en els estudis, que cursà a Lower Fields Primary School i a Tong High School.[127]

Malik es va presentar a The X Factor cercant viure una experiència.[128] La seva audició, però, inicialment, no va ser mostrada per televisió. No obstant això, va ser donada a conèixer una vegada va ser acabada la temporada. Durant el concurs, Malik es va posar nerviós quan li va comunicar que havia de ballar, així que es va quedar entre bambalines corrent el risc de ser expulsat immedietament. Després de notar l'absència de Zayn, Simon Cowell el va anar a buscar i el va convèncer per tornar a l'escenari. Actualment viu a Londres amb tots els membres de la banda.

Entre les seves influències musicals principals, Malik cita la música urbana, el Rythm & blues contemporani i el rap,[101][128] i com altres membres de la banda, reconeix que li agradaria col·laborar amb artistes com Bruno Mars.[129] Malik és addicte al tabac, i a finals de 2011 va expressar el seu desig de deixar de fumar.[130] A més, Malik feu públic el seu pensament religiós a Twitter, tot dient "La ila ha ill lalla ho muhammed door rasoolalah", la professió de fe dels musulmans, on reconeixen que Al·là és l'únic déu i Muhàmmad el seu profeta.[131][132]

El 25 de març de 2015, una setmana després de finalitzar les seves actuacions de la seva gira mundial per la zona asiàtica, Malik va anunciar que abandonava el grup definitivament i va al·legar que volia viure una vida "normal d'un noi de 22 anys" lluny del focus de l'atenció pública.[133] La seva darrera actuació pública de la banda va ser l'espectacle On the Road Again Tour a Hong Kong. Va continuar la seva carrera com a cantant en solitari. Les seves fans es diuen Zquads. És ex parella de Perrie Edwards, cantant de Little Mix.

Discografia

[modifica]

Àlbums d'estudi

[modifica]
Llista dels àlbums d'estudi, amb posicions a les llistes d'exits, xifres de vendes i premis
Títol Detalls del disc Posició aconseguida a les llistes d'exits Vendes Premis
UK
[134] 		AUS
[135] 		BEL
[136] 		CAN
[137] 		FRA
[138] 		IRE
[139] 		NL
[140] 		NZ
[141] 		SWE
[142] 		US
[143]
Up All Night
  • Publicat: 18 de novembre 2011[144]
  • Discogràfiques: Syco, Columbia
  • Formats: CD, descàrrega digital
 2 1 7 1 15 1 7 1 1 1
Take Me Home
  • Publicat: 9 de novembre 2012[59]
  • Discogràfiques: Syco, Columbia
  • Formats: CD, descàrrega digital
 1 1 1 1 3 1 1 1 1 1
Midnight Memories
  • Publicat: 25 de novembre 2013
  • Discogràfiques: Syco, Columbia
  • Format: CD, descàrrega digital
Four
  • Publicat: 11 de novembre 2014
  • Discogràfiques: Syco, Columbia
  • Format: CD, vinil i descàrrega digital
Made in the A.M
  • Publicat: 13 de novembre 2015
  • Discogràfiques: Syco, Columbia
  • Format: CD, vinil i descàrrega digital

EP

[modifica]
Títol Publicació Discogràfica Format
What Makes You Beautiful EP[158] 11 setembre 2011 Sony CD, descàrrega digital
Gotta Be You EP[159] 11 novembre 2011 Sony CD, descàrrega digital

Senzills

[modifica]
Senzill Any Posicions en llistes Àlbum
UK Austràlia
[160] 		BEL
(Vl)
[161] 		IRE
[162] 		NL
[163] 		NZ
[164] 		SCO
[165]
"What Makes You Beautiful" 2011 1 10 9 1 76 2 1 Up All Night
"Gotta Be You" 3 - - 3 - - 2
"One Thing" 2 4 - - - - -
"Live While We're Young" 2012 Take me home
"Little Things"
"Kiss You"
"Best Song Ever" 2013 Midnight Memories
"Story Of My Life"
"Midnight Memories"
"You and I"
"Steal My Girl" 2015 Four
"Night Changes"
"Drag Me Down" 2016 Made In the A.M
"Perfect"
"History"

Cançons com a participants

[modifica]
Any Senzill Posicionament en llistes Àlbum
UK IRE SCO
2010 "Heroes"
(com a part dels finalistes deThe X Factor) 		1 1 1 Senzill sense àlbum
2011 "Wishing on a Star"
(Finalistes deThe XFactorde 2011
juntament amb JLS i One Direction)[166] 		novembre 20

