Vés al contingut

Mort de George Floyd

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquest article o secció necessita millorar una traducció deficient.
Podeu col·laborar-hi si coneixeu prou la llengua d'origen. També podeu iniciar un fil de discussió per consultar com es pot millorar. Elimineu aquest avís si creieu que està solucionat raonablement.
Plantilla:Infotaula esdevenimentMort de George Floyd
Imatge
Map
 44° 56′ 04″ N, 93° 15′ 45″ O / 44.93433°N,93.26244°O / 44.93433; -93.26244
Tipusassassinat
brutalitat policial als Estats Units Modifica el valor a Wikidata
Data25 maig 2020 Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióPowderhorn (Minnesota) Modifica el valor a Wikidata
EstatEstats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata
Causabrutalitat policial Modifica el valor a Wikidata
Efectesprotestes per la mort de George Floyd
judici contra Derek Chauvin
Eulogy of Al Sharpton at the George Floyd Funeral (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
VíctimaGeorge Floyd víctima d'un homicidi Modifica el valor a Wikidata
Morts1 Modifica el valor a Wikidata
Ferits0 Modifica el valor a Wikidata
PerpetradorDerek Chauvin (agent de policia, assassí) Modifica el valor a Wikidata
Etiqueta#GeorgeFloyd, #Icantbreathe i #Sayhisname Modifica el valor a Wikidata

George Floyd va ser un home afroamericà que va morir el 25 de maig del 2020 a Minneapolis, Minnesota, als Estats Units, després que el policia blanc Derek Chauvin li posés el genoll sobre el coll durant més de set minuts, mentre altres policies l'immobilitzaven.[1][2][3] Els fets van ser enregistrats amb telèfons mòbils i van ser difosos a les xarxes socials.[4] Els quatre agents implicats en la mort van ser acomiadats el dia següent.[5]

L'Oficina Federal d'Investigació està realitzant una investigació federal sobre drets civils sobre l'incident, a petició del departament de policia de Minneapolis, mentre que l'Oficina d'Aprensió Criminal de Minnesota (BCA) investiga si hi hauria possibles violacions dels estatuts de Minnesota.[2]

La mort de Floyd s'ha comparat amb la mort del 2014 d'Eric Garner, un home negre desarmat que va cridar repetidament "No puc respirar" mentres era sufocat per policies que el van detenir.[1]

Gent implicada

[modifica]
  • George Floyd era un home afroamericà de 46 anys.[1] Natiu de Houston, Texas, va viure a St. Louis Park, Minnesota, i hi va treballar com a vigilant de seguretat.[6]
  • Derek Chauvin, de 44 anys, treballava desde feia 19 anys al departament de policia de Minneapolis. Chauvin va ser identificat com l'oficial que va retenir Floyd a terra posant-li un genoll al coll.[7] Va estar implicat en tres tirotejos durant el seu servei policial, en un dels quals va resultar amb morts.[8][9]
  • Tou Thao, va passar per l'acadèmia de policia el 2009 i va ser contractat a un càrrec a temps complet el 2012. El 2017, Thao havia estat acusat de fer ús excessiu de força que finalment va ser resolt fora del tribunal per 25.000 dòlars.[7]
  • Altres dos oficials, identificats el 27 de maig, com Thomas Lane i J. Alexander Kueng, no van presentar-se a la càmera, però també van ser expulsats del cos de policia arran de l'incident.[10]

Conseqüències

[modifica]
Protesta en contra de la violència policial després de la mort de George Floyd el 26 de maig.

El 26 de maig, el cap de la policia de Minneapolis, Medaria Arradondo, va anunciar que els agents estaven posats en excedència.[11] Més tard al dia, els quatre agents que van respondre van ser fets fora.[5]

Aquell dia, l'Oficina Federal d'Investigació va anunciar que revisava l'incident.[4] Les gravacions del cos dels oficials van ser cedides a l'Oficina d'Aprensió Criminal de Minnesota. El fiscal de drets civils, Benjamin Crump, representa a la família de Floyd.[12]

El 27 de maig, la desinformació dirigida a Chauvin va començar a circular a les xarxes socials, amb afirmacions especialment destacades que Chauvin va ser objecte d'una foto amb un barret "Make Whites Great Again" i que Chauvin estava amb Donald Trump en una manifestació política posteriorment mostrada per ser fals.[13][14][15]

Memorials i protestes

[modifica]
Memorial a George Floyd hores després de la seva mort.

