NGC 2244
 NGC 2244 | |
|---|---|
 Imatge en infraroig de NGC 2244 presa pel telescopi espacial Spitzer (SIRT)  | |
| Tipus | cúmul obert |
| Descobert per | John Flamsteed |
| Data de descobriment | 17 febrer 1690 |
| Constel·lació | Unicorn |
| Època | J2000.0 |
| Característiques físiques i astromètriques | |
| Distància de la Terra | 2.792,544 pc [1] |
| Magnitud aparent (V) | 4,8 (banda V)[2] |
| Moviment propi (declinació) | −1,13 mas/a [3] |
| Moviment propi (ascensió recta) | −0,23 mas/a [3] |
| Velocitat radial | 26,5 km/s[4] |
| Ascensió recta (α) | 6h 31m 55.008s[5] |
| Declinació (δ) | 4° 56' 30.12''[5] |
| Catàlegs astronòmics | |
| NGC | 2244 i 2239 |
NGC 2244 (New General Catalogue) NGC 2239 (New General Catalogue) OCl 515 (Catalogue of Star Clusters and Associations) OCl 515.0 (Catalogue of Star Clusters and Associations) C 0629+049 (Catàleg Caldwell) OCISM 112 (Catalog of open clusters and associated interstellar matter) [KPS2012] MWSC 0896 (Global survey of star clusters in the Milky Way. III. 139 new open clusters at high Galactic latitudes)
| |
NGC 2244 (conegut també com a Caldwell 50) és un cúmul obert situat al bell mig de la nebulosa de la Roseta a la constel·lació de Monoceros. Dins aquest cúmul hi ha diverses estrelles de classe espectral O, estrelles de gran massa i que, per tant, estan a molt alta temperatura i generen gran quantitat de radiació.
Les estrelles de NGC 2244 es formaren fa menys de 5 milions d'anys[6] a partir de la matèria del centre de la nebulosa, la seva radicació d'alta energia ionitza el gas proper (principalment hidrogen) el qual en emetre llum en la part vermella de l'espectre dona aparença a la nebulosa. el cúmul NGC 2244 amida uns 50 anys llum[7] de diàmetre, està a uns 5.000 anys llum[8] de distància de la Terra i és visible amb binocles.
Les estrelles més joves (formades fa menys de 2 milions d'anys),[6] brillants i massives del cúmul són HD 46223, de classe espectral O4, amb una lluminositat unes 400.000 vegades la del Sol i aproximadament 50 cops més massiva, i HD 46150, de classe espectral O5, 450.000 vegades més lluminosa que el Sol i uns 60 cops més massiva, hi ha indicis, però, que aquesta darrera és una estrella doble.[6]
Referències
[modifica]
- ��� «Integrated parameters of star clusters: a comparison of theory and observations» (en anglès). Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 2010, pàg. 1491–1506. DOI: 10.1111/J.1365-2966.2009.16213.X.
- ↑ Afirmat a: SIMBAD.
- ↑ 3,0 3,1 Marcelo Assafin «Proper motions of the optically visible open clusters based on the UCAC4 catalog» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 2014, pàg. 79–79. DOI: 10.1051/0004-6361/201323226.
- ↑ Andrea Kunder «A RAVE investigation on Galactic open clusters» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 4-2017, pàg. 106–106. DOI: 10.1051/0004-6361/201630012.
- ↑ 5,0 5,1 «The orbits of open clusters in the Galaxy» (en anglès). Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 4, 11-11-2009, pàg. 2146–2164. DOI: 10.1111/J.1365-2966.2009.15416.X.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 Martins, F.; et al. «A quantitative study of O stars in NGC2244 and the Mon OB2 association». Astronomy & Astrophysics, 538, 2-2012. arXiv: 1110.4509. Bibcode: 2012A%26A...538A..39M.
- ↑ «WISE Captures the Unicorn's Rose» (en anglès), 25-08-2010. [Consulta: 22 novembre 2015].
- ↑ O'Meara, S.J.; Moore, P. Cambridge Deep Sky Companions - The Caldwell Objects, 2002. ISBN ISBN 0-521-82796-5.