Bibliografia

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Andrew Hampp «One Direction: Q&As With Billboard's Top New Artist of 2012». Billboard. Prometheus Global Media, 14-12-2012 [Consulta: 14 desembre 2012].
  2. ↑ Maureen Elinzano «2012: The Year of One Direction». The Huffington Post. TheHuffingtonPost, Inc., 24-08-2012 [Consulta: 8 setembre 2012].
  3. ↑ Fahy, Colette «One Direction to SPLIT: Boyband decide 'to take extended hiatus of at least a year to focus on solo projects' after crunch talks». Daily Mail Online, 25-08-2015 [Consulta: 25 agost 2015].
  4. ↑ Joshi, Priya «One Direction to 'disband' in March to pursue solo projects». Yahoo! News, 25-08-2015 [Consulta: 25 agost 2015].
  5. ↑ 5,0 5,1 Kristy Kelly «Nicole Scherzinger: 'I did Simon Cowell a favour with One Direction'». Digital Spy. Hearst Magazines UK, 26-07-2011 [Consulta: 26 juliol 2011].
  6. ↑ Kate McMahon «Cheryl Tweedy cancels X Factor Boot Camp and V Festival appearances». Daily Mirror. Trinity Mirror, 12-07-2010 [Consulta: 12 juliol 2010].
  7. ↑ 7,0 7,1 7,2 Stan Walker, Short Stack, Michael Paynter, Amy Meredith «One Direction Biography». The Hot Hits Live from LA. MCM Media [Consulta: 27 abril 2012].
  8. ↑ 8,0 8,1 8,2 8,3 South Wales Echo. «One Direction prepare for Cardiff sell-out shows». WalesOnline. Media Wales, 13-01-2012. Arxivat de l'original el 26 de gener 2012. [Consulta: 6 juny 2012].
  9. ↑ 9,0 9,1 Andy Greene «Exclusive Q&A: Simon Cowell on One Direction's Rise to Stardom». Rolling Stone. Jann Wenner, 09-04-2012 [Consulta: 11 maig 2012].
  10. ↑ «The X Factor 2010: the 12 acts who made it to the Live Shows». 'STV'. STV Group, 03-10-2010. Arxivat de l'original el 24 de novembre 2010. [Consulta: 4 novembre 2011].
  11. ↑ Bull, Sarah «X Factor 2010: Flaky Katie Waissel survives by the skin of her teeth as Simon Cowell is down to one act after Belle Amie are voted off». Daily Mail. Associated Newspapers [Londres], 31-10-2010 [Consulta: 26 agost 2012].
  12. ↑ Stuart Heritage «The X Factor 2010 final results show». The Guardian. Guardian Media Group [Londres], 12-12-2012 [Consulta: 15 març 2012].
  13. ↑ Lee Cara «Father Xmas Si's three special gifts». The Sun. News International [Londres], 15-12-2010 [Consulta: 4 gener 2012].
  14. ↑ Mayer Nissim «One Direction 'get £2m Syco investment'». Digital Spy. Hearst Magazines UK, 28-01-2011 [Consulta: 23 octubre 2011].
  15. ↑ 15,0 15,1 Ed Miller «Sony excited about One Direction potential». Music Week. Intent Media, 16-08-2011 [Consulta: 27 juliol 2012].
  16. ↑ Alex Fletcher. «One Direction release autobiography». Digital Spy. Hearst Magazines UK, 17-02-2011. [Consulta: 14 gener 2012].
  17. ↑ «ONE DIRECTION BOOK NUMBER ONE ON SUNDAY TIMES BESTSELLER LIST!». Sugarscape. Hachette Filipacchi Médias, 05-04-2011 [Consulta: 27 juliol 2012].
  18. ↑ «Two more from One Direction for HC». The Bookseller.
  19. ↑ Sophie Freeman «Now Treyc Cohen snubbed by X Factor for £100,000 tour... but reject Aiden Grimshaw IS invited». Daily Mail. Associated Newspapers [Londres], 19-11-2010 [Consulta: 19 novembre 2010].
  20. ↑ «Tickets for One Direction at HMV Apollo Hammersmith, London, now available from hmvtickets.com». HMV. Arxivat de l'original el 21 de gener 2012. [Consulta: 11 maig 2012].
  21. ↑ «Up All Night – One Direction». Rovi Corporation, 21-11-2011. [Consulta: 21 març 2012].
  22. ↑ «X Factor star's One Direction revealed as ambassadors for Pokémon Black Version and Pokémon White Version». Nintendo, 05-04-2011. [Consulta: 6 gener 2013].
  23. ↑ Channel 4. guide/series-6/episode-7 Alan Carr: Chatty Man, Temporada 6, episodi 7. Channel 4. 
  24. ↑ Lewis Corner. One Direction announce new single'What Makes You Beautiful. Lewis Corner, 5 agost 2011 [Consulta: 5 agost 2011]. 
