Nikolai Vavílov

Nikolai Vavílov
	; (1933)
Biografia
Naixement	13 novembre 1887 (Julià) ; Moscou (Rússia)
Mort	26 gener 1943 (55 anys); Saràtov (Rússia)
Causa de mort	inanició
Sepultura	Voskresenskoye cemetery of Saratov (en)
Residència	Rússia
Formació	Universitat Agrària Estatal Russa (–1910); institut commercial de Moscou (fr)
Activitat
Camp de treball	Biologia, agricultura, genètica i botànica
Ocupació	botànic, geògraf, acadèmic, genetista, biòleg, explorador, agrònom
Ocupador	VASKhNIL (en) , vicepresident (1935–1940) ; Societat Geogràfica de Rússia, president (1931–1940) ; Vavilov Institute of General Genetics (en) , director (1930–1940) ; VASKhNIL (en) , president (1929–1935) ; Federal Research Center "N.I. Vavilov All-Russian Institute of Plant Genetic Resources" (en) , director (1920–1940) ; Saratov State Agrarian University (en) , catedràtic (1917–1921)
Membre de	Royal Society (1942–); Acadèmia Nacional de les Ciències d'Ucraïna (1929–); Acadèmia Alemanya de Ciències Leopoldina (1925–); Acadèmia de Ciències de Rússia (membre corresponent) (1923–); Acadèmia de Ciències de Rússia (acadèmic) ; Comitè Executiu Central de la Unió Soviètica ; Comitè Executiu Central de Totes les Rússies
Obra
Estudiant doctoral	Boris Semevskiy (en) , Valentin Kuzmin (en) i Aleksandr Negrul
Abrev. botànica	Vavilov
Localització dels arxius	Russian State Archive of Economy (en) ; Arxius de l'Acadèmia Russa de les Ciències ;
Família
Família	Vavilov family (en)
Cònjuge	E. I. Barulina (1926–)
Pare	Ivan Vavilov
Germans	Sergei Ivanóvitx Vavilov
Premis
	(18 juny 1942) Membre estranger de la Royal Society; (1926) Premi Lenin; Medalla de l'Exhibició d'Or a l'assoliment econòmic; Medalla Nikolai Przewalski ;

L'abreviació botànica estandarditzada per citar un tàxon descrit per aquest autor és Vavílov^[1]

Nikolai Ivànovitx Vavílov - Николай Иванович Вавилов (rus) - (Moscou, 25 de novembre de 1887 - 26 de gener de 1943) va ser un destacat botànic i genetista rus. És conegut per haver establert els centres d'origen de les plantes conreades (centres d'origen de Vavílov). Va dedicar la seva vida a la millora del blat, blat de moro, i altres cereals. Vavilov era el germà gran del físic Serguei Ivànovitx Vavílov.

Estudià agricultura a Moscou i es llicencià el 1910. Mentre desenvolupava la seva teoria dels centres d'origen de les plantes cultivades, Vavílov organitzà una sèrie d'expedicions agronòmiques recollint llavors de gran part del món i va crear a Leningrad la més gran col·lecció de llavors del món.^[2] Aquest dipòsit de llavors va ser mantingut fins i tot durant el setge de Leningrad de la Segona Guerra Mundial. Vavílov també formulà la llei de les sèries homòlogues en la variació.^[3] Va rebre el Premi Lenin.

Vavílov criticà els conceptes no mendelians de Trofim Lissenko. Per això, Vavílov va ser arrestat el 1940 i morí de desnutrició a la presó el 1943. La majoria dels seus treballs de genètica van ser presos pels alemanys el 1943, i transferits a l'Institut per a la Genètica de les Plantes de la SS a Graz, Àustria.^[4] però el gran banc de llavors de Leningrad no en va ser afectat.