Arran de la indignació comunitària a Minneapolis, la parada d'autobús al lloc de la mort de Floyd a l'avinguda Chicago es va convertir en un monument commemoratiu durant el dia 26 de maig, amb molts cartells com a homenatges i referint-se al moviment Black Lives Matter.[16] A mesura que avançava el dia, més gent es va presentar per manifestar-se contra la mort de Floyd. La multitud, que es calcula que és de milers de persones,[17] després va marxar al tercer recinte de la policia de Minneapolis. Els participants van utilitzar cartells i eslògans amb frases com "Justice for George" "I can't breathe" i "Black Lives Matter".[16]

La protesta va atraure centenars de persones i va començar pacíficament, després va començar a haver-hi violència per part dels manifestants, culminant amb la banalització del recinte mitjançant pintura en polvoritzador i roques llançades per les finestres dels vehicles policials per manifestants frustrats. Al voltant de les 20:00 hores, la policia armada amb antidisturbis va disparar a la multitud rondes de sacs de sorra i agents químics.[18]

Incendi de comissaries de la policia

[modifica]

La indignació ciutadana no va cessar i el 28 de maig de 2020 les protestes van arribar fins a les comissaries de la policia de Minneapolis. Algunes van ser incendiades pels manifestants.[19]

Referències

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mort de George Floyd
  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 «Video Of Fatal Arrest Shows Minneapolis Officer Kneeling On George Floyd's Neck For Several Minutes» (en anglès), 26-05-2020. [Consulta: 28 maig 2020].
  2. ↑ 2,0 2,1 «'This is the right call': Officers involved in fatal Minneapolis incident fired, mayor says» (en anglès), 26-05-2020. Arxivat de l'original el 2020-05-28. [Consulta: 28 maig 2020].
  3. ↑ «'Being Black In America Should Not Be A Death Sentence': Officials Respond To George Floyd's Death» (en anglès), 26-05-2020. [Consulta: 28 maig 2020].
  4. ↑ 4,0 4,1 Hauser, Christine; Taylor, Derrick Bryson; Vigdor, Neil «‘I Can't Breathe’: 4 Minneapolis Officers Fired After Black Man Dies in Custody» (en anglès). The New York Times, 26-05-2020. ISSN: 0362-4331.
  5. ↑ 5,0 5,1 «4 Minneapolis police officers fired following death of George Floyd in police custody» (en anglès), 26-05-2020. [Consulta: 28 maig 2020].
  6. ↑ «Man who died in police incident was good friend and like family to his boss, others». [Consulta: 28 maig 2020].
  7. ↑ 7,0 7,1 «What we know about Derek Chauvin and Tou Thao, two of the officers caught on tape in the death of George Floyd». [Consulta: 28 maig 2020].
  8. ↑ Stolen Lives in Minnesota: People Who Have Lost Their Lives.Through Encounters with Law Enforcement Authorities..
  9. ↑ Scher, Isaac. «The police officer who knelt on George Floyd's neck has been involved in shootings and was the subject of 10 different complaints». [Consulta: 28 maig 2020].
  10. ↑ «- The Washington Post» (en anglès). [Consulta: 28 maig 2020].
  11. ↑ CNN, Ray Sanchez, Joe Sutton and Artemis Moshtaghian. «4 Minneapolis cops fired after video shows one kneeling on neck of black man who later died». [Consulta: 28 maig 2020].
  12. ↑ «Four Minneapolis officers fired after death of black man», 26-05-2020. [Consulta: 28 maig 2020].
  13. ↑ «Officer who kneeled on black man's neck was not onstage at Minneapolis Trump rally», 27-05-2020. [Consulta: 28 maig 2020].
  14. ↑ Swenson, Ali. «Derek Chauvin, the Minneapolis officer at center of George Floyd's death, has become subject of false claims on social media» (en anglès). [Consulta: 28 maig 2020].
  15. ↑ «Man wearing ‘Make Whites Great Again' hat in photo is not Minneapolis police officer», 27-05-2020. [Consulta: 28 maig 2020].
  16. ↑ 16,0 16,1 «In pictures: Protesting the death of George Floyd». [Consulta: 28 maig 2020].
  17. ↑ «Chemical irritants deployed as demonstrators protest death of George Floyd at 3rd Precinct in Minneapolis» (en anglès), 26-05-2020. Arxivat de l'original el 2020-05-28. [Consulta: 28 maig 2020].
  18. ↑ Tribune, Star. «Shortly before 8 p.m. outside the 3rd Precinct headquarters, Minneapolis police in riot gear were firing chemical agents and sandbags at the protesters, who were throwing water bottles at them in what appeared to be a standoff.https://twitter.com/StarTribune/status/1265447629841821696 …» (en anglès), 2020T18:02. [Consulta: 28 maig 2020].
  19. ↑ «Minneapolis Police Station On Fire Amid Protest Of George Floyd's Killing | The 11th Hour | MSNBC» (en anglès). MSNBC, 28-05-2020. [Consulta: 29 maig 2020].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Mort_de_George_Floyd&oldid=34018807»