  25. ↑ One Direction's 'What Makes You Beautiful' breaks pre-order sales record. 
  26. ↑ Alan Jones «What Makes You Beautiful becomes fastest seller of the year». Music Week. Intent Media, 19-09-2011 [Consulta: 5 gener 2012]. Arxivat 16 de gener 2012 a Wayback Machine.
  27. ↑ Alan Jones «UK Singles Chart Analysis: Rihanna equals Adele record». Music Week. Intent Media, 21-11-2011 [Consulta: 11 juny 2012].
  28. ↑ Alan Jones «Official Chart Analysis: Emeli Sande album sells 113k, DJ Fresh single shifts 128k». Music Week. Intent Media, 20-02-2012 [Consulta: 17 març 2012].
  29. ↑ Lewis Corner. «One Direction sign US record deal with Adele label Columbia». Digital Spy. Hearst Magazines UK, 22-11-2011. [Consulta: 14 gener 2012].
  30. ↑ James C. McKinley Jr «One Direction and the Wanted: Boy Bands Return». The New York Times. The New York Times Company, 23-03-2012.
  31. ↑ Amanda Hasaka «One Direction's Debut Single 'What Makes You Beautiful' Now Available On iTunes!». Celebuzz. Buzz Media, 14-02-2012 [Consulta: 15 febrer 2012].
  32. ↑ «One Direction Has Highest Hot 100 Debut For New UK Act Since 1998». Billboard. Prometheus Global Media, 22-02-2012. [Consulta: 13 març 2012].
  33. ↑ Keith Caufield «One Direction's 'Up All Night' Overtakes Lionel Richie's 'Tuskegee' as 2012's Second-Biggest Selling Album». Billboard.biz. Prometheus Global Media, 20-07-2012 [Consulta: 24 juliol 2012]. Arxivat 27 de desembre 2012 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2012-12-27. [Consulta: 6 gener 2013].
  34. ↑ Mark Savage «The US love affair with British pop». BBC News. BBC, 21-05-2010 [Consulta: 25 juliol 2010].
  35. ↑ Stephan Lee. «EXCLUSIVE PHOTO: One Direction and Big Time Rush unite for North American tour!». Entertainment Weekly. Time Inc.. Arxivat de l'original el 5 de setembre 2014. [Consulta: 4 febrer 2012].
  36. ↑ Steven J. Horowitz «One Direction & The Wanted: The Billboard Cover Story». Billboard. Prometheus Global Media, 27-03-2012 [Consulta: 16 abril 2012].
  37. ↑ * Adam Markovitz «MUSIC REVIEW Up All Night (2012) One Direction». Entertainment Weekly. Time Inc., 20-03-2012 [Consulta: 21 març 2012]. Arxivat 5 de novembre 2014 a Wayback Machine.* «Listen Up: Stay 'Up All Night' with One Direction». USA Today. Gannett Company, 13-03-2012 [Consulta: 31 març 2012].*Matthew Chisling «Up All Night – One Direction». Rovi Corporation, 21-11-2011 [Consulta: 5 gener 2012].
  38. ↑ «One Direction Thank Fans For 'Up All Night' Chart Success». Capital FM. Global Radio, 28-11-2011 [Consulta: 14 gener 2012].
  39. ↑ «One Direction to hold global Twitter viewing party for new concert DVD». Music Week. Intent Media, 30-05-2012 [Consulta: 11 juny 2012].
  40. ↑ Keith Caulfield «One Direction Makes History With No. 1 Debut on Billboard 200». Billboard. Prometheus Global Media, 20-03-2012 [Consulta: 21 març 2012].
  41. ↑ Colin Daniels «Adele, One Direction enter 'Guinness World Records'». Digital Spy. Hearst Magazines UK, 07-09-2012 [Consulta: 8 setembre 2012].
  42. ↑ Paul Grein «Week Ending Oct. 21, 2012. Albums: Aldean's Fast Train To #1». Yahoo! Music. Yahoo! [United States], 24-10-2012 [Consulta: 24 octubre 2012].
  43. ↑ 43,0 43,1 43,2 Dan Lane. «One Direction sell 12 million singles, albums and DVD and Blu-rays worldwide». Official Charts Company, 02-08-2012. [Consulta: 2 agost 2012].
  44. ↑ «One Direction Win Best British Single At BRIT Awards 2012». Capital FM. Global Radio, 21-02-2011 [Consulta: 15 març 2012].
  45. ↑ 45,0 45,1 45,2 45,3 Rhian Jones «One Direction sued for trademark infringement». Music Week. Intent Media, 11-04-2012 [Consulta: 27 abril 2012].
  46. ↑ 46,0 46,1 46,2 «One Direction win fight against US band to keep name». Newsbeat. BBC, 07-09-2012. [Consulta: 8 setembre 2012].
