Navarrés

Navarrés

Escut d'armes
Tipus	municipi d'Espanya i municipi del País Valencià
Localització
39° 06′ 05″ N, 0° 41′ 36″ O / 39.101388888889°N,0.69333333333333°O / 39.101388888889; -0.69333333333333
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	País Valencià
Província	Província de València
Comarca	la Canal de Navarrés
Capital de	la Canal de Navarrés
Capital	Navarrés
Població humana
Població	3.061 (2023) (65,13 hab./km²)
Gentilici	Navarresí, navarresina
Idioma oficial	castellà (predomini lingüístic)
Geografia
Superfície	47 km²
Altitud	275 m
Limita amb	Bolbait Tous Sumacàrcer Quesa Xella
Partit judicial	Xàtiva
Dades històriques
Patrocini	Mare de Déu del Remei
Festa patronal	Del 8 al 12 d'octubre
Organització política
• Alcaldessa	Estela del Carmen Darocas Marín (2011–)
Identificador descriptiu
Codi postal	46823
Fus horari	UTC+01:00
Codi INE	46179
Codi ARGOS de municipis	46179
Lloc web	navarres.es

Navarrés és un municipi del País Valencià de la comarca de la Canal de Navarrés.

Limita amb Bolbait, Xella i Quesa (a la mateixa comarca) i Sumacàrcer i Tous (a la Ribera Alta).

Navarrés està situat, al cor de la comarca, en els voltants del riu Grande. De l'entorn del riu destaca l'anomenada Ceja del Río Grande, una cresta boscosa en un dels costats del canyó que forma el riu, davall de la qual transcorre una carretera. Es tracta d'un recorregut d'excepcional bellesa des del qual es pot apreciar la impressionant massa boscosa de pinedes i matolls aromàtics.

En el nord-oest del terme municipal es troba la Presa d'Escalona, que recull aigua del riu Escalona, afluent del Xúquer, i recipient natural en el qual confluïxen les aigües del riu Grande, el riu Fraile i el Ludey. Prop d'eixe punt hi ha diverses coves d'interés turístic per l'excel·lent conservació d'estalactites i estalagmites: Avenc de Tous, Cova del Barber, entre altres.

• Navarrés
• Playamonte

El clima és mediterrani, amb cert matís continental, car l'oscil·lació tèrmica és de 15,5 °C. La temperatura mitjana anual és de 16,3 °C i les precipitacions totalitzen 433 mm irregularment distribuïdes al llarg de l'any, amb forta sequera estival.^[1]

L'Ereta del Pedregal, considerat un dels jaciments més importants de l'Eneolític a la Península i els diversos abrics i coves amb pintures rupestres des del paleolític fins al Bronze són testimonis del pas de la Història pel municipi; més recentment, Navarrés era un poblat àrab ocupat per Jaume I (1208-1276), durant el seu setge a Xàtiva, en l'any 1244; els seus primers propietaris van ser els Llúria, després passà a Pasqual Maçana i, finalment, va ser adquirit per Jaume Castellà, el 1387; sent senyoriu de la família Tolsa va formar baronia amb Bolbait, Xella i Bicorb, la qual seria elevada per Felip II (1527-1598) al rang de marquesat, en 1560, acte en què la dona a Pere Galceran de Borja, mestre de l'orde de Montesa, lloc de moriscs restà deshabitat en 1609, no sense que hi haguera violentes revoltes com a resistència al decret d'expulsió; el senyor, nogensmenys, fou indemnitzat per la pèrdua demogràfica i, per tant, econòmica; altres famílies que han ostentat el marquesat han sigut els comtes d'Almenara, els barons de Gurrea, els barons de Pertusa, també marquesos de Cañizar; els marquesos de Lazan i, finalment, els comtes de Villapaterna.