Referències

↑ Es poden consultar els tàxons descrits per aquest autor a International Plant Names Index (anglès)
↑ The significance of Vavilov's scientific expeditions Arxivat 2008-01-29 a Wayback Machine.. PGR Newsletter 124. Bioversity International.
↑ Popov I. Yu (2002). Periodical systems in biology Arxivat 2007-05-14 a Wayback Machine.
↑ Heinz Brücher and the SS botanical collecting command to Russia 1943 Arxivat 2007-09-29 a Wayback Machine.. PGR Newsletter 129. Bioversity International.

Bibliografia

Shumnyĭ, V K «[Two brilliant generalizations of Nikolai Ivanovich Vavilov (for the 120th anniversary)]». Genetika, 43, 11, 2007, p. 1447–53. PMID:18186182.
Zakhàrov, Ilià A «Nikolai I Vavilov (1887-1943)». J. Biosci., 30, 3, 2005, p. 299–301. PMID:16052067.
Crow, J F «Plant breeding giants. Burbank, the artist; Vavilov, the scientist.». Genetics, 158, 4, 2001, p. 1391–5. PMID:11514434.
Crow, J F «N. I. Vavilov, martyr to genetic truth.». Genetics, 134, 1, 1993, p. 1–4. PMID:8514123.
Delone, N L «[Significance of the scientific heritage of N.I. Vavilov in the development of space biology (on the centenary of his birth)]». Kosmicheskaia biologiia i aviakosmicheskaia meditsina, 22, 6, p. 79–83. PMID:3066990.
Vasina-Popova, E T «[The role of N. I. Vavilov in the development of Soviet genetics and animal selection]». Genetika, 23, 11, 1987, p. 2002–6. PMID:3322935.
Levina, E S «Not Available». Voprosy istorii estestvoznaniia i tekhniki (Institut istorii estestvoznaniia i tekhniki (Akademiia nauk SSSR)), 4, 1987, p. 34–43. PMID:11636235.
Alekseev, V P «Not Available». Sovetskaia ėtnografiia / Akademiia nauk SSSR i Narodnyĭ komissariat prosveshcheniia RSFSR, 6, 1987, p. 72–80. PMID:11636003.
Raipulis, J «Not Available». Vestis. Izvestiia. Latvijas PSR Zinātnu akadēmija, 9, 1987, p. 71–6. PMID:11635329.
«[Correspondence legacy of N. I. Vavilov]». Genetika, 15, 8, 1979, p. 1525–6. PMID:383572.
Berdyshev, G D; Savchenko, N I; Pomogaĭbo, V M; Shcherbina, D M «[Celebration of the 90th anniversary of the birth of N. I. Vavilov in the Ukraine]». Tsitol. Genet., 12, 2, p. 177–9. PMID:356364.
Khuchua, K N «[Life and career of Academician N. I. Vavilov. On the 90th anniversary of his birth]». Tsitol. Genet., 12, 2, p. 174–7. PMID:356363.
Kondrashov, V «[On the 90th birthday of N. I. Vavilov]». Genetika, 14, 12, 1978, p. 2225. PMID:369949.
Reznik, S. and Y. Vavilov 1997 "The Russian Scientist Nicolay Vavilov" (preface to English translation of:) Vavilov, N. I. Five Continents. IPGRI: Rome, Italy.
Cohen, Barry Mendel 1980 Nikolai Ivanovich Vavilov: His Life and Work. Ph.D.: University of Texas at Austin.
Bakhteev, F. Kh. (James G. Dickson, translator) 1960 "To the History of Russian Science: Academician Nicholas IV an Vavilov on His 70th Anniversary (November 26, 1887-August 2, 1942)," The Quarterly Review of Biology, 35: 115-119.

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Nikolai Vavílov

[1] Es poden consultar els tàxons descrits per aquest autor a International Plant Names Index (anglès)

[2] The significance of Vavilov's scientific expeditions Arxivat 2008-01-29 a Wayback Machine.. PGR Newsletter 124. Bioversity International.

[3] Popov I. Yu (2002). Periodical systems in biology Arxivat 2007-05-14 a Wayback Machine.

[4] Heinz Brücher and the SS botanical collecting command to Russia 1943 Arxivat 2007-09-29 a Wayback Machine.. PGR Newsletter 129. Bioversity International.

[1]