  47. ↑ «One Direction Prepare For 'Up All Night' Tour With Watford Concert». Capital FM. Global Radio, 19-12-2011 [Consulta: 27 març 2012].
  48. ↑ Lisa McGarry «One Direction announce 2012 tour dates for Australia and New Zealand». Unreality TV. Unrealitytv Limited, 24-02-2012 [Consulta: 31 març 2012].
  49. ↑ «One Direction Reveal North American Tour Dates». Idolator. Buzz Media, 21-03-2012 [Consulta: 31 març 2012]. Arxivat 10 de novembre 2021 a Wayback Machine.
  50. ↑
  51. ↑ * «One Direction's Melbourne concert sells out in three minutes». Herald Sun. The Herald and Weekly Times [Australia], 02-03-2012 [Consulta: 1r juliol 2012].
  52. ↑ Lewis Corner «One Direction perform 'Moments' on tour – video». Digital Spy. Hearst Magazines UK, 12-04-2012 [Consulta: 27 abril 2012].
  53. ↑ Rhian Jones «One Direction live DVD hits No.1 in 25 countries». Music Week. Intent Media, 08-06-2012 [Consulta: 11 juny 2012].
  54. ↑ Sarah Maloy «One Direction to Publish Biographical Book». Billboard. Prometheus Global Media, 31-03-2012 [Consulta: 11 abril 2012].
  55. ↑ «Best Sellers». The New York Times. The New York Times Company, 10-06-2012 [Consulta: 24 agost 2012].
  56. ↑ Jocelyn Vena «One Direction Set To Become Booming $100 Million Business». MTV News. MTV Networks, 15-06-2012 [Consulta: 15 juny 2012]. Arxivat 17 de juny 2012 a Wayback Machine.
  57. ↑ Kia Makarechi «One Direction & Closing Ceremony: Olympics Get A Dose Of 'What Makes You Beautiful'». The Huffington Post. TheHuffingtonPost, Inc., 12-08-2012 [Consulta: 13 agost 2012].
  58. ↑ Amelia Butterfly «One Direction win three MTV Video Music Awards in LA». Newsbeat. BBC, 07-09-2012 [Consulta: 7 setembre 2012].
  59. ↑ 59,0 59,1 «Take Me Home» (en dutch). iTunes Store. Netherlands: Apple Inc.. [Consulta: 16 novembre 2012].
  60. ↑ 60,0 60,1 Adam Sherwin «One Direction – but where next? Writers join battle to create boy band's next hits». The Independent. Independent Print Limited [Londres], 03-04-2012 [Consulta: 27 juny 2012].
  61. ↑ «One Direction Enjoy "Amazing Day" In The Studio Recording New Album». Capital FM. Global Radio, 11-05-2012 [Consulta: 11 maig 2012].
  62. ↑ Tina Hart «One Direction achieve fastest-selling single by a UK act in the US». Music Week. Intent Media [United Kingdom], 21-10-2012 [Consulta: 11 octubre 2012].
  63. ↑ Alan Jones «Official Charts Analysis: One Direction youngest ever act to score No.1 Album and Single simultaneously». Music Week. Intent Media [United Kingdom], 19-11-2012 [Consulta: 19 novembre 2012].
  64. ↑ «One Direction's 'Take Me Home' Debuts at No. 1 With Year's Third-Biggest Opening». Billboard. United States: Prometheus Global Media, 20-11-2012. [Consulta: 22 novembre 2012].
  65. ↑ Tina Hart «Imagem Music signs One Direction hit-writer Fiona Bevan». Music Week. Intent Media [United Kingdom], 29-11-2012 [Consulta: 1r desembre 2012].
  66. ↑ Paul Grein «Chart Watch Extra: Top Albums of 2012». Yahoo! Music. Yahoo! [United States], 03-01-2014 [Consulta: 5 gener 2013].
  67. ↑ «Royal Variety Performance 2012: One Direction and Girls Aloud sing for The Queen». The Daily Telegraph. Telegraph Media Group, 20-11-2012 [Consulta: 24 novembre 2012].
  68. ↑ Andrew Hampp «One Direction Headlines Sold-Out Show at Madison Square Garden». Billboard. Prometheus Global Media, 04-12-2012 [Consulta: 5 desembre 2012].[Enllaç no actiu]
  69. ↑ Jocelyn Vena «One Direction Announce US Dates On 2013 World Tour». MTV News. MTV Networks, 12-04-2012 [Consulta: 20 abril 2012]. Arxivat 14 April 2012[Date mismatch] a Wayback Machine.
  70. ↑ «One Direction Fans in Ticket-Buying Frenzy». MTV News. MTV Networks, 26-02-2012 [Consulta: 20 abril 2012]. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2012-05-28. [Consulta: 12 gener 2013].