L'activitat econòmica del municipi es concentra en la ramaderia (conills i porcs, fonamentalment) i l'agricultura, en què destaca la recent proliferació d'hivernacles que han convertit el poble en un dels principals productors de flor del País Valencià; hi ha també magatzems d'alls. La indústria hi era escassa fins als anys setanta del segle XX i es fonamentava en la cistelleria. Després s'hi han instal·lat indústries de tèxtil, vidre, pastisseria, confecció, fusta, fusteria metàl·lica i altres.^[2]

Des de 2011 l'alcaldessa de Navarrés és Estela del Carmen Darocas Marín del Partit Popular (PP).^[3]

• Església de l'Assumpció. Reconstruïda en el segle xviii, concretament les obres van finalitzar l'any 1756.^[4] Campanar aixecat en 1950 sobre la primitiva torre barroca. Es pot visitar el seu Museu Parroquial. Té una estructura neoclàssica, que es barreja amb una ornamentació rococó. La planta és de creu llatina, amb capelles laterals entre els contraforts, la coberta de volta de mig canó, amb llunetes i cúpula al creuer. Al presbiteri té un magnífic retaule de fusta tallada.
• Ermita del Crist de la Salut. L'ermita, situada a l'est de la població, en un monticle d'una elevació pròxima als 200 m., va ser manada construir al segle xviii per Paula Calatayud, esposa de D. Baltasar Pérez, els cossos dels quals van ser enterrats després de la seua mort al Temple parroquial, concretament als peus de la patrona, la Mare de Déu del Remei, a l'antiga ubicació de la seua capella. L'ermita que ara coneixem és conseqüència de l'ampliació duta a terme l'any 1928, sent inaugurades les obres el dia 30 d'agost d'aquell any. La seua construcció consta d'una sola nau amb pilastres, arcs de mig punt i volta de canó en la nau central, sobre un arc tranquil a la sagristia. Té espadanya sobre la porta d'entrada. Al presbiteri podem veure un bell retaule d'estil neoclàssic, en la fornícula central queda albergada la imatge del Santíssim Crist de la Salut.
  L'actual imatge del Santíssim Crist de la Salut és rèplica de la que va ser donada per Sant Joan de Ribera al segle xvii amb motiu de la seua visita pastoral a la població l'any 1606, sent destruïda l'any 1936, la qual cosa va suposar que la devoció i el fervor dels navarresins i navarresines al Santíssim Crist de la Salut, es manifestessin l'any 1940 amb l'encàrrec i sufragi de l'actual imatge, que està elaborada en fusta policromada.
• El Castell. Aixecat pot ser aprofitant els fonaments d'una fortalesa del Bronze, les ruïnes de la qual es troben molt a prop. No queden d'ell més que alguns llenços i part de dues torrasses.
• Abribador de los moros.
• La Tinaja. Almodí d'origen àrab.
• Font de la Marquesa o de Los 24 chorros. Més de dos-cents anys d'antiguitat.
• Autèntics tresors d'art prehistòric en: Las Fuentes, Abrigo del Garrofero (pendents de declaració de Patrimoni de la Humanitat), cova del Barbero, Las Carasetas (deu figuracions de cares humanes suposadament del Bronze).

• Ceja del Rio Grande. El gorg característic que forma el riu és un lloc procliu a la pràctica del turisme actiu i de naturalesa. Este paratge atrau persones que practiquen l'excursionisme, el barranquisme, les tècniques verticals de muntanya i l'espeleologia.
• Presa d'Escalona. En el nord-oest de terme municipal de Navarrés es troba la Presa d'Escalona, que rep aigua del riu Escalona, afluent del Xúquer, i recipient natural en el qual confluïxen les aigües del Riu Grande, del riu Fraile i el Ludey.
• Avenc de les Graelles. Declarat Lloc d'Importància Comunitària (LIC).

• Sant Antoni. Amb tradicional foguera, "torrà" de carn i embotit, balls, jocs populars, etc.
• Setmana Cultural. La primera setmana d'agost amb activitats esportives, culturals, lúdiques, etc.
• Festes Patronals. Del 8 al 12 d'octubre en honor del Crist de la Salut i la Verge del Remei. Les celebracions abasten des de les processons, plenes de gran devoció; les actuacions musicals, balls, cercaviles, concerts, ball i dansa clàssica; Corals; exposicions d'artesania locals i foranes; fires artesanals; competicions esportives (futbol, raspall, tir al plat, escacs, etc.); ofrenes de flors; parcs infantils; teatre; focs artificials; concursos gastronòmics, etc.

• Joan Baptista Humet (Navarrés, 1950 - Barcelona, 2008) Cantant.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Navarrés

• Ajuntament de Navarrés
• País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
• Institut Valencià d'Estadística Arxivat 2010-06-18 a Wayback Machine..
• Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat Arxivat 2008-05-26 a Wayback Machine..