  71. ↑ Brittany Stack «How One Direction cashed in on their hugely successful Australian tour». The Daily Telegraph Australia. News Limited, 29-04-2012 [Consulta: 11 juny 2012].
  72. ↑ Marc Schneider «One Direction 3D Film Gets 'Super' Director». Billboard. Prometheus Global Media [Nova York], 13-11-2012 [Consulta: 15 novembre 2012].
  73. ↑ 73,0 73,1 Jody Rosen. «One Direction – Up All Night». Rolling Stone. Jann Wenner, 28-03-2012. Arxivat de l'original el 1 de maig 2012. [Consulta: 16 abril 2012].
  74. ↑ Jon O'Brien. «One Direction». AllMusic. Rovi Corporation. [Consulta: 30 juny 2012].
  75. ↑ Matthew Chisling «Up All Night – One Direction». Rovi Corporation, 21-11-2011 [Consulta: 5 gener 2012].
  76. ↑ 76,0 76,1 Jason Lipshutz «One Direction, 'Up All Night': Track-By-Track Review». Billboard. Prometheus Global Media [Nova York], 07-03-2012 [Consulta: 16 abril 2012].
  77. ↑ Robert Copsey. «One Direction: 'Up All Night' – Album review». Digital Spy. Hearst Magazines UK, 22-11-2011. [Consulta: 28 novembre 2011].
  78. ↑ Jon Caramanica «One Direction, the Boy Band, Plays the Beacon Theater». The New York Times. The New York Times Company, 27-05-2012 [Consulta: 16 juny 2012].
  79. ↑ Robert Copsey. «One Direction: 'What Makes You Beautiful' – Single review». Digital Spy. Hearst Magazines UK, 11-09-2011. [Consulta: 25 juliol 2012].
  80. ↑ Lewis Corner. «One Direction: 'One Thing' – Single review». Digital Spy. Hearst Magazines UK, 02-02-2012. [Consulta: 25 juliol 2012].
  81. ↑ Zachary Houle. «One Direction: Up All Night». PopMatters. Buzz Media, 16-03-2012. [Consulta: 31 març 2012].
  82. ↑ Erica Futterman «One Direction Make a Play For Longevity on First American Headlining Tour». Rolling Stone. Jann Wenner, 27-05-2012 [Consulta: 11 maig 2012].
  83. ↑ Cameron Adams «One Direction infection sweeps Melbourne». Herald Sun. The Herald and Weekly Times [Australia], 18-04-2012 [Consulta: 11 maig 2012].
  84. ↑ Melody Lau «Concert Review: One Direction are mostly killer with some filler». National Post. Postmedia Network Inc. [Canada], 01-06-2012 [Consulta: 11 juny 2012].
  85. ↑ Jane Stevenson «Concert Review: Live Review: One Direction in T.O». Jam! Canoe. Québecor Média, 30-05-2012 [Consulta: 11 juny 2012].
  86. ↑ Chris Richards «One Direction whips Patriot Center into a G-rated frenzy». The Washington Post. The Washington Post Company, 25-05-2012 [Consulta: 9 juliol 2012].
  87. ↑ Mike Wass «One Direction Live In Sydney: Concert Review». Idolator. Buzz Media, 13-04-2012 [Consulta: 9 juliol 2012]. Arxivat 7 de novembre 2021 a Wayback Machine.
  88. ↑ Neil McCormick «The Wanted & One Direction: why British boybands are conquering America». The Daily Telegraph. Telegraph Media Group [Londres], 28-02-2012 [Consulta: 17 març 2012].
  89. ↑ Kerry O'Shea «One Direction, British/Irish boy band about to explode in America says Simon Cowell». IrishCentral. IrishCentral LLC, 12-03-2012 [Consulta: 31 març 2012].
  90. ↑ Lyndsey Parker «The British Are Coming! One Direction Set To Conquer America». Yahoo! News. Yahoo, 12-03-2012 [Consulta: 31 març 2012].
  91. ↑ Jocelyn Vena «The Wanted Vs. One Direction: A Boy Band Cheat Sheet». MTV News. MTV Networks, 14-03-2012 [Consulta: 31 març 2012]. Arxivat 17 de març 2012 a Wayback Machine.
  92. ↑ Brian Mansfield «Meet UK boy band One Direction». USA Today. Gannett Company, 09-03-2012 [Consulta: 31 març 2012].
  93. ↑ Daily Mail Reporter «British boy band One Direction cause fan frenzy as they make US television debut performance on Today show». Daily Mail. Associated Newspapers [Londres], 12-03-2012 [Consulta: 31 març 2012].
  94. ↑ 94,0 94,1 Andy Greene. «The New British Invasion: Boy Bands». Rolling Stone. Jann Wenner, 08-05-2012. [Consulta: 11 juny 2012].
  95. ↑ 95,0 95,1 95,2 Caspar Llewellyn Smith «One Direction: the fab five take America». The Guardian. Guardian Media Group [Londres], 15-03-2012 [Consulta: 31 març 2012].
  96. ↑ «One Direction Twitter Stats». Twitter Counter. Twitter, Inc.. [Consulta: 11 juliol 2012].
  97. ↑ 97,0 97,1 Stephanie Abrahams «Can One Direction Save the Boy Band?». TIME. Time Inc., 06-04-2012 [Consulta: 27 abril 2012].
  98. ↑ 98,0 98,1 98,2 98,3 Leah Collins «One Direction: X Factor boy band on what sets them apart». National Post. Postmedia Network Inc. [Canada], 12-03-2012 [Consulta: 17 març 2012].
  99. ↑ Empire, Kitty «One Direction – review». The Observer, 08-01-2012.
  100. ↑ 100,0 100,1 100,2 100,3 «Mums of One Direction stars reveal how the boys have grown into music sensations». Daily Record. Trinity Mirror, 16-04-2012. [Consulta: 11 maig 2012].
  101. ↑ 101,00 101,01 101,02 101,03 101,04 101,05 101,06 101,07 101,08 101,09 101,10 101,11 101,12 One Direction members. Dare to Dream: Life as One Direction. Harper Collins, 2011. ISBN 978-0-00-744439-7. 
  102. ↑ «One Direction, Jessie J and Wretch 32 Unveil Their Best Christmas Presents Ever». Capital FM. Global Radio, 21-12-2011. [Consulta: 17 març 2012].
  103. ↑ 103,0 103,1 «Niall Interview (VEVO LIFT): Brought to you by McDonald's». YouTube, 16-03-2012. [Consulta: 27 abril 2012].
  104. ↑ «Liam James Payne – Ancestry.co.uk». Ancestry.com. [Consulta: 11 maig 2012].
  105. ↑ 105,0 105,1 Rebecca Davies «One Direction's Liam Payne: 'I effectively died as a baby'». Digital Spy. Hearst Magazines UK, 18-09-2011 [Consulta: 17 març 2012].
  106. ↑ 106,0 106,1 106,2 Victoria Nash «Liam Payne now sprinting to X Factor success». Express & Star. Midland News Association, 11-09-2010 [Consulta: 11 setembre 2010].
  107. ↑ 107,0 107,1 107,2 «One Direction: "We Take Inspiration From Take That"». Capital FM. Global Radio, 23-12-2011 [Consulta: 27 abril 2012].
  108. ↑ «Harry Edward Styles – Ancestry.co.uk». Ancestry.com. [Consulta: 11 maig 2012].
  109. ↑ 109,0 109,1 109,2 Belinda Ryan «Holmes Chapel X Factor star Harry Styles can win show say school bandmates». Crewe Chronicle. Trinity Mirror, 29-09-2010 [Consulta: 23 octubre 2011].
  110. ↑ «Harry Styles». Capital FM. Global Radio, 12-03-2012. [Consulta: 17 març 2012].
  111. ↑ Lewis Panther «One Direction star Harry Styles' dad on bond between him and his boy». Daily Record. Trinity Mirror, 24-06-2012 [Consulta: 25 juny 2012].
  112. ↑ Kate Simms «Harry Styles has got the X Factor in Holmes Chapel». BBC News. BBC, 17-11-2010 [Consulta: 31 març 2012].
  113. ↑ Andrei Harmsworth. «Harry Styles: Ronnie Wood wanted to play guitar with One Direction». Metro. Associated Newspapers Ltd, 20-04-2012. Arxivat de l'original el 30 de setembre 2012. [Consulta: 27 abril 2012].
  114. ↑ «Louis Troy Austin – Ancestry.co.uk». Ancestry.com. [Consulta: 11 juny 2012].
  115. ↑ «GRO Index Doncaster Jan 1992». Ancestry.com. Arxivat de l'original el 23 de setembre 2018. [Consulta: 6 juny 2012].
  116. ↑ «Louis turns 20!». Onedirectionmusic.com. Sony Music Entertainment (UK) Ltd, 24-12-2011 [Consulta: 24 novembre 2011].
  117. ↑ «Doncaster News and Features: Famous Doncastrian: Louis Tomlinson». Donny Online. Donny Online Network, 29-06-2011. [Consulta: 16 juny 2012].
  118. ↑ «Family album reveals my boy really has got the X Factor». The Star. Johnston Publishing Ltd, 19-10-2010. Arxivat de l'original el 2 de febrer 2012. [Consulta: 17 març 2012].
  119. ↑ «Louis Interview (VEVO LIFT): Brought to you by McDonald's». YouTube, 23-03-2011. [Consulta: 9 juny 2012].
  120. ↑ 120,0 120,1 «One Direction's Louis Tomlinson is a fan of Robbie Williams». 'STV'. STV Group, 18-08-2011. Arxivat de l'original el 13 d’abril 2013. [Consulta: 27 abril 2012].
  121. ↑ «One Direction name debut album 'Up All Night', reveal cover». Digital Spy. Hearst Magazines UK, 16-10-2011. [Consulta: 21 març 2012].
  122. ↑ «Zain Javadd Malik – Ancestry.co.uk». Ancestry.com. [Consulta: 11 maig 2012].
  123. ↑ «Diva Fever's Craig Saggers: One Direction's Zain 'Zayn' Malik wears the dog-tag I gave him». Teen Now Magazine. IPC Media Limited, 19-12-2010. [Consulta: 17 març 2011].
  124. ↑ Emma Clayton «East Bowling teenager Zain Malik makes it to finals, but Bradford girl band Husstle bow out». Bradford Telegraph & Argus. Newsquest Media Group, 05-10-2010 [Consulta: 5 octubre 2012].
  125. ↑ Liz Thomas «Beatlemania takes a whole new Direction! Thousands gather in Montreal to catch a glimpse of the band». Daily Mail. Associated Newspapers [Londres] [Consulta: 31 març 2012].
  126. ↑ «Zayn Malik's mum: When my boy leaves home, I cry at the gate». Now Magazine. IPC Media Limited, 22-04-2012 [Consulta: 11 maig 2012].
  127. ↑ Ben Barnett «Classmates seek support for East Bowling One Direction star Zayn Malik». Bradford Telegraph & Argus. Newsquest Media Group, 26-11-2010 [Consulta: 26 novembre 2010].
  128. ↑ 128,0 128,1 «Zayn Interview (VEVO LIFT): Brought to you by McDonald's». YouTube, 30-03-2012. [Consulta: 27 abril 2012].
  129. ↑ Maggie Doherty «Backbeat: One Direction's Harry Styles Gets a Faceful of Ice-Cream Cake at Z-100». Billboard.biz. Prometheus Global Media, 26-03-2012 [Consulta: 27 abril 2012].
  130. ↑ Emily Hewett «One Direction's Zayn Malik vows to quit smoking for New Year resolution». Metro. Associated Newspapers Ltd, 29-12-2011 [Consulta: 27 abril 2012]. Arxivat 8 de novembre 2012 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2012-11-08. [Consulta: 19 gener 2013].
  131. ↑ «Kalima». Arxivat de l'original el 19 d’octubre 2012. [Consulta: 22 juny 2012].
  132. ↑ Kari Huus «One Direction singer Zayn Malik: Global pop star, and Muslim». msnbc.com. NBCUniversal, 18-06-2012 [Consulta: 19 juny 2012]. Arxivat 17 August 2017[Date mismatch] a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2017-08-17. [Consulta: 19 gener 2013].
  133. ↑ Prometheus Global Media «Zayn Malik Explains One Direction Exit: 'I Have To Do What Feels Right in My Heart'». Billboard. Prometheus Global Media [United States], 25-03-2015 [Consulta: 25 març 2015].
  134. ↑ «One Direction – Official Charts Company» (select "Albums" tab). UK Albums Chart. United Kingdom: Official Charts Company. [Consulta: 2 octubre 2012].
  135. ↑ «Discography One Direction». 'Australian-charts.com'. Switzerland: Hung Medien. [Consulta: 26 gener 2012].
  136. ↑ «Discografie One Direction» (en dutch). 'ultratop.be'. Switzerland: Hung Medien. [Consulta: 3 octubre 2012].
  137. ↑ «One Direction Album Chart History: Billboard Canadian Albums Chart». Billboard. United States: Prometheus Global Media. [Consulta: 28 setembre 2012].
  138. ↑ «Discographie One Direction» (en francès). 'lescharts.com'. Switzerland: Hung Medien. [Consulta: 3 octubre 2012].
  139. ↑ «Discography One Direction». 'irish-charts.com'. Switzerland: Hung Medien. [Consulta: 3 octubre 2012].
  140. ↑ «Discography One Direction» (en dutch). 'dutchcharts.nl'. Switzerland: Hung Medien. [Consulta: 2 octubre 2012].
  141. ↑ «Discography One Direction». 'charts.org.nz'. Switzerland: Hung Medien. Arxivat de l'original el 17 d’abril 2016. [Consulta: 3 octubre 2012].
  142. ↑ «Discography One Direction». 'swedishcharts.com'. Switzerland: Hung Medien. [Consulta: 3 octubre 2012].
  143. ↑ «One Direction Album Chart History: Billboard 200». Billboard. United States: Prometheus Global Media. [Consulta: 28 setembre 2012].
  144. ↑ «iTunes - Music - Up All Night (Yearbook Edition) by One Direction». iTunes Store. Republic of Ireland: Apple Inc.. [Consulta: 3 gener 2012].
  145. ↑ Dan Lane «The Top 10 biggest selling X Factor debut singles and albums revealed!». Official Charts Company [United Kingdom], 08-12-2012 [Consulta: 8 desembre 2012].
  146. ↑ 146,0 146,1 Keith Caulfield. «Adele's '21' 2012's Best Selling Album; Gotye Has Top Song». Billboard. United States: Prometheus Global Media, 04-01-2013. [Consulta: 4 gener 2013].
  147. ↑ «Top Selling Artists of 2012: From Taylor Swift to Adele». International Business Times. The International Business Times Inc. [United States], 31-12-2012 [Consulta: 4 gener 2013]. Arxivat 2 de gener 2013 a Wayback Machine.
  148. ↑ 148,0 148,1 «ARIA Charts – Accreditations – 2012 Albums». Australia: Australian Recording Industry Association (ARIA), 15-04-2012. [Consulta: 4 desembre 2012].
  149. ↑ «One Direction to hold global Twitter viewing party for new concert DVD». Music Week. Intent Media [United Kingdom], 30-05-2012 [Consulta: 11 juny 2012].
  150. ↑ «Veckolista Album - Vecka 36, 7 september 2012 [Weekly List Album - Week 36, 7 September 2012]» (en swedish). Sverigetopplistan. Sweden: Swedish Recording Industry Association (GLF), 07-09-2012. [Consulta: 14 setembre 2012].
  151. ↑ 151,0 151,1 «Gold and Platinum > Searchable Database > One Direction». United States: Recording Industry Association of America (RIAA). [Consulta: 12 desembre 2012].
  152. ↑ «NZ Top 40 Albums Chart». 'Nztop40.co.nz'. New Zealand: Recording Industry Association of New Zealand (RIANZ), 01-10-2012. [Consulta: 2 octubre 2012].
  153. ↑ «Anneee 2012 - Certifications au 20/11/2012 [Year 2012 - Certifications 20/11/2012]» (PDF) (en francès). France: Syndicat National de l'Édition Phonographique (SNEP), 20-11-2012. Arxivat de l'original el 5 de desembre 2014. [Consulta: 8 desembre 2012].
  154. ↑ Dan Lane «The Official Top 40 Biggest Selling Albums Of 2012 revealed!». Official Charts Company [United Kingdom], 02-01-2013 [Consulta: 2 gener 2013].
  155. ↑ «Veckolista Album - Vecka 46, 16 november 2012 [Weekly List Album - Week 46, 16 November 2012]» (en suec). Sverigetopplistan. Suècia: Swedish Recording Industry Association, 16-11-2012. [Consulta: 16 novembre 2012].
  156. ↑ «Gouden plaat voor One Direction [Golden plate for One Direction]» (en neerlandès). NU.nl. Sanoma Media [Països Baixos], 09-11-2012 [Consulta: 9 novembre 2012].
  157. ↑ «NZ Top 40 Albums Chart». 'Nztop40.co.nz'. New Zealand: Recording Industry Association of New Zealand, 19-11-2012. [Consulta: 19 novembre 2012].
  158. ↑ «What Makes You Beautiful by OneDirection». iTunes. [Consulta: 20 gener 2013].
  159. ↑ «Gotta Be You - EP by One Direction» (en anglès). iTunes. [Consulta: 13 novembre 2011].
  160. ↑ «One Direction - Australian Charts» (en anglès). Australian-charts.com / Hung Medien. Arxivat de l'interpret = One + Direction original el 2011-06-29. [Consulta: 1r desembre 2011].
  161. ↑ «One Direction - Belgium (Flanders) Charts». www.ultratop.be/nl/ Hung Medien.
  162. ↑ «[http:/ / irish-charts.com/showinterpret.asp? interpret = One + Direction One Direction - Irish Charts]» (en anglès). irish-charts.com / Hung Medien.
  163. ↑ «? interpret = One + Direction One Direction - Dutch Charts» (en anglès). dutchcharts.nl / Hung Medien.
  164. ↑ «One Direction - New Zealand Charts» (en anglès). charts.org.nz / Hung Medien. Arxivat de l'original el 2016-04-17. [Consulta: 1r desembre 2011].
  165. ↑ Posicions en les llistes a Escòcia:
  166. ↑ «One Direction and JLS join X Factor Charity Single» (en anglès). Digital Spy.

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: One Direction
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=One_Direction&oldid=34266361»